Àcid desoxiribonucleic

L'Àcid DesoxiriboNucleic (més conegut per la sigla ADN, o DNA en anglès) constitueix el material genètic dels organismes (juntament amb l'altre Àcid nucleic, l'ARN). És el component químic primari dels cromosomes i el material del qual estan formats els gens.

En els bacteris i altres organismes unicel·lulars, l'ADN està distribuït per la cèl·lula. En els eukaryotes, la majoria de l'ADN és dins del nucli cel·lular, però també n'hi ha certa quantitat en els mitocondris i els cloroplasts, que els permet la replicació autònoma. En els bacteria i archaea, en canvi, es troba dispers a la zona del nucleol. Va ésser identificat inicialment el 1968 per Friedrich Mischer, biòleg suís, en els nuclis de les cèl·lules del pus obtingut de les venes quirúrgiques llençades i en l'esperma de salmó. Va anomenar a aquesta substància nucleina, encara que no va ser reconeguda fins al 1943 mitjançant l'experiment realitzat per Oswald Avery.

L'ADN és un polimer format per una cadena de nucleòtids, cada un dels quals conté un sucre, un fosfat i una de les quatre bases possibles en l'ADN;

• Adenina (A)
• Timina (T)
• Citosina (C)
• Guanina (G)

Estructura molecular

Encara que moltes vegades és anomenat "la mol·lècula de l'herència", l'ADN no és una mol·lècula simple. Són parells de mol·lècules agrupades que s'uneixen a altres parells, formant una estructura en forma de doble hèlix.

Aquesta doble hèlix conté dues fileres d'ADN complementàries, enllaçades entre elles per ponts d'hidrogen. Cada filera d'ADN és una cadena de nucleòtids, cadascun dels quals conté un sucre, un fosfat i una de les quatre bases nitrogenades esmentades anteriorment.

Cada base només forma ponts d'hidrogen amb una de les altres quatre bases, de manera que l'adenina sempre anirà enllaçada frontalment (a l'altre costat de la doble hèlix) amb la timina, i la citosina amb la guanina. Per tant, si sabem el contingut d'una de les fileres d'ADN, podem deduir l'altra filera complementària. D'aquesta manera, si aconseguim separar les dues fileres de la doble hèlix, en un medi adequat, podrem obtenir a partir de cada filera una molècula d'ADN complerta. Aquesta forma de duplicar l'ADN és anomenada la tècnica de la PCR.

Les molècules de sucre i de fosfat queden a la part externa de l'ADN, actuant com a columna vertebral de l'ADN, i a l'interior queden les bases nitrogenades unides cadascuna amb la seva complementària.