ch
Aparença
Potser volíeu: CH
Multilingüe
[modifica]Símbol
[modifica]ch
Català
[modifica]Lletra
[modifica]ch
- (arcaisme) Especialment a final de mot, dígraf amb una consonant muda per remarcar la grafia d’una oclusiva velar sorda [k] i no pas una de sonora [ɡ].
Notes
[modifica]- Per exemple, antic se sonoritza en femení antiga, però antic/antich abat no se sonoritza.
- En la reforma ortogràfica del 1913 es va suprimir aquesta h no etimològica. Prèviament el seu ús ja era discutit i variable segons els autors.
- Es manté fossilitzat en diversos cognoms i durant un temps es va mantenir fossilitzat en castellà per alguns topònims catalans.
- Possiblement originat en la cal·ligrafia gòtica on la lletra c es podia confondre amb d’altres i en posició final s’hi afegia un ornament distintiu.
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
Castellà
[modifica]Lletra
[modifica]ch
Notes
[modifica]- Abans de l’any 2010 formava part de l’alfabet castellà ordenat separadament després de la ce.
- Representa el so africat postalveolar sord [tʃ] equivalent al dígraf català tx.
Relacionats
[modifica]Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll