Antàrtida Oriental
| |||||
| Tipus | Regió geogràfica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Antàrtida | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Antàrtida | ||||
| Entitat territorial administrativa | Regió Antàrtica | ||||
| |||||
| Banyat per | mar de Weddell i mar de Ross | ||||
L'Antàrtida Oriental, anomenada també Antàrtida Major,[1] és una de les dues grans regions en què es divideix l'Antàrtida, corresponent al costat que queda cap a l'oceà Índic, partint des de les muntanyes Transantàrtiques.[2] Comprèn bàsicament la terra de Coats, la terra de la Reina Maud, terra d'Enderby, terra de Kemp, terra de Mac Robertson, terra de Wilkes, terra Victòria i l'Altiplà Polar. Gairebé tota l'Antàrtida Oriental forma part de l'Hemisferi Oriental. S'hi troba el Pol Sud geogràfic, el Pol Sud geomagnètic i el pol sud d'inaccessibilitat.[3][4]
De vegades també s'utilitza el nom Antàrtida Oriental per referir-se només a l'àrea del continent que es troba dins de l'Hemisferi Oriental.[5]
El nom ha existit des de fa més d'un segle, apareixen als llibres'Antarctica d'Edwin Swift Balch (1902) i Anctarctica d'Otto Nordenskjold (1905),[6][7] però el seu ús generalitzat va començar amb l'Any Geofísic Internacional (1957-1958), ja que les exploracions havien revelat que les muntanyes Transantàrtiques constitueixen una útil separació regional entre l'Antàrtida Occidental i l'Antàrtida Oriental.[8] El Advisory Committee on Antarctic Names (US-ACAN, Estats Units) va aprovar el nom (en anglès, East Antarctica) el 1962.[9]
A diferència de l'Antàrtida Occidental, la major part de l'Antàrtida Oriental és un gran escut corresponent a un extens crató actualment cobert per una extensa capa de gel.[2]
A l'Antàrtida Oriental es troben les glaceres més grans del planeta Terra i -a la Terra de Wilkes- existeix un gegantí cràter d'origen meteòric anomenat cràter de la Terra de Wilkes.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Antarctica» (en anglès). National Geographic. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 van der Watt, Lize-Marié. «Anctarctica» (en anglès). Britannica, 07-08-2024. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ Lee, Jane J. «There Are 3 South Poles, So Which One Did Prince Harry Reach?» (en anglès). National Geographic, 14-12-2013. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Poles of Inaccessibility» (en anglès). University of California Santa Barbara. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ Sheraton, John «Letter: East is west». New Scientist, 2390, 2003.
- ↑ Balch, Edwin Swift. Antarctica (en anglès). Philadelphia: Allen, Lane & Scott, 1902, p. 13.
- ↑ Nordenskjöld, Otto; Andersson, Joh. Gunnar. Anctartica: or, Two years amongst the ice of the South Pole (en anglès). Londres: C. Hurst & Co., 1977, p. 67. ISBN 0-903983-71-0.
- ↑ Collinson, James W. «The Roof at the Bottom of the World: Discovering the Transantarctic Mountains. By Edmund Stump». Arctic, Antarctic, and Alpine Research, 44, 2, 2012, pàg. 259-260.
- ↑ Savours, Ann «West is east?». Nature, 303, 1983, pàg. 467.
- ↑ Robert Roy, Britt. «Giant Crater Found: Tied to Worst Mass Extinction Ever» (en anglès). Space, 01-06-2006. [Consulta: 8 agost 2024].
