Sardana
 Monument de la sardana (Barcelona) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La sardana és una dansa popular catalana, que està considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- La sardana és la dança més bella de totes les dances que s fan i es desfan.[1]
Visions & Cants, 1900. — Joan Maragall
- El primer document que tenim sobre el ball de la sardana, que és del 1556, és una prohibició que es fa a Olot. S'hi esgrimeix que la sardana és una dansa deshonesta i immoral![2]
- Entrevista a Vilaweb, 22 d'abril de 2015. — Jordi Bilbeny
Dites populars
[modifica | modifica el codi]Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Haver-hi una bona sardana.[4]
Propi de terres de l'Empordà, referent a que hi ha molta feina a fer.
- Esser més llarga la sardana que el contrapàs.[4]
- Dit d'aquell objecte la part accessòria del qual és més voluminosa que no pas la peça principal.
Rondalles
[modifica | modifica el codi]- La sardana de l’avellana / pica de peus i balla de gana. / La sardana de Ripoll / mata la puça i deixa el poll.[5]
La Sardana de l'avellana, constituïda com a ball infantil del cançoner popular català.
- Fragment de la Sardana del vailet, constituïda com a ball infantil del cançoner popular català.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Maragall, Joan. «La Sardana». A: Visions & Cants. Barcelona: L'Avenç, 1900, p. 61.
- ↑ «Jordi Bilbeny: 'El primer document sobre la sardana considera que és una dansa deshonesta i immoral!'». Vilaweb, 22-04-2015. Arxivat de l'original el 1436661895. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ «Refranys». Ajuntament de La Selva del Camp. Arxivat de l'original el 1516174075. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sardana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Pujol, Francesc; Amades, Joan. Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 454.