Franz Ernst Neumann

Geheimrat
Franz Ernst Neumann

(1856)
Biografia
Naixement	11 setembre 1798 Joachimsthal (Alemanya) (en)
Mort	23 maig 1895 (96 anys) Königsberg (Prússia)
Sepultura	Cementiri dels professors (Gelehrtenfriedhof)
Formació	Universitat de Berlin
Tesi acadèmica	De lege zonarum principio evolutionis systematum crystallinorum (1825)
Director de tesi	Christian Samuel Weiss
Activitat
Camp de treball	Física teòrica
Ocupació	Física Matemàtiques
Organització	Universitat de Königsberg
Membre de	Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya (membre corresponent) (1873–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre estranger) (1872–) Accademia Nazionale dei Lincei (membre corresponent) (1865–) Acadèmia Francesa de les Ciències (membre corresponent) (1863–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1862–) Acadèmia Austríaca de Ciències (membre honorari) (1860–) Acadèmia Austríaca de Ciències (membre corresponent) (1856–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (membre estranger) (1856–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (1838–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre corresponent) (1833–) Urburschenschaft
Professors	Christian Samuel Weiss
Alumnes	Paul du Bois-Reymond
Influències	Jacobi Bessel
Influències en	Jacob Amsler-Laffon
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit prussià
Conflicte	Campanya d'Alemanya de 1813 (batalla de Ligny)
Obra
Estudiant doctoral	Alfred Clebsch Oskar Meyer Georg Quincke Louis Saalschütz Woldemar Voigt Albert Wangerin
Localització dels arxius	Biblioteca Estatal i Universitària de Göttingen
Família
Cònjuge	Luise Florentine Hagen Wilhelmina Hagen
Fills	Carl Neumann
Pares	Franz Ernst Neumann   i Charlotte Frederikke Vilhelmine of Kahlden
Parents	Karl Gottfried Hagen, sogre Henning Alexander Kahlden, avi matern Friedrich Wilhelm von Kannenberg, besavi
Cronologia
1815	ferit en combat
Premis
Medalla Copley (1887)

Franz Ernst Neumann (1798-1895) fou un físic i matemàtic alemany.

Vida i Obra

Neumann és considerat el fundador de la física teòrica a Alemanya en el segle xix. El seu seminari de física a la universitat de Königsberg va ser un exemple de rigor, de iniciativa i de crítica.

Va començar els seus estudis secundaris a Berlin, però els va interrompre el 1814 per allistar-se a l'exèrcit contra Napoleó. Va ser greument ferit a la batalla de Ligny i es va llicenciar de l'armada el 1816. En tornar va començar a estudiar teologia a la universitat de Berlin seguint el desig del seu pare. El 1818 va deixar Berlin per la universitat de Jena on va iniciar els seus estudis científics, interessant-se sobre tot per la cristal·lografia. Retornat a Berlin l'any següent, va presentar la seva tesi doctoral sobre el tema el 1823, essent immediatament nomenat conservador del gabinet de minerals de la universitat.

El 1829 va ser nomenat professor associat de la universitat de Königsberg, juntament amb Jacobi, amb qui mantindria una gran amistat al llarg del temps. Juntament amb ell va fundar el seminari de física matemàtica l'any 1833, amb el que s'inauguraria una tradició de rigor quantitatiu que es va transmetre al conjunt de les universitats alemanyes.

Es va retirar com a professor el 1873, però encara ca continuar uns quants anys atenent el seminari. La seva bona salut li va permetre fer muntanyisme amb més de vuitanta anys.

Els seus principals treballs van ser en els camps de la cristal·lografia, de l'electrodinàmica, de l'òptica i de la inducció electroestàtica. La major part dels seus treballs van ser publicats després de la seva mort pel seu fill, el també reconegut matemàtic Carl Neumann,

Bibliografia

• Hutter, Kolumban; Wang, Yongqi. Fluid and Thermodynamics (en (anglès)). Springer, 2016. ISBN 9783319336336. 
• Olesko, Kathryn Mary. Physics as a calling: discipline and practice in the Königsberg seminar for physics (en (anglès)). Cornell University Press, 1991. 
• Olesko, Kathryn Mary «Der Physiker als Lehrer: Zur hundertsten Wiederkehr des Todestages von Franz Ernst Neumann (1798–1895)» (en (alemany)). Physikalische Blätter, Vol. 51, Num. 6, 1995, pàg. 522-524. DOI: 10.1002/phbl.19950510615. ISSN: 0031-9279.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Ernst Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Burke, John G. «Neumann, Franz Ernst». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 juliol 2016].