Vés al contingut

Bases i refugis antàrtics del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBases i refugis antàrtics del Brasil
lang=ca
Investigadors destinats en la 40a Proantar Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPrograma Antàrtic Nacional Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1982
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuConsell Nacional de Desenvolupament Científic Tecnológic Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmar.mil.br… Modifica el valor a Wikidata

El Programa Antàrtic Brasiler (PROANTAR) s'encarrega de la missió d'aquest país a l'Antàrtida, gestiona les bases i refugis antàrtics del Brasil i coordina els treballs de recerca científica que s'hi fan. És depenent de la Marina del Brasil i compleix amb el Tractat Antàrtic, que el país sud-americà va signar l'any 1987.[1]

El Brasil ha demostrat un important interès en l'Antàrtida en les últimes dècades, on té instal·lat una base permanent, la Comandant Ferraz, un mòdul científic autònom i manté dos refugis operatius a les illes Shetland del Sud.

Història

[modifica]

Les activitats científiques són desenvolupades per diverses universitats i instituts, recolzades pel Centre Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic (CNPq). S'agrupen en ciències de l'atmosfera, de la vida, de la Terra i geofísica de la Terra sòlida, incloent les següents àrees del coneixement: meteorologia, geologia continental i marina, oceanografia, biologia, astrofísica, geomagnetisme i geofísica nuclear. El desenvolupament de les activitats del PROANTAR, a més, s'estructuren en 4 blocs: científic, ambiental, logístic i de política externa.[2]

La Marina del Brasil, per mitjà de la Direcció d'Hidrografia i Navegació, hi realitza activitats de cartografia. Ha editat diverses cartes nàutiques de l'iIlla Elefant i l'illa Rei Jordi, les zones de major afluència de vaixells a les Illes Shetland del Sud.[3] Prèviament, el buc oceanogràfic Almirante Câmara, de la Direcció d'Hidrografia i Navegació, juntament amb Petrobras, va executar tasques geofísiques en l'Estret de Bransfield, el Pas de Drake i el Mar de Bellingshausen.[4]

Ubicació de la base i refugis antàrtics del Brasil a les Illes Shetland del Sud.
L'Estació Antàrtica Comandant Ferraz.

Base Comandant Ferraz

[modifica]
Aquests paràgrafs són un extracte de Base Comandant Ferraz.[modifica]

L'Estació Antàrtica Comandant Ferraz (en portuguès i oficialment, Estação Antártica Comandant Ferraz) és una base permanent (operativa tot l'any) del Brasil. S'ubica en les coordenades geogràfiques ; a la badia Almirallat de l'illa Rei Jordi, a l'arxipèlag de les Illes Shetland del Sud. Va ser inaugurada el 6 de febrer de 1984.[5]

La base va ser batejada en honor del Comandant de la marina brasilera Luís Antônio de Carvalho Ferraz (1940–1982), hidrogràfic i oceanògraf que va visitar l'Antàrtida en dues oportunitats, a bord de vaixells britànics. Va tenir un paper decisiu en persuadir al govern del seu país per desenvolupar un programa antàrtic. Va morir sobtadament mentre representava el Brasil en una conferència oceanogràfica a Halifax, Canadà, dos anys abans de la inauguració de la base.[6]

Les instal·lacions van patir un greu incendi l'any 2012, en la que van morir dues persones i un 70% de les dependències van quedar inutilitzades. L'any 2020 va inaugurar-se la nova base.[7]
Inauguració de les noves instal·lacions de la Base Com. Ferraz, l'any 2020.
Helicòpter dirigint-se a Ferraz.
El buc trencaglaç Ary Rongel (H44).

Mòdul científic Criosfera 1

[modifica]
Inauguració del Criosfera 1.
Article principal: Criosfera 1

El mòdul Criosfera 1 va ser inaugurat el 12 de gener de 2012, a l'interior del continent antàrtic (84° 00′ 00″ S, 79° 30′ 00″ O / 84.00000°S,79.50000°O / -84.00000; -79.50000 (Criosfera 1)). És un centre autònom, alimentat amb energia solar i eòlica, que tramet informació via satèl·lit a l'INPE (Institut Nacional d'Investigacions Espacials).[8]

Altres equipaments

[modifica]

El Brasil ha tingut fins a 4 refugis a les Illes Shetland del Sud, per donar cobertura als investigadors amb base a Ferraz. Tots quatre tenien capacitat per a un màxim de 6 persones i una autonomia de fins a 40 dies. Dos dels refugis van ser desmantellats.[9]

La Marina brasilera té operatius dos trencaglaç —Almirante Maximiano (H-41) i Ary Rongel (H-44)— i un vaixell oceanogràfic, el Cruzeiro do Sul (H-38).[10] Altres vaixells, ja desactivats, han estat el Barão de Teffé (H-42), l'Almirante Câmara (H-41) i l'Almirante Álvaro Alberto (H-43). També ha participat de les missions a l'Antàrtida el vaixell Professor Besnard, que pertany a la Universitat de São Paulo.[11]

Les bases i refugis compten amb el suport d'aeronaus de la Força Aèria Brasilera per al transport de mercaderies i passatgers, on destaquen un Eurocopter EC135 i un Embraer C-390 Millennium.[12][13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Programa Antártico Brasileiro» (en portuguès brasiler). Marina del Brasil, 15-07-2020. [Consulta: 23 agost 2024].
  2. ↑ «Estrutura do Programa Antártico Brasileiro» (en portuguès brasiler). PROANTAR. [Consulta: 23 agost 2024].
  3. ↑ «Cartas Náuticas» (en portuguès brasiler). PROANTAR, 20-07-2020. Arxivat de l'original el 2024-04-19. [Consulta: 23 agost 2024].
  4. ↑ Maurício C. de Almeida, Carlos; J.P. Severiano Ribeiro, Helio «Arcabouço Estratigráfico Da Bacia De Bransfield (Península Antárctica) Sob O Enfoque Da Estratigrafia De Seqüências» (en anglès). 7th International Congress of the Brazilian Geophysical Society. European Association of Geoscientists & Engineers, 2001. Arxivat de l'original el 2024-08-23. DOI: 10.3997/2214-4609-pdb.217.366 [Consulta: 23 agost 2024].
  5. ↑ Gandra, Rogério Madruga. Geopolítica antártica no limiar do século XXI: a definição de umprojeto estratégico-científico para o Brasil na Antártida (tesi) (en portuguès). Instituto de Geociências da Universidade Federal do Rio Grande do Sul, 2013, p. 104-105.  Arxivat 2022-04-03 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Comandante Ferraz (in memoriam)» (en portuguès brasiler). Marina del Brasil. [Consulta: 22 agost 2024].
  7. ↑ «Oito anos após incêndio, Brasil inaugura nova base na Antártida» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 14-01-2020. Arxivat de l'original el 2021-09-20. [Consulta: 22 agost 2024].
  8. ↑ «Módulo Criosfera 1 é inaugurado na Antártica» (en portuguès brasiler). Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais, 13-01-2012. Arxivat de l'original el 2019-02-04. [Consulta: 23 agost 2024].
  9. ↑ de Álvarez, Cristina Engel. Arquitetura na Antártica: Ênfase nas edificações brasileiras em madeira (tesi). São Paulo: Universitat de São Paulo, desembre 1995 [Consulta: 22 agost 2024].  Arxivat 2019-01-29 a Wayback Machine. PDF
  10. ↑ «Navios polares passam por manutenção antes da OPERANTAR XLII» (en portuguès brasiler). Estratégia Global, 30-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-08-23. [Consulta: 23 agost 2024].
  11. ↑ «N/Oc. Prof. W. Besnard» (en portuguès brasiler). IOUSP. [Consulta: 23 agost 2024].
  12. ↑ «Navio Polar 'Almirante Maximiano' realiza homologação com helicóptero UH-17» (en portuguès brasiler). Notícias militares, 16-10-2020. Arxivat de l'original el 2024-08-23. [Consulta: 23 agost 2024].
  13. ↑ «El debut antártico del Embraer KC-390 - Noticias Defensa defensa.com Brasil» (en castellà). Defensa.com, 05-07-2022. Arxivat de l'original el 2024-03-03. [Consulta: 23 agost 2024].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bases i refugis antàrtics del Brasil


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bases_i_refugis_antàrtics_del_Brasil&oldid=33822751»