Joan Jaurés
Biografia | |
---|---|
Naissença | 3 de setembre de 1859 Castras |
Mòrt | 31 de julhet de 1914 (54 ans) París |
Deputat a l'Assemblada Nacionala | |
1r junh 1902 – 31 de julhet de 1914 Circonscripcion electorala: Tarn | |
President Partit Socialista | |
1902 – 1905 | |
Deputat a l'Assemblada Nacionala | |
8 de genièr de 1893 – 1r junh 1898 Circonscripcion electorala: Tarn | |
Donadas personalas | |
Nacionalitat | Francesa |
Formacion | École Normale Supérieure Licèu Louis-le-Grand Collègi Santa Barba |
Activitat | |
Camp de trabalh | Filosofia |
Profession | òme politic, Professor, jornalista, escrivan, istorian e reporter |
Partit | Seccion Francesa de l'Internacionala Obrièra - SFIO |
Professors | Bernard Germa |
Trabalha per | L'Humanité La Despacha del Miègjorn Universitat de Tolosa |
Autres | |
Conjunt | Louise Bois |
Fraires | Louis Jaurès |
Prèmis | |
Joan Jaurés (nascut lo 3 de setembre de 1859 a Castras, mòrt assassinat lo 31 de julhet de 1914 a París) foguèt un òme politic occitan e una granda figura del socialisme francés.
Biografia
[modificar | Modificar lo còdi]Agregat de filosofia, trabalhèt a l'universitat de Tolosa. Foguèt deputat moderat de Tarn a 25 ans. Sostenguèt en 1892, la cauma dels carbonièrs de Carmauç e venguèt socialista. S'inspirèt del filosòf Karl Marx. Dins l'afar Dreyfus, Jaurés e los socialistas defendon Alfred Dreyfus. En 1904, fondèt lo jornal L'Humanité qu'existís encara uei. En 1905, participèt a la lei de separacion entre las glèisas de l'Estat. Durant un viatge a Lisbona en 1911, Joan Jaurés que parlava l'occitan declarèt que las lengas regionalas devián èstre ensenhadas dins las escòlas. Pacifista mas pas antimilitarista, Joan Jaurés apèla a la cauma generala abans la Primièra Guèrra Mondiala. Lo 31 de julhet de 1914, es assassinat a París per Raoul Villain, un nacionalista francés de doas balas de pistolet dins lo cap.
I aguèt plan manifestacions a sa mòrt.
Posteritat
[modificar | Modificar lo còdi]Sas cendres repausan al Panteon dempuèi 1924. I a fòrça carrièras, plaças, estacions de metro e una universitat que pòrtan son nom en França.
Dins la Russia sovietica, Jaurés es vengut un prenom, Жорес, transcrich Zhores (Жарэс/Žares en bielorús). L'escriveire rus Zhores Medvedev (1925), lo fisician bielorús Žares Alfioròu (1930), lo jornalista rus Zhores Troshev (1926-2005) pòrtan aquel pichon nom.
Òbras
[modificar | Modificar lo còdi]- Les Preuves
- Études socialistes
- Vers la république sociale
- Prefaci a “L’application du système collectiviste” de L. Deslinières (1898)
- Les Deux Méthodes (1900)
- Notre but (1904)
- La Révolution russe (1905)
- L’Alliance des peuples
- Conflit élargi (1912)
- L'Armée Nouvelle (1914)
- Discours de Vaise (1914)
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Blanc, Jòrdi. Jaurés e Occitània. 1985. Vent Terral. Valdariás. ISBN 2.85936.044.0
Veire tanben
[modificar | Modificar lo còdi]
- Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals
- Article redigit en lengadocian
- Portal:Politica/Articles ligats
- Portal:Tarn/Articles ligats
- Wikipedia:VIAF Articles amb un identificant
- Wikipedia:ISNI Articles amb un identificant
- Wikipedia:BNA Articles amb un identificant
- Wikipedia:BNE Articles amb un identificant
- Wikipedia:BNF Articles amb un identificant
- Wikipedia:BNC Articles amb un identificant
- Wikipedia:CANTIC Articles amb un identificant
- Wikipedia:GND Articles amb un identificant
- Wikipedia:LCCN Articles amb un identificant
- Wikipedia:NLA Articles amb un identificant
- Wikipedia:SNAC Articles amb un identificant
- Wikipedia:BIBSYS Articles amb un identificant
- Wikipedia:UB Articles amb un identificant
- Wikipedia:SBN Articles amb un identificant
- Wikipedia:Open Library Articles amb un identificant
- Wikipedia:GEC Articles amb un identificant
- Wikipedia:Lur Articles amb un identificant
- Wikipedia:BVMC persona Articles amb un identificant
- Wikipedia:Persée Articles amb un identificant
- Wikipedia:26 paginas amb contraròtle d'autoritat d'element
- Personalitat de la Tresena Republica
- Naissença en 1859
- Decès en 1914
- Mòrt assassinat
- Naissença a Castras
- Personalitat de Tarn
- Personalitat occitana
- Personalitat de la SFIO
- Normalian