Theisita
 Theisita | |
|---|---|
 Banda de color verd de theisita provinent de Johann adit, Districte de Geyer - Silberberg, vall de Inn, Tirol del Nord, Tirol, Àustria | |
| Fórmula química | Cu₅Zn₅(AsO₄,SbO₄)₂(OH)14 |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BE.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BE.75  |
| Dana | 41.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | probablement ortoròmbic, pseudohexagonal |
| Hàbit cristal·lí | pot ser micàcia, laminar, en agregats esfèrics i crostes |
| Estructura cristal·lina | a = 8.22Å, b = 7.12Å, c = 14.97Å |
| Color | blau verdós, blau turquesa, verd turquesa pàl·lid, verd maragda pàl·lid |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanquinosa |
| Densitat | mesurada: 4,3; calculada: 4,45 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.755 nβ = 1.785 nγ = 1.785 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-040 |
| Símbol | Ths |
| Referències | [1][2] |
La theisita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1980 a les prospeccions de Tuckerville, Comtat de Hinsdale, Colorado, Estats Units, i rep el seu nom del geòleg Nicholas J. Theis, qui va proporcionar els primers espècimens.
Característiques
[modifica]La theisita és un arsenat de coure i zinc, amb fórmula Cu₅Zn₅(AsO₄,SbO₄)₂(OH)14. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5, sent un mineral molt tou. És visualment idèntica a la tirolita, i probablement és una espècie idèntica a la geneveïta.[3] La seva estructura cristal·lina és desconeguda. A diferència de la fórmula suggerida en la publicació original, l'antimoni és present probablement en coordinació octaèdrica amb els grups Sb(OH)₆ o Sb(H₂O)₆.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la theisita pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, grattarolaita, cornetita, clinoclasa, arhbarita, gilmarita, allactita, flinkita, raadeita, argandita, clorofoenicita, magnesioclorofoenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiita, turtmannita, carlfrancisita, synadelfita, holdenita, kolicita, sabelliita, jarosewichita, coparsita i waterhouseita.
Formació i jaciments
[modifica]És un rar mineral secundari que es troba en dipòsits fahlore, i en marbre dolomític. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, malaquita, atzurita, kolwezita, partzita, parnauita, anglesita, cerussita, tenorita, adamita, hemimorfita, crisocol·la, zeunerita, duftita, cinabri, tetraedrita i fluorita.[2]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès)[4] i a la mina La Amorosa (Vilafermosa, Alt Millars).[5]
Referències
[modifica]
- ↑ «Theisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Theisite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Genèvéite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ Rosell Riba, Joan. Rocabruna i el seu entorn. La mina de les Ferreres. GMC, 2014, p. 128 [Consulta: 6 febrer 2024].|coautors=Josep L. Garrido, Joan Viñals, Valentín Bártulos, Joan Vinyoles, Xavier Ortiz, Pedro Mingueza, Gemma Masons, Fermí Bobi}}
- ↑ Cócera, H.; Menor-Salván, C. and Muñoz-Alvarado, R. «Mineralogía de la concesión San Rafael, Villahermosa del Río, Castellón, España». Acopios, 1, 2010, pàg. 1-51 [Consulta: 6 febrer 2024].