blasó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɫəˈzo/, occidental /bɫaˈzo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del francès blason, segle XVII

Nom

blasó m. ‎(plural blasons)

1. Conjunt de símbols que, situats en un escut o en un penó, distingien un cavaller d'un altre.
2. Llista de símbols que, segons l'heràldica, es fan servir per representar llinatges.

Sinònims

• escut d'armes, escut heràldic
• armoria

Derivats

• blasonar, blasonista

Traduccions

Traduccions

• Anglès: blazon ^(en)
• Castellà: blasón ^(es)
• Francès: blason ^(fr)
• Italià: blasone ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: bla·só (2)
• Anagrama: absol

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB