Vés al contingut

paca

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpa.kə/, occidental /ˈpa.ka/
  • Rimes: -aka
  • Etimologia: Nom 1: del castellà paca, del guaraní paka.
  • Etimologia: Nom 2: del francès antic pacque, del neerlandès packe.
  • Etimologia: Preposició: metàtesi de cap a.

paca f. ‎(plural paques)

  1. Mamífer de l'orde dels rosegadors i de la família dels dasipròctids (Cuniculus paca), amb la part anterior del tronc prima i la posterior grossa, de cua invisible, orelles petites i pelatge curt, de color castany rogenc.

Traduccions

[modifica]

paca f. ‎(plural paques)

  1. bala

Derivats

[modifica]

Preposició

[modifica]

paca

  1. (valencià informal) cap a
    «Tot el que tinga pesar y vullga tindre alegria, vinga corrent este dia paca el carrer de la Mar.» (Joaquim Martí Gadea, Ensisam de totes herbes, 1891)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pa·ca (2)
  • Anagrames: capa, capà

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈpa.ka/
Americà: alt /ˈpa.k(a)/, baix /ˈpa.ka/
  • Rimes: -aka
  • Etimologia: [1] Del guaraní *paka. [2] Del francès mitjà pacque ‎(«paquet»).

paca f. ‎(plural pacas)

  1. paca

paca f. ‎(plural pacas)

  1. bala, paca, fardell

paca f. ‎(plural pacas)

  1. forma femenina de paco

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pa·ca (2)
  • Anagrames: capa, capá