Vés al contingut

Wòlof

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaWòlof
Wolof  (IPA)

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants13.295.200
Parlants nadius3.2 milions
Autòcton deÀfrica Occidental
EstatSenegal, Gàmbia, Mauritània
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües sengambianes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, escriptura wolofal i Garay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCLAD (Cente de linguistique appliquée de Dakar)
Codis
ISO 639-1wo
ISO 639-2wol
ISO 639-3wol
Glottologwolo1247 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere90-AAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewol Modifica el valor a Wikidata
IETFwo Modifica el valor a Wikidata

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses. La parlen aproximadament 13 milions de persones. És l'idioma més parlat al Senegal.

Al Senegal el 40% de la població té la llengua wòlof com a llengua materna i l'altre 40% com a segona llengua. A Gàmbia el 15% de la població (unes 200.000 persones) la tenen com a llengua materna, però a la capital, Banjul, més o menys 50% l'utilitza com a primera llengua. A Mauritània, si fa no fa 7% (185.000 persones) de la població parla wòlof, sobretot a les zones costaneres de l'est.

Llocs on es parla wòlof

Des de 1970 el wòlof forma part de llengües nacionals del Senegal. Actualment el Senegal té fins a 25 llengües nacionals però en les escoles públiques només s'ensenya el francès, això posa en relleu que aquest ampli ventall de llengües estan amagades i fins i tot prohibides.

Nom dels països d'Europa en wòlof

Alfabet i pronunciació

[modifica]
Lletres de l'alfabet wòlof
A B C D E Ë F G I J K L M N Ñ Ŋ O P Q R S T U W X Y
a b c d e ë f g i j k l m n ñ ŋ o p q r s t u w x y

Consonants

[modifica]
  Bilabial Labiodental Labiovelar Alveolar Palatal Velar Uvular
Oclusiva p (p) b (b)     t (t) d (d) c (c) ɟ (j) k (k) g (g) q (q)
Nasal m (m)     n (n) ɲ (ñ) ŋ (ŋ)  
Prenasalitzades m̩b (mb)     n̩t (nt) n̩d (nd) ɲc (nc) ɲɟ (nj) ŋ̍k (nk) ŋ̍g (ng) ɴq (nq)
Vibrant       r (r)      
Fricativa   f (f) s (s) x~χ (x)
Aproximant     w (w)   j (y)    
Lateral       l (l)      

Vocals

[modifica]
  Anterior Central Posterior
Tancada i (i)   u (u)
Semitancada e (é)   o (ó)
Mitjana   ə (ë)  
Semioberta ɛ (e)   ɔ (o)
Oberta   a (a)  

Vocabulari en wòlof

[modifica]
  • Com anem? - na nga def?
  • Què tal? - numu demé
  • Molt bé - maa ngi fi (rekk)
  • Com et dius - no tu du ?
  • Jo em dic… - … la tu du
  • Ets genial ! - da ga ma neh
  • T’estimo - da ma la buge!
  • Fes-me un petó - fone ma
  • Adéu - magedem

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]