Rostes de Santa Teresa
 Rostes de Santa Teresa | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | coquetes de Santa Teresa, torradetes de Santa Teresa, sopes de partera, pa amb crema, gresoletes dolces, llesques amb ou, torrijas, fàtias douradas, soupes-rousses, pain perdu, daudines, etc. |
| País d'origen | Mediterrània occidental |
| On es menja | Espanya, Portugal Marroc, Països Baixos |
| Gastronomia | cuina espanyola, cuina occitana |
| Detalls | |
| Tipus | plat, postres i esmorzar  |
| Mètode de preparació | Fritura a la paella |
| Ingredients principals | pa, ou, sucre i llet |
Les rostes o torrades de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor de menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1]
És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid, etc.), mentre que en d'altres es poden menjar tot l'any. A altres llocs (Occitània, etc.) eren originalment uns dolços de Pasqua però ara es mengen també en altres èpoques de l'any.[2]
Abast
[modifica]Alguns dels llocs on es mengen són Portugal[3] (fatías douradas),[3] Madrid[3] (torrijas),[3] Marroc,[3] illes Balears[3] (pa amb crema,[3] sopes de partera,[3] llesques de papa etc.) i altres indrets dels Països Catalans[3] (gresoletes dolces,[3] llesques de pa o pa de Papa,[3] llesques amb ou,[3] etc.) i Occitània[3] (daudines,[3] soupes-rousses,[4] etc.). D'Occitània es van estendre a la resta de França (pain perdu).[3] Als Països Baixos[3] possiblement van arribar durant el període de l'Imperi Carolingi.
Preparació
[modifica]Per elaborar-les, cal mullar pa dins una barreja de llet i ous, fregir-lo i ensucrar-lo. De vegades s'hi afegeixen més ingredients, com ara pela de llimona ratllada, canyella o vainilla.[2] Es suquen les llesques de pa en un plat amb llet i de seguida se'ls dona volta i volta per l'ou batut. Es fregeixen a foc viu fins que queden daurades. Es retiren de la paella i se'ls hi afegeix sucre per sobre. S'hi pot afegir, a més a més, canyella o cacau, o canviar el sucre per mel.[1]
Variants
[modifica]La base és sempre unes llesques fines de pa que es mullen en principi en una barreja de llet i ous, es fregeix a la paella i es cobreix de sucre. Però se solen perfumar per a fer-ne versions "més bones", segons els gustos i costums de cada lloc. Així, a Occitània se sol preferir vainilla, que s'afegeix en forma de sucre vainillat;[3] a Catalunya canyella en pols i pela de llimona,"[3] al nord" una cullerada d'algun licor (rom, conyac, armanyac, etc.),[3] al nord de França se sol substituir el pa per brioix, l'oli utilitzat també depèn del país (d'oliva al sud, de gira-sol, colza o altres al nord).
També hi ha variants segons els gustos personals, com afegir mel o melmelades, o posar una proporció més o menys gran d'ous respecte a la llet, per obtenir unes torradetes més o menys energètiques. Hi ha gent que fa servir el mateix concepte per aprofitar alguna resta de pa de pessic dur.
Un dolç semblant és un pa anisat que es fa a Olot i que es diu tortell entorxat, o tortell d'Olot.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 La cuina de cada dia. Dolços de tardor. de Mariona Quadrada. Edicions El Mèdol, any 1995
- ↑ 2,0 2,1 «Torrades de Santa Teresa». Elements festius de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 La cuina del país dels càtars. de Jaume Fàbrega. Edicions Cossetània, any 2003 ISBN 84-96035-80-8
- ↑ Creuse de G. Gouyet i altres autors, Editorial Christine Bonneton, any 2007, ISBN 978-2-86253-414-5
Bibliografia
[modifica]
- La cuina de cada dia. Dolços de tardor. Mariona Quadrada. Edicions El Mèdol. 1995 ISBN 84-88882-34-3
- La cuina del país dels càtars. Jaume Fàbrega. Edicions Cossetània. 2003 ISBN 84-96035-80-8
