Usuari:Lalpino/proves

>> Nota per cridar un llibre de la Bibliografia.

>>> Nota que apareix a la llista de Notes

Notes

URL-ARXIU >>>

REF WEB + URL-ARXIU >>>

Bibliografia

• Autor. Títol del llibre. Editorial. Barcelona. 2013. ISBN 0-395-25223-7.

Lalpino/proves

Biblioteca Britànica.

La Biblioteca Britànica, oficialment i en anglès British Library, és la Biblioteca Nacional del Regne Unit i una de les més grans del món. El seu patrimoni consta d'aproximadament 170 milions d'objectes i cada any se li incorpora una col·lecció d'aproximadament tres milions d'objectes nous.

La Biblioteca Britànica conté llibres, mapes, diaris, partitures, patents, manuscrits, segells, entre altres objectes. Aquests estan disposats en 625 km de prestatgeries que creixen 12 quilòmetres cada any. L'espai de lectura té capacitat per a 1.200 lectors.

La Biblioteca Britànica posa informació a disposició d'estudiants i investigadors del Regne Unit i de tot el món. Cada any, sis milions de cerques es generen amb el seu catàleg en línia i més de 100 milions d'objectes s'ofereixen a lectors de tot el món.

Entre les peces més destacables de la Biblioteca Britànica, consten un quadern de notes de Leonardo da Vinci, una Carta Magna, un enregistrament del discurs experimental de Nelson Mandela, prop de 50 milions de patents, 310 mil volums de manuscrits, des de Jane Austen a James Joyce, partitures de Händel als Beatles, així com més de 260.000 títols de diaris i més de quatre milions de mapes. Aquest fons s'ha anat conformant al llarg dels més de 250 anys de la biblioteca a través d'adquisicions o donacions.

L'any 2019 decidí pujar a internet 2.500 obres prohibides en el seu moment, que les mantingué custodiades en una col·lecció titulada "Private case" per por a que les acabessin cremant. Dins d'aquesta col·lecció predominen obres considerades obscenes com ara l'obra anònima atribuïda a Oscar Wilde Teleny, la sèrie de llibres publicada el 1740 Merryland, la primera novel·la pornogràfica en anglès de 1748 Fanny Hill, o el manual per a prostitutes londinenques de 1757-1795 Harris's List of Covent Garden Ladies.

Història i construcció

La Biblioteca britànica amb l'estació de Saint Pancras darrera seu.

Rebedor de la biblioteca.

Interior de la Biblioteca Britànica, amb la paret de vidre fumat de la Biblioteca del Rei al fons.

La Biblioteca es va crear l'1 de juliol de 1973 com a resultat de l'entrada en vigor de la Llei de Biblioteques Britàniques de 1972. Abans d'això, la biblioteca formava part del Museu Britànic, el qual proporcionava la major part dels fons de la nova biblioteca, juntament amb organitzacions més petites que s'hi anaren incorporant (com la National Central Library, la National Lending Library for Science and Technology i la British National Bibliography). L'any 1974 s'hi van afegir funcions que abans exercia l'Oficina d'Informació Científica i Tècnica. El 1982, la Biblioteca i els Registres de l'Oficina de l'Índia i les enquadernacions de l'Office of Public Sector Information es van convertir en responsabilitats de la Biblioteca Britànica. L'any 1983, va absorbir l'Arxiu Nacional de So, que conté més d'un milió de discos i milers de cintes.

El nucli dels fons històrics de la Biblioteca es basa en una sèrie de donacions i adquisicions del segle XVIII. Aquestes es coneixen asmb el nom de les "col·leccions de la fundació", i inclouen llibres i manuscrits de sir Robert Bruce Cotton a principis del segle XVII (ara anomenada Biblioteca Cotton); de sir Hans Sloane; de Robert Harley; de l'Antiga Biblioteca Reial donada pel rei Jordi II del Regne Unit i de la Biblioteca del Rei del rei Jordi III del Regne Unit.

Durant molts anys, les col·leccions es van dispersar per diversos edificis del Central London, a Bloomsbury (dins del Museu Britànic), Chancery Lane, Bayswater i Holborn, amb un centre de préstec interbibliotecari a Boston Spa, a 4 km a l'est de Wetherby a West Yorkshire, i a l'hemeroteca de Colindale, al nord-oest de Londres.

Els plans inicials per a la creació de la Biblioteca Britànica requerien la demolició d'una part integral de Bloomsbury: una franja de set acres de carrers immediatament davant del Museu Britànic, de manera que la Biblioteca es pogués situar just davant seu. Després d'una llarga campanya liderada pel Dr George Wagner, aquesta decisió va ser anul·lada i la biblioteca va ser construïda per John Laing Group en un lloc a Euston Road al costat de l'estació de ferrocarril de Saint Pancras.

Després del tancament de la Sala de Lectura Rodona el 25 d'octubre de 1997, el fons de la biblioteca va començar a traslladar-se a l'edifici de Saint Pancras. Abans d'acabar l'any s'havia obert la primera d'un seguit d'onze noves sales de lectura mentre continuava el moviment del fons. Del 1997 a 2009, la col·lecció principal es va allotjar en aquest nou edifici i la col·lecció de diaris britànics i estrangers es va allotjar a Colindale. El juliol de 2008, la Biblioteca va anunciar que traslladaria els articles de baix ús a una nova instal·lació d'emmagatzematge a Boston Spa i que planejava tancar l'hemeroteca de Colindale, abans de traslladar-se posteriorment a una instal·lació similar al mateix lloc. Des de gener del 2009 fins a l'abril de 2012, més de 200 km de material es van traslladar a l'edifici d'emmagatzematge addicional i ara es distribueix a les sales de lectura de la Biblioteca de Londres a petició mitjançant un servei de transport diari. Les obres de construcció de l'edifici d'emmagatzematge addicional es van completar el 2013 i l'hemeroteca de Colindale es va tancar el 8 de novembre de 2013. La col·lecció ara s'ha dividit entre els edificis de Saint Pancras i Boston Spa. El servei de subministrament de documents de la Biblioteca britànica (BLDSS) i la col·lecció de subministrament de documents tenen la seu a Boston Spa. Les col·leccions allotjades a Yorkshire, que inclouen material de baix ús i les col·leccions de diaris i de documentació, representen al voltant del 70% del material total de la biblioteca. La Biblioteca tenia anteriorment un dipòsit d'emmagatzematge de llibres a Woolwich, al sud-est de Londres, que ja no s'utilitza.

La nova Biblioteca va ser dissenyada especialment per a aquest propòsit per l'arquitecte Colin St John Wilson en col·laboració amb la seva dona MJ Long, que va idear el pla de desenvolupament i construcció posterior. Davant d'Euston Road hi ha una gran plaça que inclou peces d'art públic, com ara grans escultures d'Eduardo Paolozzi (una estàtua de bronze basada en l'estudi de William Blake sobre Isaac Newton) i Antony Gormley. És l'edifici públic més gran construït al Regne Unit al segle XX.

Al mig de l'edifici hi ha una torre de vidre de sis pisos inspirada en una estructura similar a la Biblioteca Beinecke, que conté la Biblioteca del Rei amb 65.000 volums impresos juntament amb altres pamflets, manuscrits i mapes recollits pel rei Jordi III del Regne Unit entre 1763 i 1820. El desembre de 2009, Rosie Winterton va obrir un nou edifici d'emmagatzematge a Boston Spa. La nova instal·lació, amb un cost de 26 milions de lliures, té capacitat per a set milions d'articles, emmagatzemats en més de 140.000 contenidors amb codi de barres i que són recuperats per robots de l'espai d'emmagatzematge amb control de temperatura i humitat.

El divendres, 5 d'abril de 2013, la Biblioteca va anunciar que començaria a desar tots els llocs web amb el domini .uk en un intent de preservar la "memòria digital" del país (que a partir de llavors ascendia a uns 4,8 milions de llocs que contenien 1.000 milions de pàgines web) . La Biblioteca posaria a disposició dels usuaris tot el material a finals de 2013 i vetllaria perquè, a través dels avenços tecnològics, tot el material es preservi per a les generacions futures, malgrat la fluïdesa d'internet.

L'edifici de Saint Pancras va ser inaugurat oficialment per la reina Elisabet II el 25 de juny de 1998, i va ser catalogat de nivell 1 ("d'interès excepcinal") el primer d'agost de 2015 per la seva arquitectura i història. La Biblioteca té plans per obrir en un futur una tercera ubicació a Temple Works, Leeds, també de nivell 1.

Dipòsit legal

A Anglaterra, la normativa jurídica del dipòsit legal es pot remuntar fins el 1610. La Llei de drets d'autor de 1911 va establir el principi del dipòsit legal, assegurant que la Biblioteca britànica i cinc biblioteques més de la Gran Bretanya i Irlanda tinguessin dret a rebre una còpia gratuïta de cada document publicat o distribuït a l'estat. Les altres cinc biblioteques són: la Biblioteca Bodleiana d'Oxford; la Biblioteca Universitària de Cambridge; la Biblioteca del Trinity College de Dublín; la Biblioteca Nacional d'Escòcia a Edimburg i la Biblioteca Nacional de Gal·les a Aberystwyth. La Biblioteca britànica és l'única que ha de rebre automàticament una còpia de cada document publicat al Regne Unit; les altres tenen dret a aquestes publicacions, però han de sol·licitar-les expressament a l'editor després de saber que han estat o estan a punt de publicar-se, una normativa clarament centralitzadora feta per l'Agència de Biblioteques de Dipòsit Legal.

A més, segons els termes de la llei irlandesa de drets d'autor (la més recent, Llei de drets d'autor i drets relacionats de 2000), la Biblioteca britànica té dret a rebre automàticament una còpia gratuïta de cada llibre publicat a Irlanda, juntament amb la Biblioteca Nacional d'Irlanda, la biblioteca del Trinity College a Dublín, la biblioteca de la Universitat de Limerick, la biblioteca de la Dublin City University i les biblioteques de les quatre universitats constituents de la Universitat Nacional d'Irlanda. La Biblioteca Bodleiana, la Biblioteca de la Universitat de Cambridge i les Biblioteques Nacionals d'Escòcia i Gal·les també tenen dret a còpies del material publicat a Irlanda, però de nou han de fer la sol·licitud formal.

La Llei de Biblioteques de Dipòsit Legal (Legal Deposit Libraries Act 2003) de 2003 va ampliar els requisits de dipòsit legal del Regne Unit als documents electrònics, com ara CD-ROM i llocs web seleccionats.

La Biblioteca també conté col·leccions d'Àsia, Pacífic i Àfrica (APAC) que inclouen els Registres de l'Oficina de l'Índia, documentació relacionada amb l'administració de l'Índia des de 1600 fins a 1947 sota domini britànic.

Sistema de biblioteques digitals

El 2012, les biblioteques de dipòsit legal del Regne Unit van signar un memoràndum d'entesa per crear una infraestructura tècnica compartida que implementés el Sistema de Biblioteques Digitals (DSL, per les seves sigles en anglès) desenvolupat per la Biblioteca britànica. El DLS s'anticipava al Reglament de les biblioteques de dipòsit legal (obres no impreses) de 2013, una extensió de la Llei de biblioteques de dipòsit legal de 2003 per incloure publicacions electròniques no impreses a partir del 6 d'abril de 2013. Quatre nodes d'emmagatzematge, situats a Londres, Boston Spa, Aberystwyth i Edimburg, enllaçats a través d'una xarxa segura en comunicació constant, repliquen, s'autoverifiquen i reparen les dades de manera automàtica. Un rastreig complet de tots els dominis .uk s'ha afegit anualment al DLS des del 2013, que també conté tota la col·lecció .uk d'Internet Archive de 1996 a 2013. La política i el sistema es basa en el de la Biblioteca Nacional de França, que ha rastrejat (via IA fins al 2010) el domini .fr anualment des del 2006.

Exposicions

Una gran col·lecció de llibres i manuscrits s'exposen al públic a la Galeria Sir John Ritblat, que està oberta els set dies de la setmana sense cap cost. Alguns dels originals exposats són el poema èpic Beowulf, els Evangelis de Lindisfarne i l'Evangeli de Sant Cuthbert, una Bíblia de Gutenberg, els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, Le morte Darthur de Thomas Malory, el diari del capità James Cook, la Història d'Anglaterra de Jane Austen, Jane Eyre de Charlotte Brontë, Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll, Just So Stories de Rudyard Kipling, Nicholas Nickleby de Charles Dickens, Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i una sala dedicada exclusivament a la Carta Magna, així com diversos alcorans i articles asiàtics.

A més a més de l'exposició permanent, també hi ha exposicions temàtiques temporals sobre mapes, textos sagrats història de la llengua anglesa i dret, o l'exposició dedicada a la celebració del 800 aniversari de la Carta Magna.

Col·leccions

Diaris

La Biblioteca té una col·lecció gairebé completa de diaris britànics i irlandesos des del 1840. Això es deu en part gràcies a la legislació de dipòsit legal de 1869, que obligava als diaris a subministrar una còpia de cada edició d'un diari a la Biblioteca. Les edicions londinenques de diaris nacionals i dominicals es completen fins el 1801. En total, la col·lecció consta de 660.000 volums enquadernats i 370.000 bobines de microfilm que contenen desenes de milions de diaris amb 52.000 títols col·locats en 45 km de prestatgeries. Des de dates anteriors, inclouen la Col·lecció Thomason de Tractats de la Guerra Civil, que comprenen 7.200 diaris del segle XVII, i la Col·lecció Burney de Diaris, amb prop d'un milió de pàgines de diaris de finals del segle XVIII i principis del segle XIX.

La col·lecció de diaris va tenir la seu al districte de Colindale, al nord de Londres, fins el 2013, quan els edificis, que es considerava que oferien condicions d'emmagatzematge inadequades, es van tancar i foren venuts per a la reurbanització. Actualment els fons físics es divideixen entre l'edifici de Saint Pancras (on hi ha les col·leccions Thomason i Burney) i l'edifici de Boston Spa (la major part de les col·leccions, emmagatzemades en una nova instal·lació construïda expressament).

Una proporció important i creixent de la col·lecció es posa ara a disposició dels lectors com a facsímils substituts, ja sigui en format de microfilm o, més recentment, en format digital. El 2010 va començar un programa de deu anys de digitalització de les hemeroteques amb l'empresa editorial DC Thomson, i el novembre de 2011 es va posar en marxa el British Newspaper Archive. L'abril de 2014 es va obrir una sala exclusiva per a la lectura de diaris a Saint Pancras, que inclou instal·lacions per consultar materials microfilmats i digitals i, on no existeix cap substitut, material en paper recuperat del fons de Boston Spa.

Segells

Les col·leccions filatèliques de la Biblioteca es troben a l'edifici de Saint Pancras. Aquestes es van establir el 1891 amb la donació de la col·lecció Tapling. Actualment comprenen més de 25 col·leccions principals i una sèrie de més petites, que inclouen segells postals i fiscals, targetes postals, assaigs, proves, portades i anotacions, emissions d'exemplars, correus aeris, materials d'història postal, correus oficials i privats, etc., per a gairebé tots els països i períodes. Es poden veure aproximadament 80.000 articles en 6.000 fulls en 1.000 marcs de visualització; 2.400 fulls corresponen a la col·lecció Tapling. La resta de material, que cobreix tot el món, està disponible per als estudiants i investigadors.

Les principals col·leccions són:

• Col·lecció Tapling: Llegada per Thomas Tapling al Museu Britànic el 1891, aquesta col·lecció va ser la base de les Col·leccions filatèliques.
• Arxiu d'impressió filatèlica i de seguretat dels agents de la corona: L'arxiu consta de material filatèlic i escrits que eren els registres de treball dels agents de la Corona britànica. És el registre més complet dels problemes colonials i de la Commonwealth britànics dels darrers 100 anys.
• Biblioteca Crawford: Col·lecció de primers llibres sobre filatèlia formada entre 1898 i 1913 per James Lindsay i adquirida el 1913.
• Arxiu del Departament d'Estampació de la Junta d'Hisenda: La col·lecció conté objectes filatèlia postal i fiscal i els segells d'impostos des de 1710 en endavant.
• Col·lecció Mosely: Es tractra d'una col·lecció de segells de l'Àfrica Britànica formada pel dr Edward Moseley de Johannesburg, Sud-àfrica, que data de 1935 i va ser adquirida el 1946. Després de la Col·lecció Tapling, és considerada l'adquisició filatèlica més important de la Biblioteca a causa del nombre de països representats i del nombre d'articles únics inclosos.
• Col·lecció Kay: Una col·lecció de segells fiscals de la renda colonial britànica fins al 1940. La col·lecció va ser donada al Museu Britànic el 1949 pels fills d'Alexander B. Kay, fundador, juntament amb E.J. Bridger, dels comerciants de segells Bridger i Kay el 1897 i una figura destacada de la Societat Filatèlica Fiscal.
• Col·lecció Ewen: Una col·lecció de segells de cartes del ferrocarril britànic dels anys 1891 a 1912 amb fulls, proves i cobertes, recollida pel comerciant de segells i filatèlista britànic Herbert L'Estrange Ewen. Fou adquirida el 1949.
• Col·lecció Fitzgerald: Una extensa col·lecció de segells de correu aeri donada a la Biblioteca Britànica el 1951.
• Col·lecció de la Unió Postal Universal: Col·lecció formada per 93.448 exemplars, que abasta el període des del 1908 i aproximadament 500 administracions postals. Fou adquirida el 1964.
• Col·lecció Bojanowicz: Important col·lecció de segells polonesos i d'història postal de 1938–1946, que inclou el gueto de Łódź, els refugis subterranis, el lloc d'escoltes de Varsòvia, el material del govern polonès a l'exili, el correu dels presoners de guerra i el material de l'Estat Polonès Clandestí. Fou donada el 1966.
• Col·lecció Chinchen: Donada per Barry Chinchen, consisteix en una col·lecció única de segells de l'illa anglesa de Lundy. Fou adquirida el 1977.
• Col·lecció Fletcher: Col·lecció de Hugh Greenwell Fletcher de segells de correus britànics i segells britànics utilitzats a l'estranger, incloent sobreimpressions i articles no segellats com ara papereria postal. A la seva mort el 1968, la col·lecció va ser llegada al Bruce Castle Museum de Tottenham i el 1989 fou donada a la Biblioteca britànica.
• Col·lecció Davies: Una col·lecció de segells fiscals de Líbia per al període 1955-1969 formada a partir de l'arxiu Bradbury Wilkinson i donada per J.N. Davies el 1992.
• Col·lecció del Ministeri d'Afers Estrangers i de la Commonwealth: Un arxiu format per instruccions de la Secretaria d'Estat per a les Colònies el 23 d'abril de 1890 a tots els territoris sota la seva autoritat. La intenció era tenir un registre de tots els segells, targetes postals, sobres en relleu i embolcalls de diaris colonials. L'arxiu es va tancar el 1992 i es va traslladar a la Biblioteca britànica.
• Col·lecció Kaluski: Col·lecció de segells postals i història postal de Polònia des del 1835 fins al 2002 recopilada per Janusz Kaluski.

A més de totes aquestes col·leccions, la biblioteca adquireix de manera activa literatura sobre el tema. Això fa de la Biblioteca britànica un dels principals centres d'investigació filatèlica del món.

Altres

• Projecte Dunhuang: El Projecte Internacional Dunhuang (IDP per les seves sigles en anglès) és un esforç de col·laboració internacional per conservar, catalogar i digitalitzar manuscrits, textos impresos, pintures, tèxtils i estris de les coves de Mogao, al marge del desert del Gobi, a la ciutat de Dunhuang i diversos altres jaciments arqueològics a l'extrem oriental del Ruta de la Seda. El projecte va ser establert per la Biblioteca britànica el 1994, i ara inclou vint-i-dues institucions de dotze estats diferents.El febrer de 2021, la base de dades en línia de l'IDP constava de 143.290 entrades de catàleg i 538.821 imatges. La majoria dels manuscrits són textos escrits en xinès, però hi ha més de quinze sistemes d'escriptura i idiomes diferents, que inclouen el brahmi, el kharosthi, el saka, el sànscrit, el tangut, el tibetà o l'uigur antic.
• The Theatre Archive Project: És un projecteper reinvestigar la història del teatre britànic des del 1945 fins al 1968, tant des de la perspectiva de l'espectador com del practicant. El projecte és una col·laboració entre la Biblioteca britànica i la Universitat De Montfort i finançat per l'Arts and Humanities Research Council (AHRC).
• Amics de la Biblioteca Britànica: Els Amics de la Biblioteca britànica és una organització benèfica registrada al Regne Unit amb el prpòsit de proporcionar finançament en forma de subvencions a la Biblioteca Britànica per tal que pugui adquirir nous articles i col·leccions, equipaments, instal·lacions i orgoanitzar exposicions.
• Incunables Short Title Catalog: És una base de dades bibliogràfica electrònica mantinguda per la Biblioteca britànica que pretén catalogar tots els incunables coneguts. La base de dades enumera els llibres per edicions individuals, registrant els detalls bibliogràfics estàndard de cada edició, així com un breu cens dels exemplars coneguts, organitzats per ubicació. Actualment té registres de més de 30.000 edicions.
• Centre d'Assessorament per a la Preservació de la Biblioteca britànica: El Centre tenia com a objectiu crear una política estratègica per preservar les col·leccions actuals de les biblioteques al Regne Unit i Irlanda, i va abordar els problemes sorgits a mesura que les col·leccions digitals evolucionaven. El centre va tancar el 31 de març de 2014 i totes les publicacions i recursos es van transferir a les pàgines web de la British Library Collection Care.
• DataCite: És una organització internacional sense ànim de lucre que té com a objectiu millorar la citació de dades per tal de facilitar l'accés a les dades de recerca a internet; augmentar l'acceptació de les dades de recerca com a contribucions legítimes i citables al registre acadèmic; donar suport a l'arxiu de dades que permetrà verificar els resultats i tornar a proposar-los per a estudis futurs.
• Endangered Archives Program: És un programa que té la finalitat de preservar el patrimoni cultural on els recursos poden ser limitats. Cada any, l'EAP atorga subvencions a investigadors per identificar i preservar arxius culturalment importants mitjançant la digitalització in situ, d'aquesta manera el material d'arxiu original no surt del país d'origen, i els projectes sovint incorporen formació local i desenvolupament professional. El programa se centra en el material creat abans de mitjans del segle XX.

Peces més destacables

Les peces més destacables, d'entre moltes altres, inclouen:

1300 aC – segle V dC

Papir Egerton 2.

• Més de 450 ossos oraculars xinesos de la dinastia Shang, els objectes més antics de la Biblioteca (1300-1050 aC)
• Constitució d'Atenes, obra de papir que descriu la constitució de l'Atenes clàssica per un grup de treball dirigit per Aristòtil, d'Hermúpolis Magna, Egipte (78–100 dC)
• Set rotlles fragmentats dels papirs d'Herculà que van sobreviure a l'erupció del Vesuvi, (abans del 79 dC)[100]
• De bellis macedonicis, fragment d'un còdex llatí que registra les guerres de Macedònia en una forma primerenca d'escriptura uncial (segles I-II dC)
• Les primeres còpies manuscrites de les obres de teatre gregues antigues de Sòfocles i d'Homer, formen part dels Papirs d'Oxirinc (segle II dC)
• Textos budistes de Gandhāran, alguns dels manuscrits budistes més antics descoberts fins ara (segles I-III dC)
• Un dels papirs més llargs i millor conservats de les obres literàries d'Homer que sobreviuen de l'antiguitat, i que conté la major part del text del llibre final de la Ilíada (segle II dC)
• Papir Egerton 2, un fragment de papir escrit en grec, provinent d'Egipte, que conté episodis de la vida de Jesús (segle II dC). Va ser comprat pel Museu Britànic el 1934.Palau, Begonya «La tradició de Jesús fora dels evangelis canònics». Revista catalana de teologia, 38, 1, 2013, pàg. 155–185. ISSN: 0210-5551.
• Seixanta-sis cartes índies sobre plaques de coure, incloses les de Chamak i dos grups similars de plaques de Java, (segle I aC - segle XIII dC)
• Fragments del manuscrit Spitzer, el manuscrit sànscrit més antic descobert fins ara, procedent de les [c[oves de Kizil]], Xina (200–230 dC)
• Papyrus Oxyrhynchus 208 + 1781, còpia primerenca de l'Evangeli segons Joan del Nou Testament, descobert a Oxirinc, Egipte (principis segle III dC)
• Els primers textos substancials escrits en sogdià, llengua antigament parlada a la zona al voltant de Samarcanda als actuals Uzbekistan i Tadjikistan (313–314 dC)
• 347 fulls del Còdex Sinaiticus, la part principal del segon manuscrit més antic del món de la Bíblia escrit en grec koiné (330–360 dC)
• Cartes de Cebrià de Cartago, tres fragments de les epístoles de Sant Cebrià en escriptura uncial, part d'un còdex llatí de Cartago, a l'actual Tunísia (finals del segle IV dC)
• Còdex Alexandrinus, un dels quatre grans còdexs en gran uncial que conté la majoria de l'Antic Testament i el Nou Testament, és un dels més antics i més completes còpies de la Bíblia en grec.(segle V dC)
• Manuscrit de Jacob, el segon manuscrit siríac més antic existent i el còdex més antic en qualsevol idioma que porta una data, escrit a mà per l'escrivà Jacob (411 dC)
• Evangelis curetònics , manuscrit dels quatre evangelis del Nou Testament en siríac antic (c. 450–470 dC)
• Fragments del Cotton Genesis, còpia manuscrita il·luminada de luxe del Llibre del Gènesi i un dels còdexs bíblics il·lustrats més antics (segles IV al V dC)
• Un full del Còdex Palatinus, llibre d'evangeli llatí escrit sobre vitel·la tenyida de violeta amb tinta d'or i plata (segle V dC)
• Plaques d'or de Maunggun, dues tires d'or trobades a Maunggun, ciutat estat pyu, escrites en l'antiga escriptura Pyu i entre els primers textos budistes descoberts a Myanmar, donades per Sir Frederick Fryer, tinent governador britànic de Birmània (segle V dC)
• Set infolis d'un manuscrit que conté el text sànscrit del Sutra del Lotus en escriptura Sharada de Gilgit, el primer manuscrit en paper del sud d'Àsia (segles V-VII dC)[110]
• El primer manuscrit siríac amb el text complet Peixitta del Nou Testament (segles V-VI dC)

Segles VI a VIII

Detall del Mapa celeste de Dunhuang que mostra la regió polar.

• Les Epístoles siríaques, un manuscrit siríac del Nou Testament, sobre pergamí (528–534 dC)
• El Codex Harleianus, un dels primers manuscrits del Nou Testament en llatí (550)
• El Codex Nitriensis, un manuscrit grec del Nou Testament que conté l'Evangeli segons Lluc procedent del monestir de Santa Maria Deipara al desert de Nitria, actual Egipte (c. 550)
• El Papir de Ravenna, un rotllo de papir de 2,5 m de llarg escrit en llatí tardà en escriptura cursiva que conté testaments, donacions, arrendaments i vendes de terres de l'església (del 3 de juny de 572)
• Quatre fulls del Còdex Purpureus Petropolitanus, un manuscrit grec dels Evangelis escrit sobre pergamí morat amb tinta platejada i daurada (segle VI)
• Les London Canon Tables, un fragment del llibre de l'Evangeli il·luminat bizantí sobre vitel·la del segle VI o VII. Possiblement fet a Constantinoble abans del període iconoclasta (segle VI)
• El Dunhuang Go Manual, el primer manuscrit supervivent del joc de tauler estratègic de Go procedent de Dunhuang, Xina (segle VI)
• El Còdex Askewianus, un manuscrit en escriptura copta que conté traduccions de l'evangeli apòcrif de contingut gnòstic Pistis Sophia, és un dels tres còdexs supervivents que contenen còpies completes de tots els escrits gnòstics (c. segle VI)
• Tres infolis de l'Uncial 070, un manuscrit uncial diglot grec-copte del Nou Testament procedent del monestir blanc d'Egipte (segle VI)
• Còpies manuscrites del Laṅkāvatāra Sūtra en les llengües xinesa i tibetà clàssic procedent de Dunhuang, Xina (segles VII al IX)
• La Bíblia de Ceolfrid, fragment d'una de les tres Bíblies d'un sol volum ordenades per l'abat anglosaxó Ceolfrid i estretament relacionada amb el Còdex Amiatinus (finals del segle VII - principis del VIII)
• El Mapa celeste de Dunhuang, una de les primeres representacions gràfiques conegudes d'estrelles de l'antiga astronomia xinesa (700)
• Els Evangelis de Lindisfarne, uns manuscrits escrits en llatí, il·luminats que contenen els Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan escrits a Lindisfarne. És considerat un dels millors exemplars d'art religiós a Anglaterra (715–720)
• Els Evangelis reials d'Athelstan, un llibre d'Evangeli il·luminat anglosaxó amb decoració merovingia, estretament relacionat amb els evangelis de Lindisfarne (700–749)
• L'Evangeli de St Cuthbert, un llibre d'evangeli de Northumbria amb l'enquadernació occidental més antiga (principis del segle VIII)
• El Còdex Beneventanus, còdex il·luminat que conté un llibre de l'Evangeli per al monestir de San Vincenzo al Volturno prop de Benevent, Itàlia (739–760)
• El Hyakumantō Darani o "Un milió de pagodes i oracions de Dharani", un gravat imprès al Japó i considerat el primer text conegut imprès per mitjans mecànics en aquest país. (764)
• El Tiberius Bede, un manuscrit il·luminat de la Historia ecclesiastica gentis Anglorum de Beda, produït a l'abadia de Monkwearmouth–Jarrow (segle VIII)
• L'Evangelis d'Otho-Corpus, fragments d'un Evangeli insular, la pàgina millor conservada que representa un retrat evangelista del Lleó de Sant Marc (segle VIII)
• El Saltiri Vespasià, un saltiri il·luminat anglosaxó pertanyent a un grup de manuscrits del sud d'Anglaterra conegut com el grup de Tiberi, que inclou el Tiberius de Beda i el Llibre de Nunnaminster (finals del segle VIII)
• El London Gospel Book, llibre de butxaca il·luminat dels quatre evangelis amb retrats d'evangelista, fet a Irlanda amb addicions anglosaxones posteriors (finals del segle VIII)
• El Moralia in Job de Gregori el Gran i Obres teològiques d' Agustí d'Hipona, Sant Jeroni i Commodià, dos manuscrits teològics produïts a Laon, França i Nonantola, Itàlia respectivament (finals del segle VIII)
• La Crònica mossàrab, minúscula visigòtica escrita pel un cronista mossàrab anònim a Al-Àndalus, amb la referència més antiga coneguda en llatí a "europeus" (europenses) (finals del segle VIII)
• Un dels còdexs de l'Alcorà més antics i complets del món, escrit en escriptura Hijazi i procedent del Hijaz, Aràbia Saudita (segle VIII)

Segles IX a X

Foli 19 dels Evangelis de Schuttern, que marca l'inici de l'Evangeli segons Mateu.

• Els Evangelis de Schuttern, un primer llibre d'evangeli il·luminat produït a l'abadia benedictina de Schuttern, Alemanya (principis del segle IX)
• El saltiri d'Athelstan, petit llibre de salms fet a prop de Reims, propietat del rei Etelstan de Wessex i donat a la catedral de Winchester (principis del segle IX)
• El Durham Liber Vitae, un llibre que registra els noms dels visitants, sovint visitant-lo en qualitat de pelegrí, de l'església del bisbat de Durham, i les seues predecessores de Lindisfarne i Chester-le-Street (inicis del segle IX)
• Els Evangelis Harley Golden, manuscrit il·luminat carolingi escrit amb tinta daurada, produït a Aquisgrà, Alemanya (800–825)
• La còpia més antiga que es conserva del De Architectura de Vitruvi, manuscrit carolingi fet a l'scriptorium a la cort de Carlemany a Aquisgrà, Alemanya (800–825)
• Anals tibetans, el document històric més antic que es conserva en tibetà antic, que cobreix el període del 643 al 764 dC (800–840)
• El Harley Aratea, una còpia carolíngia de Phaenomena Aratea del poeta grec Arat, amb vint-i-dues representacions a pàgina sencera de les constel·lacions en cal·ligrama, de Reims, França (820)
• L'Evangeli Fridugisus, un llibre d'evangeli llatí carolingi il·luminat produït a l'abadia de Fredegís de Tours amb enquadernació original d'orfebreria (820–830)
• La bíblia de l'abadia de Moutier-Grandval, una de les tres bíblies il·lustrades que contenen el text de la Vulgata feta a l'scriptorium de Tours al segle IX, França (840)
• El saltiri de Lotari, sumptuós manuscrit carolingi amb enquadernació original que proporciona un gran medalló de plata daurada de l'emperador Lotari I (840–855)
• Una còpia primerenca de l'Alcorà en escriptura cúfica, amb inicis d'elements d'il·luminació i decoració àrabs, possiblement de Kufa, Iraq (850)
• El Sutra del diamant, el llibre imprès datat més antic del món, l'11 de maig de 868.
• El Còdex Ulmensis, manuscrit en escriptura carolíngia que conté les epístoles i l'Apocalipsi, produït al centre monàstic de Sankt Gallen, Suïssa, sota l'abat Harmut (872–878)
• L'Evangeli de Bodmin, llibre d'evangelis il·luminat copiat a Bretanya i propietat del Priorat de St Petroc de Bodmin, Cornualla, amb un registre de l'alliberament dels esclaus introduït en algunes pàgines (875)
• Una còpia anglosaxona de l'Historiae Adversus Paganos de Pau Orosi amb inicials zoomorfes ampliades, produïda a l'scriptorium de la catedral de Winchester, Anglaterra (892–925)
• Llibre de l'Evangeli de Marmoutiers, un manuscrit il·luminat bretó que barreja estils insulars i carolingis, tot i que la decoració és més senzilla i de forma més geomètrica que la que es troba als manuscrits insulars, França (finals del segle IX)
• El Codex Seidelianus I, un manuscrit uncial grec format per 252 fulls de pergamí que conté els quatre Evangelis (segle IX)
• L'Irk Bitig o Llibre dels auguris procedent de les coves de Mogao a Dunhuang, Xina, l'únic text manuscrit complet conegut escrit en escriptura turca antiga (segle IX)
• Evangelis d'Elisha, un dels primers evangelis escrits en llengua armènia (c. 900)
• L'Evangeli d'Etelstan, un llibre d'evangelis il·luminat otonià regalat a Etelstan, rei dels anglosaxons, que al seu torn el va oferir a la catedral de Canterbury (finals del segle IX o principis del X)
• El Testament de Ba, un manuscrit escrit en tibetà antic que marca l'establiment del budisme Vajrayana al Tibet i la fundació del monestir de Samye durant el regnat del rei Trisong Detsen (segles IX-X)
• El Passionarium Hispanicum, un martirologi il·luminat en minúscula visigòtica procedent del monestir de San Pedro de Cardeña prop de Burgos, Espanya, (911)
• El Nou Testament Guest-Coutts, un manuscrit il·luminat bizantí del Nou Testament en grec, amb coberta de plata daurada, Constantinoble (mitjans del segle X)
• El Leechbook de Bald o Medicinale Anglicum, un manuscrit en anglès antic relatiu a remeis, diagnòstics i encants mèdics (mitjans del segle X)
• El Benediccionari de St Æthelwold, l'obra supervivent més important de l'escola d'il·luminació anglosaxona de Winchester (963–984)
• El New Minster Charter, un manuscrit il·luminat anglosaxó que probablement va ser compost pel bisbe Æthelwold i presentat a la catedral de Winchester pel rei Edgar l'any 966 dC per commemorar la reforma benedictina.
• El rotlle Lei feng ta, un document imprès trobat a la pagoda Leifeng a Hangzhou, Xina (975)
• El saltiri de Ramsey, un saltiri il·luminat anglosaxó fet per al monestir benedictí de l'abadia de Ramsey pel seu fundador Sant Oswald (finals del segle X)
• El saltiri de Bosworth, el manuscrit anglès més antic que inclou tots els textos importants de l'oficina benedictina de Bosworth Hall, Leicestershire (finals del segle X)
• L'única còpia manuscrita del poema Beowulf, un dels quatre manuscrits de poesia anglosaxona existents (975–1025)
• El Còdex de Londres i la Primera Bíblia Gaster, dos dels còdexs bíblics hebreus més antics que es conserven (segle X)
• Xuastvanift, un text maniqueu escrit en llengua uigur antiga que conté una pregària de penediment (1000)

Segles XI a XII

Psychomachia del poeta llatí Prudenci, part 1, segle X.

• Una còpia il·lustrada del Psychomachia o Batalla de l'ànima del poeta llatí Prudenci, la primera obra al·legòrica de la literatura europea (finals del segle X-inicis del segle XI)
• Set dels nou manuscrits supervivents de la Crònica anglosaxona (segles X-XII)
• El Cartulari de Hemming, un cartulari manuscrit i altres registres de la terra, recollit per un monjo anomenat Hemming a la catedral de Worcester al voltant de l'època de la conquesta normanda d'Anglaterra (segles X-XII)
• L'Evangeli Burney, còpia il·luminada dels evangelis grecs pel mestre Kokkinobaphos, fou propietat de la família imperial Comnens a Constantinoble (segles X-XII)
• L'Evangeli de Grimbald, llibre d'evangeli de luxe amb inicials d'or i decoració de plata fet per l'escriba Eadwig Basan, monjo de la catedral de Canterbury, que porta el nom de Grimbald de Saint-Bertin (1012–1023)
• Una còpia manuscrita del Liber Scintillarum o Llibre de les espurnes, antologia patrística de dites bíbliques en llatí de la catedral de Rochester (1015)
• El saltiri Harley, la més antiga de les tres còpies medievals supervivents del saltiri carolingi d'Utrecht (1020–1040)
• Els Evangelis Harley Echternach i Egerton Echternach, dos llibres d'evangelis profusament il·luminats produïts a l'abadia d'Echternach, Luxemburg (1025–1075)[135][136]
• El New Minster Liber Vitae, llibre produït a Winchester que registra els noms dels visitants de la catedral amb una cèlebre imatge del rei Canut el Gran i la reina Emma de Normandia (1031)
• L'Encomium Emmae Reginae, un encomi profusament il·lustrat en honor de la reina Emma de Normandia, consort dels reis Etelred l'Indecís i Cnut el Gran, i mare dels reis Hardecanut i Eduard el Confessor (1041).
• El Leccionari Adalricus Peccator, epistolari il·luminat amb inscripcions daurades d'Adalricus Peccator de l'abadia de Lorsch, Alemanya (1000–1050)
• Els saltiris Tiberius i Stowe, dos dels quatre saltiris supervivents produïts a la catedral de Winchester al voltant de la conquesta normanda d'Anglaterra (c. 1050)
• El saltiri Teodor, un dels manuscrits il·luminats més rics de Bizanci que han sobreviscut, va ser copiat i pintat pel monjo Teodor del monestir d'Estúdion de Constantinoble. (1066)
• El Còdex de les vides dels sants en escriptura georgiana del monestir de la Creu, Jerusalem, incloses còpies úniques d'obres de Ciril d'Escitòpolis i Atanasi d'Alexandria (segle XI)
• L'Hexateuch, traducció del període anglosaxó tardà dels sis llibres de l'Hexateuch a l'anglès antic, feta sota la tutela d'Aelfric d'Eynsham (segle XI)
• Bíblies medievals gegants com la Bíblia d'Arnstein, la Bíblia Floreffe, la Bíblia de Montpeller, la Bíblia de Parc Abbey, la Bíblia de Rochester, la Bíblia de Stavelot i la Bíblia de Worms (segles XI-XII)
• Un glossari llatí-còrnic antic, glossari amb el text complet més antic en llengua còrnica (segles XI-XII)
• El saltiri de Mar Saba, llibre bizantí de salms amb miniatures a pàgina sencera del monestir de Mar Saba prop de Jerusalem, (1090 dC)
• El Silos Apocalypse, un comentari a l'Apocalipsi procedent del monestir de Santo Domingo de Silos, Burgos (1091–1109)
• L'Evangeli Préaux, una còpia de luxe dels Quatre Evangelis produïda sota la direcció de l'abat Ricard de Fourneaux, alumne d'Anselm de Canterbury, a l'abadia benedictina de St Pierre a Les Préaux, Normandia (inicis del segle XII)
• Saltiri de Shaftesbury, un [][Llibre dels Salms]] il·luminat fet per al monestir de l'abadia de Shaftesbury a Dorset, que potser fou propietat d'Adela de Lovaina, vídua d'Enric I d'Anglaterra (1125–1150)
• El Cartulari de Quimperlé de l'abadia de la Santa Creu de Quimperlé, font important per a la història de Bretanya durant l'edat mitjana (1125-1150)
• El saltiri de Melisenda, un manuscrit il·luminat per la reina Melisenda de Jerusalem (c. 1135)
• L'Evangeli de Máel Brigte o d'Armagh, llibre d'evangelis il·luminat amb glossa produït per l'escriba anomenat Máel Brigte úa Máel Úanaig d'Armagh, Irlanda (1138–1139)
• Un full del saltiri d'Eadwine, un dels saltiris més decorats de l'Anglaterra medieval, que porta el nom de l'escriba Eadwine, un monjo de la catedral de Canterbury (1155–1160)
• L'Evangeli de Simeó, evangelis escrits en una forma primitiva de l'escriptura armènia per un monjo anomenat Simeó, recollits pel viatger William B. Barker (1166)
• Un fragment del luxós saltiri del duc de Saxònia i de Baviera Enric el Lleó amb text escrit en or sobre pergamí morat i escenes de mesos i signes del zodíac (1168–1189)
• El rotlle de Guthlac, una tira de pergamí que conté 18 rotlles que representen la vida d'un sant anglosaxó, procedent de l'abadia de Crowland, Lincolnshire (1175–1215)
• El saltiri de Winchester, un saltiri il·luminat romànic fet per a l'abat Enric de Blois, germà del rei Esteve d'Anglaterra (segle XII)
• El Rotlle del jardí del general, traducció manuscrita única en escriptura tangut d'un text militar xinès, recollit de la ciutat fortalesa abandonada de Khara-Khoto per l'arqueòleg Aurel Stein el 1914 (segle XII)
• Els Annals d'Egmond Abbey, la primera còpia manuscrita en llatí dels annals de l'Abadia d'Egmond, al poble d'Egmond-Binnen, una font significativa per a la història primerenca dels Països Baixos (finals del segle XII/inicis del XIII)

Segles XIII a XIV

El tractat de salut Tacuinum sanitatis.

• Els Evangelis Avag Vank, un manuscrit profusament il·luminat dels Quatre Evangelis en llengua armènia, a l'est de Turquia (1200–1201)
• El saltiri de Westminster, un manuscrit il·luminat encarregat per l'abat de Westminster i el saltiri més antic que es conserva a l'abadia de Westminster (c. 1200)
• El Tacuinum sanitatis o "El manteniment de la salut", un resum mèdic escrit per Ibn Butlan en àrab per a adh-Dhàhir Ghazi, tercer fill de Saladí (1213)
• Dos exemplars de la primera edició de la Carta Magna dels 4 exemplars restants (1215)
• El bestiari de Rochester, un manuscrit ricament il·luminat d'un bestiari medieval que descriu l'aparença i els hàbits d'animals familiars i exòtics, tant reals com llegendaris, Rochester, Kent (1220–1230)
• Una reedició de la Carta del Bosc que restablia als camperols lliures els drets d'accés al bosc reial (1225)
• Els Annals de Boyle, un crònica medieval irlandesa de l'illa Trinity a Lough Key prop de Boyle, Irlanda (1235)
• Part de la Bíblia moralitzada Oxford-París-Londres, un manuscrit il·luminat de luxe encarregat per Blanca de Castella per a Margarida de Provença (1230–1245)
• El De Brailes Hours, el primer llibre d'hores anglès que es conserva, fou propietat de Charles Dyson Perrins (1240)
• El Mahzor Vitry, un manuscrit litúrgic escrit en escriptura asquenazita, compendi únic d'oracions jueves durant tot l'any segons el ritu nord francès i una sèrie de lleis sobre pràctiques quotidianes (1242)
• El salteri Felbrigge, un manuscrit il·luminat amb la primera enquadernació brodada en un llibre anglès, procedent de Felbrigg Hall, Norfolk (mitjans del segle XIII)
• La tercera part de la Chronica Majora de Mateu de París, un monjo benedictí i cèlebre historiador de l'abadia de Sant Albà (1254–1259)
• El saltiri de Rutland, un primer exemple existent de saltiri anglès amb una àmplia imatgeria marginal, Londres (1260)
• El Sumer és icumen in, una còpia manuscrita d'una composició musical composta a l'abadia de Reading, la ronda musical més antiga coneguda fins ara, amb paraules en anglès mitjà (1261–1265)
• Les Cròniques de Mann, un manuscrit llatí medieval que relata la història primerenca de l'illa de Man (1262)

Bibliografia

• Ritchie, Berry. The Good Builder: The John Laing Story. James & James. Barcelona. 1997.
• Wang, Helen; Perkins, John. Handbook to the Collections of Sir Aurel Stein in the UK. British Museum. Londres. 2008. ISBN 978-0-86159-977-6.

Vegeu també

• Klencke Atlas

Referències

Lalpino/proves
Detalls
Proporcions	3:5, també 25:43
Dissenyador	Ryan Sealey

La bandera de Devon (també coneguda com a Creu de Sant Petroc) és la bandera del comtat cerimonial de Devon. La bandera està formada per una creu centrada blanca fimbriada de negre sobre un camp verd. El disseny es va triar el 2003 a través d'una votació feta a internet d'entre una dotzena de propostes, guanyant l'actual disseny fet per Ryan Sealey amb un 49% dels vots emesos. Les proporcions són 3:5, però també s'utilitza 25:43.

>> https://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Sands

Lalpino/proves () és un escriptor i advocat francobritànic d'11KBW i professor de dret i director del Centre for International Courts and Tribunals de la University College de Londres. Com a especialista en dret internacional, ha comparegut com a assessor i advocat davant de nombrosos tribunals internacionals, com ara el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Internacional del Dret del Mar, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.

Sands forma part Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) i del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS). I va exercir com a president del PEN English des del febrer de 2018 fins l'abril de 2023.

És autor de disset llibres sobre dret internacional i guanyador de diversos premis

Biografia

Sands va néixer a Londres de pares jueus. Va estudiar a la University College School a Hampstead, Londres, i va estudiar dret al Corpus Christi College de Cambridge, aconseguint el BA l'any 1982 i va obtenir honors de primera classe en el Master of Laws un any més tard. Després de completar els seus estudis de postgrau a Cambridge, Sands va passar un any com a investigador visitant a la Harvard Law School.

Colors de la bandera sueca > https://riksarkivet.se/sveriges-flaggas-farger

Proporcions > https://riksarkivet.se/flaggans-storlek

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Finlàndia.

Bandera nacional

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1918–avui dia	Bandera civil i pavelló nacional	Camp blanc sobre el que s'hi inscriu una creu nòrdica en blau. Proporcions d'11:18 i proporcions internes 4:3:4 vertical i 5:3:10 horitzontal.

Personals

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del President de Finlàndia]]	1918-avui dia	Estendard del president de Finlàndia	Mateix disseny

Històriques

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Estendard reial de Finlàndia (1918-1919)]]		Estendard reial del Regne de Finlàndia	Camp blanc amb una creu nòrdica blava i al quarter l'escut de Finlàndia, acabada en tres cues.

Divisió Administrativa

Entitats autònomes

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]]	1985–avui dia	Groenlàndia	Dues franges

Regions

Article principal: Regions de Finlàndia

Des del 1997 Finlàndia està dividida en 19 regions. Encara que el 2009 foren agrupades en províncies, les regions reponen millor als sentiments de pertinença ja que tenen un fonament més antic i coincideixen sovint amb les províncies històriques.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de les illes Åland]]	1954-avui dia	Åland	Camp blau i dues creus nòrdiques sobreposades, la primera de color groc i la segona de vermell. És fruit de la unió de la bandera de Suècia i els colors de l'escut de Finlàndia. La proporció és de 17:26 i les proporcions internes són: horitzontals 8:1,5:2:1,5:13 i verticals 6:1,5:2:1,5:6.

Històriques

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|80px|border|Bandera de les Illes Åland (1922-1954)]]	1922–1954	Illes Åland (no oficial)	Tres franges horitzontals de blau, groc i blau.

Municipals

El nombre de municipis finlandesos és de 342 (en finès kunta, en suec kommun), pel que tot seguit ñes una relació de banderes de la capital de cadascuna de les regions.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|80px|border|Escut de Hämeenlinna]]		Hämeenlinna (Tavàstia Pròpia)	No utilitza bandera.

No oficials

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]]	1983	Thingvalla	Tres franges

Minories

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1986-avui dia	Samis	Quatre franges verticals de mida desigual

Micronacions

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]]	1983	Thingvalla	Tres franges

Militars

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de guerra de Finlàndia]]	1978-avui dia	Bandera militar	Mateix disseny que la bandera d'estat però acabada en tres cues.

Històriques

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de guerra de Finlàndia (1920-1978)]]	1920-1978	Bandera militar	Mateix disseny que l'actual però amb un color de la creu diferent.

Personals

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]]	1978-avui dia	Ministre de Defensa	Mateix disseny que

Regiments

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del Batalló d'Intel·ligència Marítima]]		Batalló d'Intel·ligència Marítima	Camp blau marí amb una àliga que sosté un trident amb les urpes, tot en groc.

Empreses estatals

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del Servei Postal de Finlàndia]]		Posti Group Oyj (anteriorment Suomen Posti (1994–2007) i Itella (2007–2015))	Camp blanc amb la paraula "posti" en minúscules i en carabassa.

Històriques

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]]	1939–1978	Servei Postal	Bandera nacional amb l'ensenya del Servei Postal al quarter.

Organitzacions polítiques

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Logotip del Partit]]		Partit de la Coalició Nacional	Fons blanc amb el logotip i el nom en majúscules "KOKOOMUS"

Històriques

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Logotip del Partit]]	1918-1992	Partit Comunista de Finlàndia

Associacions Vexil·lològiques

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1973-avui dia	Pohjoismaiden Lippuseura (Societat de la Bandera Nòrdica)	Camp groc amb una creu nòrdica vermella en que els braços de la creu es troben per formar un nus semblant al de la bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques.

Navilieres

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de Viking Line]]	1959-avui dia	Viking Line	Dues franges horitzontals d'igual mida de colors

Històriques

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]]	1883–1990	Finska Ångfartygs Aktiebolag	Tres franges horitzontals de blau, blanc i blau amb les inicials de la naviliera en suec també en blau.

Clubs nàutics

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera ]]	1920-avui dia	Model de bandera pels clubs nàutics	Variant de la bandera nacional.

Històriques

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1918, 1920-1978	Regne de Finlàndia (1918) i Republica de Finlàndia (1920-1978)	Mateix disseny que l'actual però la creu en color blau cel.

Propostes

Propostes per a una bandera nacional finlandesa de 1862 a 1918. "Diversos d'aquests dissenys de banderes s'han descrit només en forma escrita, de manera que només uns pocs han volat com a banderes reals. Com a tal, es desconeixen les proporcions o els colors exactes. Aquesta col·lecció ha estat reconstruïda per Olof Eriksson el 13 de febrer de 1972".

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1862	Proposta de Zachris Topelius en el seu viatge per mar a Marstrand, Suècia.	Camp dividit horitzontalment en dues franges, blanca la superior i blava la inferior. Al quarter hi ha l'escut de Finlàndia.

Bibliografia

• Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

Enllaços externs

• Simbolopedia Brasileira (portuguès)

Categoria:Símbols de Nova Zelanda Categoria:Llistes de banderes|Nova Zelanda

Web Banderes municipals EUA >> https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors.html - https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors2.html

American City Flags >> https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

Canadian City Flags >> https://nava.org/raven-volume-18

Web Codis Color Banderes >> https://www.flagcolorcodes.com/frisian-freedom >>> https://www.colorhexa.com/

Banderes Australia >> https://australianaflags.com.au/

Australia Guides >> https://www.australias.guide/sa/flags-emblems/

De la pàgina anglesa >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Breton_flags >> Aquesta llista conté les diferents banderes utilitzades o que s’han utilitzat a la Bretanya.

Glossary of vexillology >>>> https://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_vexillology

Banderes de Grècia >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Greek_flags#Regional_and_municipal_flags

Bandera de Tuva >> https://en.wikipedia.org/wiki/Flag_of_Tuva

Bandera de Suècia >> https://riksarkivet.se/sveriges-flagga

Bandera Heràldica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Banner_of_arms

Franco-Nunavut Flag >> https://www.gg.ca/en/heraldry/public-register/project/3096

>> https://fr.wikipedia.org/wiki/Banni%C3%A8re_de_la_Victoire

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Ievgueni_Khaldei

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_la_Vict%C3%B2ria_sobre_el_Reichstag

Lalpino/proves
Detalls
Proporcions	1:2

La bandera del Territori del Nord és la bandera oficial del territori federal australià del Territori del Nord i va onejar per primer cop el primer de juliol de 1978 a la ciutat de Darwin. La bandera està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color vermell ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia. el disseny és de l'artista australià Robert Ingpen

Com que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, es va decidir que es crearia un disseny original. La bandera va ser dissenyada per Robert Ingpen, un artista destacat originari de Drysdale, Victoria. Ingpen va utilitzar una sèrie de dissenys suggerits pel públic com a base per al seu disseny final.[1]

Disseny

El disseny difereix de la resta de banderes australianes al no seguir el model del pavelló blau degut a que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, pel que es va decidir per un disseny original que més tard va seguir la bandera del Territori de la Capital Australiana el 1993. La bandera, dissenyada per l'artista australià Robert Ingpen, està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia. És l'única bandera australiana que no conté el color blau marí.

La bandera està regida per la Flag and Emblem Act 1985 que va entrar en vigor el 14 d'octubre de 2015 i que estipula les normes d'ús dels emblemes del territori.

Colors

La Flag and Emblem Act 1985 estableix l'esquema de colors en el negre, blanc i vermell ocre, sent el següent:

Model de color	Negre	Blanc	Vermell Ocre
Pantone	Black 6 C	Blanc	159 C
RGB	0, 0, 0	255, 255, 255	199, 91, 18
CMYK	0-0-0-100	0-0-0-0	0-54-91-22
RAL	9005	NA	2009
HTML	#000000	#FFFFFF	#C75B12

Història

Després de l'establiment de la

Banderes històriques

Bandera de separació de 1844

El 1844, John Harrison va dissenyar una bandera per

Banderes oficials

La primera bandera de Victòria es va adoptar l'any 1870 i

Bibliografia

• Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

Vegeu també

• Llista de les banderes d'Austràlia

Enllaços externs

• The Public Register of Arms, Flags, and Badges of Canada

Categoria:Símbols d'Austràlia|Victòria]] Categoria:Banderes Categoria:Cultura d'Oregon|Cascàdia Categoria:Banderes del Canadà|Cascàdia Categoria:Banderes d'Amèrica|Cascàdia Categoria:Banderes|Cascàdia

El territori canadenc del Yukon ha establert diversos símbols oficials a partir de la seva separació el 1898 dels Territoris del Nord-oest.

Símbols oficials

Símbol	Nom	Imatge	Adopció	Observacions
Escut d'armes	Escut d'armes del Yukon	Escut d'armes del Yukon	1956	L'escut d'armes fou dissenyat pel conegut expert en heràldica canadenc Alan Beddoe a principis de la dècada de 1950 i aprovat per la reina Elisabet II el 1956. Està format per un escussó coronat per un gos malamut d'Alaska sobre un tou de neu.
Escut provincial	Escut provincial del Yukon	Escut provincial del Yukon	1956	Escut partit horitzontalemt en dues parts. La superior, que ocupa un terç de l'escut, té un camp blanc amb la creu de sant Jordi en reconeixement als primers exploradors anglesos i una rodella de vaire com a símbol del comerç de pell. La part inferior, de camp blau marí és travessat per dos pals ondats blancs que representen els rius del territori, i sortint de la base dues piles de gules invertides, d'argent fimbriat i carregades cadascuna amb dos rodelles d'or en pal, en representació de les muntanyes i per simbolitzar els recursos minerals descoberts a partir de la febre de l'or de Klondike.
Bandera	Bandera del Yukon	Bandera del Yukon	1968	La bandera està formada per tres franges verticals, blava, blanca i verda amb l'escut d'armes del territori al centre, sent la franja central el doble de les altres. Fou oficialment acceptada per la "Flag Act" d'1 de desembre de 1967 i fou el disseny guanyador d'un concurs a tot el territori patrocinat per la branca de Whitehorse de la Reial Legió Canadenca com a part de les celebracions del centenari del Canadà de 1967.
Flor	Cameneri (Epilobium angustifolium)	Cameneri	1957	Fou escollida com a emblema floral l'any 1957. És una planta resistent i creix al llarg de les carreteres i les clarianes del Yukon des de mitjans de juliol fins a setembre. Les seves flors són d'un magenta brillant, la qual cosa la converteix en una de les plantes més atractives del nord. Es tracta d'una de les primeres plantes que apareix després d'un incendi forestal.
Ocell	Corb (Corvus corax)	Corb	1985	Fou adoptat com a ocell oficial l'any 1985. És un ocell amb el plomatge de color negre uniforme que es pot veure a tot el territori, i una figura important en diverses cultures de les Primeres Nacions del Yukon.
Arbre	Avet blanc de les Rocoses (Abies lasiocarpa)	Avet blanc de les Rocoses	2001	L'avet, pot mesurar entre 6 i 20 metres d'alçada i de branques curtes i rígides s'inclinen cap avall, la qual cosa li permet suportar grans càrregues de neu i gel. Les fulles produeixen un te amb gust de llimona, que és un remei tradicional per al refredat de les Primeres Nacions ric en vitamina C. La saba extreta de les butllofes de la seva escorça també ha estat utilitzada pels aquests pobles com a medicina tradicional per a les malalties pulmonars.
Gemma	Latzulita	Latzulita	1976	La Latzulita s'adoptà com a pedra preciosa oficial el 1976. Al Yukon, la latzulita es troba a la roca sedimentària en capes de la zona del riu Blow, a uns 32 km al sud del mar de Beaufort. El color i les qualitats cristal·lines de la latzulita del Yukon es troben entre les millors del món.
Tartà	Verd, blau fosc, magenta, groc, blanc i blau cel		1984	El tartà es compon de ratlles verdes, blau fosc, magenta, groc i blanc de diferents amplades sobre un fons blau clar. Va ser dissenyat per Janet Couture de Watson Lake el 1965 i acceptat posteriorment l'octubre de 1984. El fons blau cel representa el cel de Yukon, el verd els boscos del territori, el blanc la neu i el groc l'or del Yukon. El magenta és el color del cameneri, la flor oficial, i el blau marí representa les muntanyes.
Matrícula	Placa de matrícula	Matrícula del Yukon	Des de 1914	El territori té matrícula pròpia des del 1914, i des del 1990 són de fons blanc i una franja inferior blau cel amb cinc caràcters negres (tres lletres i dos xifres), una figura d'un buscador d'or en color a l'esquerra de la placa i les paraules "The Klondike" i "Yukon" en vermell a la part superior i inferior respectivament.

Referències

Categoria:Yukon Categoria:Símbols del Canadà|Yukon

Infotaula edifici Lalpino/proves

Höfði és una casa situada a Félagstún a Reykjavík, Islàndia. És coneguda per haver estat la seu de la reunió de la Cimera de Reykjavík de 1986 entre el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del secretari general de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov.

Història

La casa va ser prefabricada a Noruega i transportada per parts fins a Reykjavík on s'inaugurà l'any 1909 per allotjar al cònsol

Característiques

L'edifici de color blanc i teulada de pissarra gris, destaca per la seva simetria. Mostra influències tant d'estil modernista com del neobarroc clàssic i del romanticisme noruec.

Telecomunicacions

Abans de construir-s'hi la casa, el lloc es va utilitzar per instal·lar-hi

Bibliografia

• Evans, Andrew. Iceland. bradt travel Guides Ltd. 2008. ISBN 978-1-84162-499-0.
• Lluent, Èric. Islàndia, l'illa del vent. 2023. ARA Llibres. Barcelona. ISBN 978-84-1173-036-5.

Lalpino/proves

Poker Face és una sèrie de televisió estatunidenca de comèdia dramàtica i ficció criminal creada per Rian Johnson per al servei de reproducció en línia Peacock. La primera temporada consta de 10 episodis i va estrenar-se el 26 de gener de 2023. Al febrer de 2023, la sèrie es va renovar per a una segona temporada.

Argument

La sèrie se centra en la Charlie Cale, una treballadora del casino Frost amb una capacitat innata per detectar mentides, que recorre el llarg i ample dels Estats Units fugint del cap de seguretat del casino on treballava després de la mort sospitosa de la seva millor amiga i companya de feina. Durant aquesta fugida per no ser localitzada pel cap de seguretat del casino, es va trobant involucrada sense voler-ho en homicidis que acaba resolent.

Repartiment

Principal

• Natasha Lyonne com a Charlie Cale, cambrera del casino Frost.
• Benjamin Bratt com a Cliff LeGrand, cap de seguretat del casino Frost.

Secundari

• Adrien Brody com a Sterling Frost Jr., gerent i fill de l'amo del casino Frost.

Episodis

Primera temporada

Episodi	Títol	Direcció	Guió	Data d'estrena
1	"Dead Man's Hand"	Rian Johnson	Rian Johnson	26 de gener de 2023
2	"The Night Shift"	Rian Johnson	Alice Ju	26 de gener de 2023
3	"The Stall"	Iain B. MacDonald	Wyatt Cain	26 de gener de 2023
4	"Rest in Metal"	Tiffany Johnson	Christine Boylan	26 de gener de 2023
5	"Time of the Monkey"	Lucky McKee	Wyatt Cain i Charlie Peppers	2 de febrer de 2023
6	"Exit Stage Death"	Ben Sinclair	Chris Downey	9 de febrer de 2023
7	"The Future of the Sport"	Iain B. MacDonald	Joe Lawson &i CS Fischer	16 de febrer de 2023
8	"The Orpheus Syndrome"	Natasha Lyonne	Natasha Lyonne i Alice Ju	23 de febrer de 2023
9	"Escape from Shit Mountain"	Rian Johnson	Nora i Lilla Zuckerman	2 de març de 2023
10	"The Hook"	Janicza Bravo	Rian Johnson	9 de març de 2023

Segona temporada

Núm. d'història	Episodi	Títol	Direcció	Guió	Data d'estrena
7	1	"Episode 1"	Nicole Volavka	Pete McTighe	24 d'octubre de 2022
8	2	"Episode 2"	Nicole Volavka	Pete McTighe	31 d'octubre de 2022
9	3	"Episode 3"	Nicole Volavka	Pete McTighe	7 de novembre de 2022
10	4	"Episode 4"	Christiana Ebohon-Green	Joy Wilkinson	14 de novembre de 2022
11	5	"Episode 5"	Christiana Ebohon-Green	Joy Wilkinson	21 de novembre de 2022
12	6	"Episode 6"	Christiana Ebohon-Green	Pete McTighe	28 de novembre de 2022

Producció

El projecte es va anunciar el març

Localització

Segons el director de la Hudson Valley Film Commission, el rodatge es va establir a

Repercussió Mediàtica

L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment,

Banda sonora

Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula

Crítiques

La ressenya del periodista

Premis i nominacions

• Premi "Art Cinema" de l'Associació Internacional de Teatres Artístics del Festival de Cinema d'Hamburg 2009.
• Inclusió a la llista final de la millor adaptació literària internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt 2009.
• Premi de cinema d'Alemanya del Nord 2009 en la categoria "Millor guió".
• Tercer lloc als Premis Kulturnews 2009 en la categoria de "Millor llibre" pel Llibre abans de la pel·lícula.

Vegeu també

• Els Diaris de Hitler

Enllaços externs

• Trailer oficial

Bibliografia

• Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

Categoria:Sèries emeses per TV3 Categoria:Sèries doblades al català Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió de la BBC

Llista de codis de matrícules poloneses >>>>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_codis_de_matr%C3%ADcules_polonese

ALPCA BEST PLATES >> https://www.alpca.org/bestplate/

Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Vehicle_registration_plates_of_Arizona

Model actual de matrícula del 2022.

Les plaques de matrícula dels vehicle d'Arizona es componen des del gener del 2021 d'un sistema de combinació alfanumèric format per sis caràcters, cinc lletres i una xifra, la qual sempre està en quarta posició (ex. ABC 1DE). La combinació sembla que es vagi formant de manera "aleatòria", però en realitat s'incrementa en un ordre no estàndard, excepte el quart dígit de cada placa, que sempre és una xifra, totes les altres posicions poden ser lletres o números. Cada posició utilitza les lletres A–Z seguides dels números 0–9. Els caràcters són de color negre sobre una imatge gràfica reflectant formada per una escena de desert amb un cel degradat de color turquesa, blanc i taronja, un sol ponent blanc i unes muntanyes morades i un cactus. El nom de l'estat "ARIZONA" que apareix centrat a la part superior en color turquesa i l'eslògan "GRAN CANYON STATE" situat al costat inferior dret.

A Arizona, la matrícula pertany al propietari del vehicle. Això permet la transferència de la placa d'un vehicle a un altre, en cas de venda o desballestament.Actualment, les plaques són emeses pel Departament de Transport d'Arizona (ADOT) a través de la seva Divisió de Vehicles de Motor (MVD).

Història

El registre d'automòbils a l'estat d'Arizona va començar el 1912, només tres mesos després de la data d'admissió a la Unió.

Models de 1914 fins 1955

Imatge	Data d'expedició	Disseny	Lema	Combinació utilitzada	Notes
		Caràcters en blanc sobre fons blau marí. "ARIZ 1914" a dalt.	Sense lema	1234	Placa de mides

Models de 1956 fins avui dia

El 1956, el Canadà i els Estats Units d'Amèrica van arribar a un acord amb l'Associació Americana d'Administradors de Vehicles de Motor, l'Associació de Fabricants d'Automòbils i el Consell Nacional de Seguretat en que es concretava una mida única de les plaques de vehicles de passatgers a 150 mm per 300 mm (6 per 12 polzades), amb forats per poder-les muntar espaiats 180 mm (7 polzades), tot i que les dimensions o poden variar lleugerament segons la jurisdicció. La placa de 1956 va ser la primera a complir aquests estàndards.

La primera de les dues plaques base actualment vàlides es va començar a emetre el 1980.

Imatge	Data d'expedició	Disseny	Lema	Combinació utilitzada	Notes
		Caràcters en blanc sobre fons negre. "ARIZONA 56" centrat a dalt.	"GRAND CANYON STATE" centrat a baix.		Primera placa amb l'estàndard de mides 6" x 12".

Altres tipus

Personalitzades

Alaska permet l'emissió de plaques personalitzades, prèvia aprovació pel Departament de Vehicles a Motor d'Alaska de la combinació i que compleixin un seguit de requisits com són:

• Que ha de tenir fins a 6 caràcters (xifres i/o lletres),
• Que no es pot utilitzar cap expressió vulgar, discriminatòria o ofensiva,
• Que no pot incloure símbols especials com ara -, #, %, &, i,
• Que ha de ser una combinació única.

Especials

Actualment l'estat d'Arizona ofereix, a través de la Divisió de Vehicles a Motor, més de 100 models diferents de plaques especials.

Imatge	Data d'expedició	Tipus	Disseny	Lema	Combinació utilitzada	Notes
	2010	Arizona Agriculture	Caràcters en blanc sobre imatge gràfica d'una tanca de fusta.	"AGRICULTURE" centrat a baix.	1AG2345

Vehicles elèctrics

Els vehicles elèctrics (també híbrids i que utilitzen combustible no fòssil) poden utilitzar des del 1997 una placa blau cel amb tres núvols blancs que mostra les frases "CLEAN AIR - BLUE SKIES" centrat a dalt i "ALTERNATIVE FUEL" o "HYBRID VEHICLE" (segons el cas) centrat a baix. La combinació és blau marí i comença prr les llestres "AF" d'Alternative Fuel (ex. AF1A23) o "LN" pels híbrids (ex. 123 LN4).

igual que la resta de vehicles de passatgers però es distingeix perquè tots els caràcters són en color verd.

Motocicletes

[[Fitxer:|150px|Placa de motocicleta del Quebec de 1989.]]
Les motocicletes utilitzen des del 1996 una combinació de dues xifres i dues lletres percedides per les lletres "M/C" en vertical (ex. M/C 1A2B o M/C A12B) en blau sobre fons blanc, la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.

Vehicle històric

Els vehicle històrics poden utilitzar una placa amb un combinació actual "12AB" en vermell sobre una placa de coure i les paraules "HISTORIC VEHICLE" a l'esquerra.

Remolc

Els trailers utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb les lletres "TLR." a l'esquerra del nom de l'estat i una combinació del tipus "A-12345" (les lletres utilitzades són D, E, F i G).

Vehicles comercials

Els vehicles comercials utilitzen el mateix disseny de placa que la resta de vehicles de passatgers però amb una combinació formada per una xifra, dues lletres i tres xifres (ex. 1AB-234).

International Registration Plan

Els camions inclosos en aquest acord de reciprocitat entre els EUA i Canadà porten una placa com la dels vehicles de passatgers però amb le nom "APPORTIONED" centrat a baix i una combinació formada per dues lletres i cinc xifres que comença per la lletra "A" (ex. AB·12345)

Radioaficionat

Els vehicles equipats de radioaficionat poden portar una placa amb el mateix disseny que els vehicles de passatgers, però amb una combinació del senyal de trucada i la imatge d'una torre de comunicacions a l'esquerra juntament amb les paraules "AMATEUR RADIO OPERATOR" a baix.

Vehicles tot terrerny

Els quads i vehicles similars utilitzen una placa de fons blanc reflectant amb una combinació de cinx xifres i dues lletres que comença sempe per V (ex. "VA12345" o "V12345A"), la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.

Concessionari

Els vehicles de concessionari utilitzen el mateix format de placa que els vehicles de passatgers però amb una combinació que comença per la lletra "X" (ex. X123456).

Remolc

Els trailers utilitzen des del 2007 el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "R", de Remolc, (ex. RA1234C).

Vehicle agrícola

Els vehicles agrícoles utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "C" seguida de cinc xifres (ex. C012345).

Camió

Els camions utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "L" seguida de sis xifres (ex. L123456). Els camions elèctrics poden portar el disseny de placa elèctrica però la combinació només porta tres xifres i afegeix les lletres "LE" als final (ex. L123LE).

Diplomàtiques

Els vehicles diplomàtics utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per les lletres "CC", de Corps Consulaire, o "CD", de Corps Diplomatique seguida de quatre xifres (ex. CC1234). Els vehicles elèctrics poden portar la matrícula verda i escurcen la combinació a dues xifres per afegir-hi les lletres "VE" al final (ex. CC12VE)

Taxi

Fins el 2021 la combinació estava formada per la lletra "T" seguida de sis xifres, de les quals les dues primeres indicaven el municipi o la zona d'operació del taxi (ex. T123456)

Bibliografia

• Thibault, Guy. L'immatriculation au Québec. Les Éditions GID. Barcelona. 2005. ISBN 978-2-922668-61-2.

Vegeu també

• Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica
• Plaques de matrícula de les nacions tribals dels Estats Units d'Amèrica

Tipografia

https://www.leewardpro.com/articles/licplatefonts/licplate-fonts-intro.html https://abcdefridays.blogspot.com/2015/11/license-plate-typography.html

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.

• La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.

Codis

Mapa de Montenegro amb els codis de municipi.

El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.

Altres tipus

Motocicletes

Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

Diplomàtiques

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.

Enllaços externs

• world License Plates - Montenegro (anglès)
• License Plate Mania - Montenegro (anglès)

Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà