Và al contegnud

Angiol

De Wikipedia
(Rimandad de Angel)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Un’angiola la varda fœura duu fiolit adree a sgiugà

Ind i religion abrameghe – compagn del sgiudaisem, cristianesim e islam – un angiol l’è un ispiret soranatural che el sta de cà ind el zel. Ind el penser monoteista, quelle creadure chì inn al serivizzi de la divinitaa suprema, o ben del Dia unegh.

I religion abrameghe sovenz je depensgen coma dei intermediari benevolent intra Dia e l’umanitaa.[1][2] Dei olter rœui che i gh’hann tœuven denter quell de protetor e guida per i persone, compagn dei angioi custod e di servidor de Dia.[3] I religion abrameghe descriven dei irarchie de angioi, che muden a stà a la religion e a la seta in quistion. Un quaj angiol el gh’ha un nom spezzifegh – compagn del Gabriell e del Michel – o di titoi – per esempi serafit o arcangioi. Despess es cred che i angioi cativ sajen istait casciad via del paradis, e donca i vegnen ciamad “angioi decadud”. In quelle religion chì, el diavol – o i diavoi – l’è sozziad con quella sorta chì de angioi.

Ind l’art, i angioi vegnen figurad con dei ale de osii,[4] aureole[5] e de la lus divina che la ghe sberlusiss tut el coo. De solit, i sò fatezze inn fosgiade coma quelle dei homen normai, ancaben che i sajen propri bei bellent. Di vœulte, però, pœuden vesser figurad in de di manere che ghe fann stremizzi o ghe meten adoss sudizzion a quii che je varda.[6]

La parolla “angiol” la ven sgiò del latin angelus, ciapad a sò vœulta del gregh ἄγγελος (angelos), che el vœul dì “messasger”.

  1. The Free Dictionary: "angel" Arqiviad qé: [1] , retrieved 1 September 2012
  2. Angels in Christianity.
  3. Augustine of Hippo's Enarrationes in Psalmos Arqiviad qé: [2] , 103, I, 15, augustinus.it (LA)
  4. Proverbio (2007), pp. 90–95; compare review in La Civiltà Cattolica, 3795–3796 (2–16 August 2008), pp. 327–328.
  5. Didron, Vol 2, pp.68–71.
  6. Angelology.

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]