Gla
 Glans | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | nou i aglà |
 | |
El gla, aglà o bellota és el fruit de l'alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A bacó grunyidor, el gla millor.[1](Camp de Tarragona)
- Als porcs més lletjos les millors aglans.[2]
- D'olives i de glans, tant en cullen els petits com els grans.[3](Figueres)
- Dels glans florits pel juny, tot l'any el porc en gruny.[3]
- El porc més roí menja el millor aglà.[3](Sabadell)
- Els empordans paguen amb glans.[4]
- Pel juliol, sastres allargueu les mans, que us atipareu de prunes com els tocinos de glans.[4]
- Qui sembra una gla, un roure collirà.[2]
- Una gla fa un roure.[5]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]
Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.
- Persona que espera quelcom amb expectació i que de tant esperar, perd el temps i no aconsegueix res.
- Esperar obtenir una cosa sense fonament.
.JPG)
- Estar inactiu esperant que les dificultats d'un assumpte es resolguin per algun esdeveniment probable.
- Tenir aliment abundant o un càrrec molt lucratiu.
- Estar molt bru.
- Persona que, abans de donar diners o atorgar un favor a una altra, li encomana un seguit de tasques tan excessives que ultrapassen aquest favor.
- Fer un pet com una gla.[3]
- Morir-se o arruïnar-se sobtadament.
- Passar el temps xerrant.
- No voler-se ficar en un negoci o assumpte, generalment per por de fracassar-hi.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Gomis i Mestre, 20155.
- ↑ 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 «Gla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ 6,0 6,1 Sugranyes, 1999.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471.