Una estación de paso
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gracia Querejeta  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Llorenç Miquel i Carpi |
| Producció | Elías Querejeta |
| Guió | Gracia Querejeta i Elías Querejeta |
| Música | Ángel Illarramendi |
| Fotografia | Antonio Pueche |
| Muntatge | Nacho Ruiz Capillas |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 13 novembre 1992 |
| Durada | 93 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
      | |
Una estación de paso és una pel·lícula espanyola de drama costumista del 1992 dirigida per Gracia Querejeta, amb un guió coescrit per ella amb el seu pare Elías Querejeta i un repartiment internacional.[1] Va ser la seva opera prima.[2]
Sinopsi
[modifica]Antonio puja a la teulada per netejar la xemeneia de la casa de vacances de la seva família en un poble als enfores de Madrid, com sempre fa al final de cada estiu. Des de dalt observa que també han començar a reparar una de les cases, habitada fa deu anys per un individu conegut com "el nazi", però que actualment tothom coneix com la casa misteriosa. Amb l'arribada de la tardor, Antonio observará per les finestres i descobrirà els seus traumes infantils tot plantejant-se la seva crisi existencial per tal de descobrir que va passar realment.[3]
Repartiment
[modifica]- Joaquim de Almeida
- Santiago Alonso
- Bibi Andersson
- Omero Antonutti
- Carlos Arias
- Luis Crespo
- Ana Duato
Premis
[modifica]- 37a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid: Premi del Públic.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ Una estación de paso a Mostra de Films de Dones
- ↑ 'Una estación de paso', de Gracia Querejeta, en 'Historia de nuestro cine', diezminutos.es
- ↑ De 'Una estación de paso' a 'Invisibles': las películas de Gracia Querejeta de peor a mejor, ecartelera, 7 de març de 2015
- ↑ 37a edició al web de la Seminci
- ↑ El jurado de la Seminci destaca la "alta calidad" de las películas presentadas, El País, 1 de novembre de 1992
