Inducció electroestàtica
| Electromagnetisme |
|---|
 |
| Electricitat · Magnetisme |
La inducció electroestàtica és una redistribució de la càrrega elèctrica d'un objecte causada per la influència de canvis propers.[1][2] La inducció fou descoberta pel científic britànic John Canton el 1753 i pel professor suec Johan Carl Wilcke el 1762.[3] Els generadors electroestàtics, tals com la màquina de Wimshurst, el generador Van de Graaff i l'electròfor fan servir aquest principi. No s'ha de confondre la inducció electroestàtica amb la inducció electromagnètica; normalment se'ls refereix a ambdues simplement com inducció.
Referències
[modifica]- ↑ «Inducció electroestàtica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Electrostatic induction». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc., 2008.
- ↑ «Electricity». A: Encyclopædia Britannica, 11th Ed.. 9. The Encyclopædia Britannica Co., 1910, p. 181 [Consulta: 23 juny 2008].