sobrius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsoː.brɪ.ʊs/
• Etimologia: Del prefix se- i ebrius.

Adjectiu

sōbrius m., sōbria f., sōbrium n. ‎(comparatiu sōbrior, superlatiu sōbrissimus)

1. serè, sobri

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	sōbrius	sōbria	sōbrium		sōbriī	sōbriae	sōbria
Vocatiu	sōbrie	sōbria	sōbrium		sōbriī	sōbriae	sōbria
Acusatiu	sōbrium	sōbriam	sōbrium		sōbriōs	sōbriās	sōbria
Genitiu	sōbriī	sōbriae	sōbriī		sōbriōrum	sōbriārum	sōbriōrum
Datiu	sōbriō	sōbriae	sōbriō		sōbriīs
Ablatiu	sōbriō	sōbriā	sōbriō		sōbriīs

Antònims

• ebrius