gofrar

Catalan

Etymology

Borrowed from French gaufrer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ɡuˈfɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [ɡoˈfɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [ɡoˈfɾaɾ]

Verb

gofrar (first-person singular present gofro, first-person singular preterite gofrí, past participle gofrat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to emboss

Conjugation

    Conjugation of gofrar (first conjugation)

infinitive			gofrar
gerund			gofrant
past participle				masculine		feminine
		singular		gofrat		gofrada
		plural		gofrats		gofrades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	gofro	gofres	gofra	gofrem	gofreu	gofren
	imperfect	gofrava	gofraves	gofrava	gofràvem	gofràveu	gofraven
	future	gofraré	gofraràs	gofrarà	gofrarem	gofrareu	gofraran
	preterite	gofrí	gofrares	gofrà	gofràrem	gofràreu	gofraren
	conditional	gofraria	gofraries	gofraria	gofraríem	gofraríeu	gofrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	gofri	gofris	gofri	gofrem	gofreu	gofrin
	imperfect	gofrés	gofressis	gofrés	gofréssim	gofréssiu	gofressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	gofra	gofri	gofrem	gofreu	gofrin
	negative (no)	—	no gofris	no gofri	no gofrem	no gofreu	no gofrin

Derived terms

• gofradora

 

Related terms

• gofra

 

Further reading

• “gofrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “gofrar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “gofrar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “gofrar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.