Vés al contingut

Arquebisbat d'Òtranto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arquebisbat d'Otranto)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat d'Òtranto
Archidioecesis Hydruntina
Imatge
La Catedral d'Òtranto

Localització
Map
 40° 09′ N, 18° 29′ E / 40.15°N,18.48°E / 40.15; 18.48
Itàlia Itàlia
Pulla
Parròquies80
Població humana
Població189.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (236,25 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície800 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle i
CatedralMaria Santissima Annunziata
Organització política
• BisbeDonato Negro

Lloc webwww.webdiocesi.chiesacattolica.it


Interior de la catedral d'Òtranto

L'arquebisbat d'Òtranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 198.500 batejats d'un total de 199.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Donato Negro.

Territori

[modifica]

La seu arxiepiscopal és la ciutat d'Òtranto, on es troba la catedral de Maria Santissima Annunziata.

El territori està dividit en 80 parròquies, agrupades en 7 arxiprestat:Calimera, Galatina, Martano, Maglie, Otranto, Poggiardo i Castro.

Història

[modifica]

Segons la tradició, la comunitat cristiana d'Òtranto va ser fundada per l'apòstol Sant Pere, en el seu viatge a Roma, que va erigir un altar, que després serviria per a la construcció de l'antiga catedral.

Un dels primers bisbes de la diòcesi són: Pietro, que va rebre diverses cartes del papa sant Gregori el Gran, i que en 595 es va fer càrrec de les diòcesis vacants de Bríndisi, Lecce i Gallipoli; Andrea i Giovanni, present als sínodes romans del 649 i del 680; Marc Melodo, que va ser un dels signants del Concili de Constantinoble del 879 a favor de patriarca Foci i el primer a utilitzar el títol d'arquebisbe.

El Bisbe Pere II va ser el primer metropolità elevat a tal dignitat el 968 per l'emperador Nicèfor Focas per mitjà del Patriarca de Constantinoble Polieucte.

El bisbe Ugo, just després del sínode de Melfi del 1067, va obtenir del papa Alexandre II la jurisdicció sobre cinc diòcesis sufragànies: Castro, Ugento, Alessano, Gallipoli i Lecce.

El 1480 l'arquebisbe Stefano Argercolo Pendinelli va ser assassinat in odium fidei pels turcs, mentre que estava assegut al tron episcopal.

El 1818, durant la revisió de les diòcesis del Regne de les Dues Sicílies amb butlla De utiliori del Papa Pius VII, la província eclesiàstica d'Òtranto va quedar reduïda a tres sufragànies, Gallipoli, Lecce i Ugento, mentre que se suprimien les altres dues diòcesis: Alessano es va unir a Ugento, i el territori de Castro va ser annexat al d'Òtranto.

El 5 d'octubre de 1980 va ser el destí d'una peregrinació del Papa Joan Pau II per commemorar el cinquè centenari del martiri de l'arquebisbe Pendinelli i els 800 fidels d'Òtranto.

El 20 d'octubre de 1980, conservant el rang d'arxidiòcesi, va esdevenir sufragània de l'arquebisbat de Lecce.

Els arquebisbes d'Òtranto, conjuntament amb el seu títol també lluïen el de Gran Prior de la Secció de Salent de l'Ordre Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquest títol ha estat transferit a l'arquebisbe de Lecce. L'últim Gran Prior idruntí va ser Nicola Riezzo, i el primer de Lecce va ser Michele Mincuzzi.[1]

Cronologia episcopal

[modifica]
Stefano Argercolo Pendinelli, arquebisbe d'Òtranto (1451 - 1480)

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2004, la diòcesi tenia 197.042 batejats sobre una població de 198.042 persones, equivalent al 99,5% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 187.937 187.941 100,0 172 142 30 1.092 43 231 59
1970 189.370 189.400 100,0 143 106 37 1.324 47 300 65
1980 198.000 198.046 100,0 138 111 27 1.434 36 241 67
1990 202.800 203.300 99,8 143 113 30 1.418 35 249 80
1999 198.468 198.968 99,7 143 114 29 1.387 32 228 80
2000 197.000 197.500 99,7 144 115 29 1.368 32 228 80
2001 196.000 196.500 99,7 142 115 27 1.380 30 225 80
2002 198.468 198.968 99,7 144 116 28 1.378 32 218 80
2003 196.042 198.042 99,0 146 118 28 1.342 5 36 216 80
2004 197.042 198.042 99,5 145 117 28 1.358 5 32 208 80

Notes

[modifica]
  1. L'Ordine Equestre del Santo Sepolcro di Gerusalemme in Puglia « Spigolature Salentine
  2. Aquest bisbe és citat a l'Ughelli a la Italia Sacra a la capçalera del bisbe moribund Paulí de Nola a Campania; No obstant això, en les revisions posteriors dels manuscrits utilitzats a l'Ughelli l'adjectiu Hydruntinus, associat a Benedetto, ha estat interpretat con Hyacinthinus. Per tant a la cronologia dels bisbes d'Òtranto al text de Nicola Maria Cataldi (Op. cit, p. 526), la serie dei vescovi idruntini parte da Pietro I
  3. Ughelli ha interpretat com a bisbe d'Òtranto el Sabino (o Sabiniano) mencionat a una carta del papa Gregori el Gran del 599, que en realitat era bisbe de Gallipoli; això l'obligà a dividir l'únc Petrus en Pietro I i Pietro II. Cfr. Lanzoni, p. 317.
  4. Va morir abans de prendre possessió de la seu de Càpua.
  5. Excomunicat per Urbà VI per haver estat un dels responsables del Cisma d'Occident amb l'elecció de l'antipapa Climent VII que havia tingut lloc a Fondi el 20 de setembre de 1378. (S. Fodale, «GIACOMO da Itri». In: Dizionario Biografico degli Italiani, Roma : Istituto dell'Enciclopedia Italiana, Vol. LIV, ad vocem, on-line)
  6. Patriarca titular de Costantinoble dels Llatins de l'obediència avinyonesa.
  7. Internunci apostòlico a Brasil, va ser representat a la seu per Domenico Cocchia, administrador apostòlic.

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]