Dromeosàurids

Dromeosàurids
Dromaeosauridae
	; Deinonychus (gran) i Buitreraptor (petit), al Museu Field d'Història Natural.
Període
	Juràssic - Cretaci
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Saurischia
Família	Dromaeosauridae ; Matthew i Brown, 1922
Subfamílies
	Dromaeosaurinae (Tipus); Microraptorinae; Unenlagiinae; Velociraptorinae;

Els dromeosàurids (Dromaeosauridae) constitueixen una família de dinosaures teròpodes similars als ocells. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període Cretaci. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula Parc Juràssic. Van aconseguir subsistir fins al Cretaci superior (fa 65,5 milions d'anys, en el Maastrichtià), existint un centenar de milions d'anys. Els dromeosàurids compten amb fòssils trobats a Amèrica del Nord, Europa, Àfrica Septentrional, Japó, Xina, Mongòlia, Madagascar, Argentina i l'Antàrtida. El nom Dromaeosauridae significa 'llangardaixos que corren', del grec dromeus (δρομευς) 'corredor' i sauros (σαυρος) 'llangardaix'.

Morfologia

El distintiu pla corporal dels dromeosàurids va ser la major causa per la revitalització de teories que consideraven als dinosaures com a actius, ràpids, i familiaritzats a les aus. La il·lustració de Robert Bakker, publicada en la monografia de 1969 per John Ostrom, la qual retrata al dromeosàurid Deinonychus en un veloç caminar, és una de les reconstruccions paleontològiques més influents en la història. El pla corporal del típic dromeosàurid compta amb un crani relativament gran, dents serrades, musell estret, i ulls orientats cap endavant que indiquen cert grau de visió binocular. Els dromeosàurids, igual que la gran majoria de teròpodes, posseïen un coll no gaire llarg amb forma de essa, al costat d'un tronc comparativament petit i baix. S'assemblen a la resta de maniraptors pels seus llargs braços que podien plegar-se contra el cos (en algunes espècies), i mans una miqueta llargues a les quals s'adhereixen tres dits allargats (sent de major longitud el segon i de menor el primer) que acaben en afilades urpes. Al maluc es destaca una bota púbica particularment llarga, la qual està projectada sota la base de la cua. Ambdues potes disposen d'una urpa perllongada i recurvada en el segon dit. La cua dels dromeosàurids era prima, constituïda per allargades i petites vèrtebres que mancaven d'apòfisi transversa i espines neurals després de la catorzena vèrtebra caudal.

Descobertes

Ara es coneix que almenys alguns, o probablement tots, els dromeosàurids estaven coberts de plomes. Aquest desenvolupament, primer hipotetizat a mitjan 1980s i confirmat pel descobriment de fòssils el 1999, representa un important revés en la manera com els dromeosàurids han estat interpretats històricament en l'art i el cinema.

Els descobriments dels sinornitosaures i dels Microraptor a la Xina, i del Bambiraptor als Estats Units, semblen indicar que els dromeosàurids són els dinosaures més estretament emparentats amb les aus. Es considera que, en general, estaven coberts d'un plomatge molt similar al de les aus actuals. Els microraptors posseïen ales indistingibles de les de les aus primitives, a més d'un altre parell d'ales a les potes posteriors. Els sinornitosaures, uns dromeosàurids no voladors, exhibien un cos cobert per protoplomes i plomes més complexes.

Presenten una gran divergència en grandària, essent els Microraptor els més petits fins avui, amb només 0,77 m de longitud, i el major l'Utahraptor, de fins a 7 m de llarg.

Taxonomia

Dromaeosauridae es defineix com el clade més inclusiu que conté a Dromaeosaurus albertensis (Matthew i Brown, 1922) però no al Troodon formosus (Leidy, 1856), a Ornithomimus edmontonicus (Parks, 1933) i al Passer domesticus (Linne, 1758).