Vés al contingut

Gil

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒiɫ/, occidental /ˈd͡ʒiɫ/
  • Rimes: -il
  • Etimologia: Del castellà Gil, del prenom llatí Aegidius, nom d’un ermità provençal del segle VII, estès en la repoblació aragonesa de València.

Nom propi

[modifica]

Gil

  1. Cognom d’origen patronímic

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ɡɪl/

Nom propi

[modifica]

Gil

  1. Prenom masculí hipocorístic de Gilbert

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈxil/, meridional /ˈhil/
Americà: alt /ˈxil/, baix /ˈhil/, austral /ˈxil/

Nom propi

[modifica]

Gil

  1. Cognom d’origen patronímic