Platja d'Aro
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Baix Empordà | |||
| Municipi | Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 8.803 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 13 m | |||
| Codi INE | 17048000600 | |||
| Codi IDESCAT | 1704860006900 | |||
Platja d'Aro, antigament Platja d'Àreu, és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, juntament amb Castell d'Aro i s'Agaró.[1] Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi i hi ha la casa de la vila. El 2009 tenia 7331 habitants,[2] un augment del 13,3 % en quatre anys, i el 2023 en tenia 8.803, però durant la temporada estival la població arriba a les 90.000 persones degut al gran turisme que té la zona.[3]
La ciutat està situat en una zona molt turística que la podem anomenar com a l'Empordà Meridional, que conforma tots els municipis de costa del Baix Empordà, i de fet, el municipi està envoltat d'altres municipis turístics veïns que també formen part d'aquesta zona com Palamós, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, Sant Antoni de Calonge, Pals... i molts més muncipis.
El petit veïnat de Fenals d'Aro, que només tenia 113 habitants a l'inici del segle xx, va desenvolupar-se durant el boom turístic dels anys 1960, i l'any 1962 va canviar el seu nom a l'actual de Platja d'Aro.[4] Té uns 32 hotels, 1600 pisos, tres càmpings que «sovint han deformat el paisatge».[2] La primera línia de mar té diversos edificis de gran altura (per exemple, una normativa de 1969 hi permetia construir fins a 58 metres d'alçada[5]).
És un centre important de comerç i de lleure diürn i nocturn de la Costa Brava. El carnaval de Platja d'Aro, recuperat en 1978 i inspirat en els models centreeuropeus, és un referent a la Costa Brava gràcies amb les seves disfresses i una Gran Rua de Carrosses i Comparses.[6]
El poble compta amb més de dos quilòmetres de platja i un conjunt de cales que complementen el seu paisatge.[1]
Llocs d'interès
[modifica]- Vil·la romana de Pla de Palol
- Les platges
- El port esportiu a la desembocadura del Ridaura
-
La platja -
-
Carrer major
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Platja d'Aro». Visita Costa Brava. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Platja d'Aro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El 14 d'agost va ser el dia de màxim consum d'aigua de l'any a Platja d'Aro». FCC Aqualia, 27-08-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 29 setembre 2013].
- ↑ «Presentació del municipi». [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «Ordenación turísitca de la Costa Brava, Sitios de Gerona, Los. 9/3/1969.» (en castellà). [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Agulló, Emili. «40 anys de carnaval a Platja d'Aro». El Punt Avui, 19-02-2017. [Consulta: 15 agost 2022].
Bibliografia
[modifica]- Albert Villaplana i Masoliver, Antoni de Pàdua Puig-Pey Saur, Anàlisi del turisme d'oci nocturn de Platja d'Aro, 2004, 77 pàgines
- Joaquim Muntañola, Auca de la Platja d'Aro, Foment Municipal de Turisme de Castell-Platja d'Aro, 1988, 55 pàgines
Enllaços externs
[modifica]