Joventut Nacionalista de Catalunya
|
|||||
_a_Barcelona_per_l%27Onze_de_Setembre.jpg) Participació de la JNC a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya (2005)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | JNC | ||||
| Tipus | organització política juvenil | ||||
| Ideologia | independentisme català progressisme catalanisme europeisme liberalisme nacionalisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya | ||||
| Creació | 25 abril 1980 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Joventut Liberal Europea Federació Internacional de Joventuts Liberals | ||||
| Membres | 4.028 (2018) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Secretària general | Ariadna Urroz Segura (2023–) | ||||
| Part de | Junts per Catalunya (2020–) | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 98.385,81 € (2020) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | http://www.jnc.cat/ | ||||
    | |||||
La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) és una organització política juvenil associada a Junts per Catalunya. S'autodefineix com a organització liberal, progressista, feminista, nacionalista, independentista i europeista.[1] Es creà l'abril de 1980 a Platja d'Aro com a joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), on va romandre fins a la dissolució del partit el 2016.[2] Josep Lluís Martín, investigador a la UAB sobre la història del catalanisme, subratlla la influència de la JNC en l'evolució del discurs sobiranista de l'antiga CDC.[3][4]
L'organització va participar el 2016 en la fundació del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), successor de CDC, amb el qual van signar un conveni que es va mantenir vigent fins al 2020, quan arran de la creació del partit Junts per Catalunya, la JNC va decidir tallar les seves relacions amb el PDeCAT i expressar el seu suport polític al partit liderat per Carles Puigdemont.
El juliol de 2020, la secretària general de la JNC, Judith Toronjo, va assistir a l'acte de presentació de Junts.[5] Després, el Consell Nacional de la JNC va decidir amb una majoria del 88% trencar el conveni amb el PDeCAT. Finalment, el 23 d'octubre de 2020, els membres de JNC van aprovar el suport de les candidatures de Junts per Catalunya i la formalització d'un nou acord de cooperació amb aquest partit polític.
El març de 2021, en el marc del XXIè Congrés de la JNC, es va escollir Álvaro Clapés-Saganyoles i Ariadna Urroz com a nous Secretari General i Presidenta del Consell Nacional de l'organització, respectivament.[6]
Presidències i secretaries generals
[modifica]Llista de presidents i secretaris generals de la JNC:[4]
Referències
[modifica]- ↑ Pardo Torregrosa, Iñaki. «La JNC más liberal marca hoja ruta política en su primera convención ideológica» (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 14-05-2018. [Consulta: 16 maig 2018].
- ↑ «Joventut Nacionalista de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La paraula innombrable». El Punt Avui, 26-05-2011.
- ↑ 4,0 4,1 Martín i Berbois, Josep Lluís. «Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980-2000 Tesi Doctoral». [Consulta: 19 juliol 2015].
- ↑ Quitian, Sergi «El partido de Puigdemont se presenta como “carril central” del independentismo». La Vanguardia [Barcelona], 25-07-2020.
- ↑ «Álvaro Clapés-Saganyoles i Ariadna Urroz elegits secretari general i presidenta del Consell Nacional de la JNC». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «La santjustenca Ariadna Urroz escollida nova Secretària General de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)». Ràdio Desvern, 30-03-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
Bibliografia
[modifica]
- Martín i Berbois, Josep Lluís. Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de Patriotes. Girona: Afers, 2011.