El Petit Príncep

El Petit Príncep
Le Petit Prince
Projectes germans
	Informació a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor	Antoine de Saint-Exupéry
Publicació	6 abril 1943

El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat l'any 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

Citacions

Dedicatòria

Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).

(en francès) Toutes les grandes personnes ont d’abord été des enfants. (Mais peu d’entre elles s’en souviennent).

Capítol I

Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions...

(en francès) Les grandes personnes ne comprennent jamais rien toutes seules, et c’est fatigant, pour les enfants, de toujours leur donner des explications…

Capítol II

Quan el misteri és massa impressionant, no t'atreveixes a desobeir.

(en francès) Quand le mystère est trop impressionnant, on n’ose pas désobéir.

Capítol III

Recte endavant no es pot anar gaire lluny...

(en francès) Droit devant soi on ne peut pas aller bien loin…

Capítol IV

A les persones grans els agraden les xifres. Quan els parleu d'un amic nou, no us en demanen mai les coses essencials. No us diuen mai: "Com és la seva veu? Quins jocs prefereix? Fa col·lecció de papallones?". Us pregunten: "Quants anys té? Quants germans són? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?". Aleshores sí que es pensen que el coneixen.

(en francès) Les grandes personnes aiment les chiffres. Quand vous leur parlez d’un nouvel ami, elles ne vous questionnent jamais sur l'essentiel. Elles ne vous disent jamais : "Quel est le son de sa voix? Quels sont les jeux qu'il préfère? Est-ce qu'il collectionne les papillons?". Elles vous demandent : "Quel âge a-t-il? Combien a-t-il de frères? Combien pèse-t-il? Combien gagne son père?". Alors seulement elles croient le connaître.

Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.

(en francès) Les enfants doivent être très indulgents envers les grandes personnes.

Però, és clar, nosaltres, els qui entenem la vida, no ens ocupem dels nombres!

(en francès) Mais, bien sûr, nous qui comprenons la vie, nous nous moquons bien des numéros!

Capítol V

És una qüestió de disciplina -em deia més tard el petit príncep-. Al matí, quan has acabat d'arreglar-te, has d'arreglar amb compte el planeta.

(en francès) C'est une question de discipline, me disait plus tard le petit prince. Quand on a terminé sa toilette du matin, il faut faire soigneusement la toilette de la planète

Capítol VII

Les espines no serveixen de res, és pura dolenteria de les flors!

(en francès) Les épines, ça ne sert à rien, c’est de la pure méchanceté de la part des fleurs!

Si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar en milions i milions d'estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se la mira.

(en francès) Si quelqu'un aime une fleur qui n’existe qu'à un exemplaire dans les millions et les millions d'étoiles, ça suffit pour qu’il soit heureux quand il les regarde.

És tan misteriós el país de les llàgrimes!

(en francès) C’est tellement mystérieux, le pays des larmes!

Capítol VIII

No s'han d'escoltar mai, les flors. S'han de mirar i s'han d'olorar.

(en francès) Il ne faut jamais écouter les fleurs. Il faut les regarder et les respirer.

Capítol X

No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.

(en francès) Il ne savait pas que, pour les rois, le monde est très simplifié. Tous les hommes sont des sujets.

Si ordenés a un general que es transformés en un ocell marí i el general no m'obeís, no seria pas culpa del general. Seria culpa meva.

(en francès) Si j'ordonnais à un général de se changer en oiseau de mer, et si le général n'obéissait pas, ce ne serait pas la faute du général. Ce serait ma faute.

A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.

(en francès) Il faut exiger de chacun ce que chacun peut donner.

L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se al mar, farà la revolució.

(en francès) L'autorité repose d'abord sur la raison. Si tu ordonnes à ton peuple d'aller se jeter à la mer, il fera la révolution.

És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic savi.

(en francès) Il est bien plus difficile de se juger soi-même que de juger autrui. Si tu réussis à bien te juger, c'est que tu es un véritable sage.

Les persones grans són molt estranyes.

(en francès) Les grandes personnes sont bien étranges.

Capítol XI

Pels vanitosos, els altres homes són admiradors.

(en francès) Pour les vaniteux, les autres hommes sont des admirateurs.

Els vanitosos només senten les alabances.

(en francès) Les vaniteux n'entendent jamais que les louanges.

Admirar vol dir reconèixer que sóc l'home més ben plantat, més ben vestit, més ric i més intel·ligent del planeta.

(en francès) Admirer signifie reconnaître que je suis l’homme le plus beau, le mieux habillé, le plus riche et le plus intelligent de la planète.

Capítol XIV

Es pot ser fidel i mandrós alhora.

(en francès) On peut être, à la fois, fidèle et paresseux.

Capítol XVI

View on Earth — La Terra no és un planeta qualsevol! S’hi compten cent onze reis (sense oblidar, naturalment, els reis negres), set mil geògrafs, nou-cents mil homes de negocis, set milions i mig de borratxos, tres-cents onze milions de vanitosos, és a dir, aproximadament uns dos mil milions de persones grans.

La Terra no és un planeta qualsevol! S'hi compten cent onze reis (sense oblidar, naturalment, els reis negres), set mil geògrafs, nou-cents mil homes de negocis, set milions i mig de borratxos, tres-cents onze milions de vanitosos, és a dir, aproximadament uns dos mil milions de persones grans.

(en francès) La Terre n'est pas une planète quelconque! On y compte cent onze rois (en n'oubliant pas, bien sûr, les rois nègres), sept mille géographes, neuf cent mille businessmen, sept millions et demi d'ivrognes, trois cent onze millions de vaniteux, c'est-à-dire environ deux milliards de grandes personnes.

Capítol XVII

Quan un es vol fer l'espavilat, de vegades diu alguna mentida.

(en francès) Quand on veut faire de l'esprit, il arrive que l'on mente un peu.

Entre els homes també t'hi trobes sol.

(en francès) On est seul aussi chez les hommes.

Capítol XX

Em pensava que era ric d'una flor única i només posseixo una rosa ordinària.

(en francès) Je me croyais riche d’une fleur unique, et je ne possède qu’une rose ordinaire.

Capítol XXI

Si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món...

(en francès) Si tu m'apprivoises, nous aurons besoin l'un de l'autre. Tu seras pour moi unique au monde. Je serai pour toi unique au monde...

Només es coneixen les coses que es domestiquen.

(en francès) On ne connaît que les choses que l'on apprivoise

Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

(en francès) On ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux.

Capítol XXV

Els ulls són cecs. S'ha de buscar amb el cor.

(en francès) Les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur.

T'arrisques a haver de plorar una mica si t'has deixat domesticar...

(en francès) On risque de pleurer un peu si l'on s'est laissé apprivoiser...

Capítol XXVI

Si estimes una flor que està en una estrella, a la nit és agradable mirar el cel. Totes les estrelles tenen flors.

(en francès) Si tu aimes une fleur qui se trouve dans une étoile, c'est doux, la nuit, de regarder le ciel. Toutes les étoiles sont fleuries.

Bibliografia

Saint-Exupéry, Antoine de. El Petit Príncep. Barcelona: Empúries, 2003. ISBN 8475969798.
Saint-Exupéry, Antoine de. «Le Petit Prince» (en francès). Wikilivres, 1943. Arxivat de l'original el 1485933653. [Consulta: 13 maig 2012].