mime
Aparença
Occitan
Etimologia
- Del latin mimus.
Prononciacion
/ˈmime/
Sillabas
- mi|me
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mime | mimes |
[ˈmime] | [ˈmimes] |
mime masculin
- (teatre) Genre teatrau que las expressions màger son l’actitud, lo gèste e la mimica.
- (Antiquitat) Comèdia, farcejada sovent liura fins a l’obscenitat.
mime masculin o femenin
- Actor o actora que los mejans d'expression màger son l’actitud, lo gèste e la mimica.
- Actor o actora que representava las pèças anticas de medish nom.
- (en particular) Actor que jòga dins las pantomimas.
Variantas dialectalas
Parents
Traduccions
|
Forma de vèrb
mime
- primièra persona del singular del present del subjonctiu de mimar
- tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimar
Anglés
Etimologia
- Del latin mimus.
Prononciacion
/maɪm/
Sillabas
- mi|me
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mime | mimes |
mime
Vèrb
mime
Espanhòl
Prononciacion
/ˈmime/
Sillabas
- mi|me
Forma de vèrb 1
mime
- primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
Forma de vèrb 2
mime
- tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimir
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimir
Francés
Etimologia
- Del latin mimus.
Prononciacion
/mim/
Sillabas
- mi|me
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mime | mimes |
[mim] |
mime
Forma de vèrb
mime
- primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimer
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimer
- primièra persona del singular del present del subjonctiu de mimer
- tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimer
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimer
Portugués
Prononciacion
Sillabas
- mi|me
Forma de vèrb 1
mime
- primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
Forma de vèrb 2
mime