Vés al contingut

Arquebisbat de Monreale

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArxidiòcesi de Monreale
Archidioecesis Montis Regalis
Imatge
La catedral de Monreale

Localització
Map
 38° 06′ N, 13° 18′ E / 38.1°N,13.3°E / 38.1; 13.3
Itàlia Itàlia
Sicília
Parròquies69
Població humana
Població263.209 (2019) Modifica el valor a Wikidata (174,43 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.509 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1174
CatedralSanta Maria Nuova
Organització política
• ArquebisbeMichele Pennisi

Lloc webwebdiocesi.chiesacattolica.it/sicilia/monreale sito ufficiale/00004001 DIOCESI MONREALE Sito Ufficiale.html


L'arquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2013 tenia 255.150 batejats d'un total de 258.368 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Michele Pennisi.

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn 25 municipi de la província de Palerm.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Monreale, on es troba la catedral de Santa Maria Nuova.

El territori de l'arxidiòcesi s'estén sobre 1.509 km², i està dividit en 69 parròquies, agrupades en 6 vicariats: Bisacquino, Carini, Corleone, Monreale, Partinico i San Giuseppe Jato.

Història

[modifica]

L'Abadia de Santa Maria Nuova de Monreale va ser declarada exempta de la jurisdicció dels arquebisbes de Palerm el 1174 pel Papa Alexandre III, que amb dues butlles successives, Attendentes quomodo i Ex debito suscepti regiminis concedís molts privilegis a l'abadia. No està clar si el primer abat Teobaldo, triat en 1176, va obtenir la consagració episcopal. El príncep normand Guillem II va dotar a l'abadia de moltes possessions, en la qual l'abat exercia la senyoria feudal, amb jurisdicció civil i criminal.

El seu successor Guglielmo, elegit dos anys més tard, va obtenir del Papa Luci III, amb la butlla Licet Dominus de 5 de febrer de 1183, l'elevació de l'abadia al rang d'arxidiòcesi metropolitana, sent-li assignades com a sufragànies les diòcesis de Catània i, des de 1188, de Siracusa.

El dret d'elecció dels arquebisbes ser confiada inicialment als monjos del capítol. El 1233 el Papa Gregori IX va traslladar a la Seu Apostòlica el dret de confirmació dels elegits i secularitzà simultàniament el capítol, anul·lant així l'antic dret dels monjos.

El 1488 l'arquebisbe i cardenal Joan de Borgia acollí a la diòcesi un grup de refugiats albanesos de ritu bizantí, donant-los el que avui es coneix com la Plana «dels albanesos».

En 1590 l'arquebisbe Ludovico II de Torres va fundar el seminari de la diòcesi.

El 7 de juliol de 1775, el Papa Pius VI, a petició de Ferran III de Sicília, en virtut del breu Apostolici suscepti uní aeque principaliter l'arxidiòcesi de Monreale a la de Palerm. La unió va acabar el 2 de març de 1802 quan el Papa Pius VII amb la butlla Imbecillitas humanae mentis restaurà Monreale com a seu metropolitana independent.

El 12 de setembre de 1816 va obtenir com a sufragània la recentment erigida com sufragània diòcesi de Caltagirone. El 1832 va perdre la seva jurisdicció metropolitana davant la diòcesi de Siracusa.

En 1844, com a part de la reorganització general de les diòcesis de Sicília, es va ampliar per incloure cinc municipis que havien pertangut a la diòcesi d'Agrigent. Paral·lelament es va reorganitzar la província eclesiàstica que ara veia com a diòcesis sufragànies d'Agrigent les de Caltanissetta i Catània, mentre que Caltagirone esdevenia en sufragània de Siracusa.

El 26 d'octubre de 1937 cedí les parròquies de ritu bizantí en favor de l'erecció de la Diòcesi de Piana dei Greci (avui Eparquia de Piana degli Albanesi).

Des del 2 de desembre de 2000 Monreale no és més una seu metropolitana, si bé conserva el títol arxiepiscopal, i va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Palerm.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 255.150 batejats sobre una població de 258.368 persones, equivalent 98,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
1949 199.500 200.000 99,8 220 180 40 906 35 300 50
1970 198.000 200.000 99,0 179 137 42 1.106 54 342 77
1980 211.800 214.000 99,0 150 117 33 1.412 47 305 85
1990 207.700 224.800 92,4 147 104 43 1.412 58 261 113
1999 185.000 190.000 97,4 147 107 40 1.258 2 53 290 113
2000 185.000 190.000 97,4 144 104 40 1.284 1 53 290 113
2001 185.000 190.000 97,4 150 110 40 1.233 53 290 113
2002 185.000 190.000 97,4 145 106 39 1.275 49 262 113
2004 185.000 193.413 95,7 133 106 27 1.390 2 44 278 113
2010 230.000 234.300 98,1 131 103 28 1.755 7 31 161 88
2013 255.150 258.368 98,8 136 110 26 1.876 11 29 148 69

Notes

[modifica]

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]