Ture Rangström
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1884  Parròquia de Hedvig Eleonora (Suècia) | ||
| Mort | 11 maig 1947 (62 anys) parròquia de Högalid (Suècia) | ||
| Causa de mort | càncer de cap i coll | ||
| Sepultura | Gryt (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Òpera, simfonia i música de cambra | ||
| Ocupació | director d'orquestra, pedagog musical, musicòleg, compositor, crític musical | ||
| Professors | Johan Lindegren, Hans Erich Pfitzner i Julius Hey | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Mary Omon Rangström (1927–1937) Elisabeth Leontine Hollender (1908–1926) | ||
       
| |||
Anders Johan Ture Rangström (Estocolm, 30 de novembre de 1884 - 11 de maig de 1947) fou un compositor, director d'orquestra i crític musical suec. Va pertànyer a una nova generació de compositors suecs que, a la primera dècada del segle XX, van introduir el modernisme a les seves composicions.
Biografia
[modifica]
Rangström va néixer a Estocolm,[1] on al final de la seva adolescència va començar a escriure cançons. El seu professor de música va suggerir que hauria de "variar una mica més les harmonies, fer-les una mica més salvatges!" Va seguir aquest consell i aviat es va guanyar el sobrenom entre els seus col·legues de "Sturm-und-Drangström".[2] Va viatjar a Berlín on va estudiar amb Hans Pfitzner entre 1905 i 1906, i també va estudiar cant amb el wagnerià Julius Hey, amb qui més tard va anar a Múnic per seguir els estudis.[2][3] Les seves composicions en aquesta època eren principalment per a veu i piano.
Entre 1907 i 1922 va ensenyar cant i de 1922 a 1925 va ser director titular de l'Orquestra Simfònica de Göteborg.[3] Va fundar la Societat Sueca de Compositors el 1918, [4] i va treballar per promocionar les obres de l'Òpera Reial Sueca de 1931 a 1936. Després d'això, va treballar com a autònom i va passar els estius a l'illa de Törnsholmen, que li havia regalat el poble de Suècia, mitjançant una recapta de diners, per a celebrar el seu cinquantè aniversari.[2]
Rangström va morir a casa seva a Estocolm després d'una llarga malaltia de la gola; el seu funeral es va celebrar a l'església de Maria Magdalena d'Estocolm i està enterrat al cementiri de Gryt, municipi de Valdemarsvik, comtat d'Östergötland, al sud-est de Suècia.[2] Va ser avi d'un dramaturg, anomenat com ell (nascut el 1944), el director artístic de Strindbergs Intima Teater (des de la seva reobertura el 2003), i oncle de l'autor Lars Gyllensten.
Obres
[modifica]Moltes de les seves primeres obres van prendre la forma de poemes simfònics, com Dityramb (Ditirambe) (1909), Ett midsommarstycke (Una peça d'estiu) i En höstsång (Una cançó de tardor). Després de l'èxit d'aquests poemes, Rangström va començar a treballar en les seves quatre simfonies. La primera, composta el 1914, està dedicada a la memòria de Strindberg – August Strindberg in memoriam; la segona, de 1919, es titula Mitt land (El meu país); la tercera del 1929, Sång under stjärnorna (Cançó sota les estrelles), i la quarta del 1936, Invocatio, per a orquestra i orgue.[5][6]
Va compondre tres òperes, titulades Kronbruden (La núvia de la corona), basades en una obra de Strindberg, que es va representar per primera vegada el 1915, Medeltida (Medieval), publicada el 1921, i Gilgamesj, basada en l'Èpica mesopotàmica de Gilgamesh, escrita durant els últims anys de la seva vida. L'orquestració de Gilgamesj va ser completada pel compositor John Fernström, i es va estrenar el novembre de 1952 a la Royal Swedish Opera amb Erik Saedén al paper principal i Herbert Sandberg a la direcció. Rangström també va escriure gairebé 300 cançons i va orquestrar unes 60 d'elles.[2]
Orquestral
[modifica]- Dithyramb, poema simfònic, 1909 (revisat per Kurt Atterberg, 1948)
- Ett midsommarstycke, poema simfònic, 1910
- En höstsång, poema simfònic, 1911
- Havet Sjunger, poema simfònic, 1913
- Simfonia núm. 1 en do sostingut menor, August Strindberg in memoriam, 1914
- Intermezzo drammatico, suite, 1916–18
- Divertimento elegiaco, suite per a orquestra de corda, 1918
- Två melodier, clarinet i cordes, 1919
- Simfonia núm. 2 en re menor, Mitt land, 1919
- Två svenska folkmelodier, 1928
- Simfonia núm. 3 en re bemoll major Sång under stjärnorna, 1929
- Partita per a violí i orquestra en si menor, 1933
- Simfonia núm. 4 en re menor Invocatio, 1935
- Ballada per a piano i orquestra, 1937
- Vauxhall, suite 1937
- Staden spelar, diversió, 1940
Música de cambra
[modifica]- Quartet de corda en sol menor, Ein Nachtstück a ETA Hoffmanns Manier, 1909 (rev. Edvin Kallstenius i Kurt Atterberg 1948)
- Suite in modo antico, violí i piano, 1912
- Suite in modo barroc, violí i piano, 1920–22
Piano
[modifica]- Fyra preludier, 1910–13
- Mälarlegender, 1919
- Sommarskyar, 1916–20
- Improvisata, 1927
- Sonatina, 1937
- Spelmansvår, suite, 1943
Referències
[modifica]- ↑ Helmer, 1995.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jacobsson, Stig (1996). "Ture Rangström – Symphony No. 2, Intermezzo drammatico". cpo 999 368-2 (CD pooklet): 10–14.
- ↑ 3,0 3,1 Wallrup, Erik. «Swedish Musical Heritage – Ture Rangström». www.swedishmusicalheritage.com, 2016.
- ↑ Kimball, Carol. Song: A Guide to Art Song Style and Literature. Hal Leonard, 2006, p. . ISBN 9781423412809.
- ↑ «Ture Rangström | Biography & History». AllMusic.
- ↑ «Rangstrom Symphonies – Classics Today».
Fonts
- Helmer, Axel. «A J Ture Rangström» (en suec) p. 663. Svenskt biografiskt lexikon, 1995.