carboni

Potser volíeu: carboní, carbòni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kərˈbɔ.ni/, occidental /kaɾˈbɔ.ni/^ⓘ
• Rimes: -ɔni
• Etimologia: Del llatí carbo, nom d'un mineral on està present.

Nom

carboni m. ‎(només en singular)

1. Element químic, no-metàl·lic, sòlid a temperatura ambient, de nombre atòmic 6 i símbol C.

Relacionats

Taula periòdica en català

1 H   2 He 3 Li 4 Be   5 B 6 C 7 N 8 O 9 F 10 Ne 11 Na 12 Mg   13 Al 14 Si 15 P 16 S 17 Cl 18 Ar 19 K 20 Ca 21 Sc 22 Ti 23 V 24 Cr 25 Mn 26 Fe 27 Co 28 Ni 29 Cu 30 Zn 31 Ga 32 Ge 33 As 34 Se 35 Br 36 Kr 37 Rb 38 Sr 39 Y 40 Zr 41 Nb 42 Mo 43 Tc 44 Ru 45 Rh 46 Pd 47 Ag 48 Cd 49 In 50 Sn 51 Sb 52 Te 53 I 54 Xe 55 Cs 56 Ba * 72 Hf 73 Ta 74 W 75 Re 76 Os 77 Ir 78 Pt 79 Au 80 Hg 81 Tl 82 Pb 83 Bi 84 Po 85 At 86 Rn 87 Fr 88 Ra ** 104 Rf 105 Db 106 Sg 107 Bh 108 Hs 109 Mt 110 Ds 111 Rg 112 Cn 113 Nh 114 Fl 115 Mc 116 Lv 117 Ts 118 Og   * 57 La 58 Ce 59 Pr 60 Nd 61 Pm 62 Sm 63 Eu 64 Gd 65 Tb 66 Dy 67 Ho 68 Er 69 Tm 70 Yb 71 Lu ** 89 Ac 90 Th 91 Pa 92 U 93 Np 94 Pu 95 Am 96 Cm 97 Bk 98 Cf 99 Es 100 Fm 101 Md 102 No 103 Lr

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kohlenstoff ^(de)
• Anglès: carbon ^(en)
• Basc: karbono ^(eu)
• Castellà: carbono ^(es)
• Esperanto: karbono ^(eo)
• Francès: carbone ^(fr)
• Italià: carbonio ^(it)
• Lingala: kaboni ^(ln)
• Llatí: carbonium ^(la)
• Occità: carbòni ^(oc)
• Portuguès: carbono ^(pt)
• Romanès: carbon ^(ro)

Verb

carboni

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de carbonar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb carbonar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb carbonar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb carbonar.

Variants

• [1] carbono, carbone, carbon
• [2,3,4] carbone

Miscel·lània

• Síl·labes: car·bo·ni (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcinor)
• Anagrames: Bàrcino, corbina

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC