Vés al contingut

Teatre de la il·lustració

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Obra teatral prop de l'any 1760

El teatre de la Il·lustració són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a Il·lustració.

Context social

[modifica]
Pintura del Teatre de la Comèdia Francesa de París, segle XVIII

La Il·lustració fou un moviment científic, filosòfic i literari que marcà enormement l'art i la vida social del segle xviii i que acabarà desembocant en la Revolució francesa. Aquest segle es caracteritza per la independència de pensament, la confiança en la raó i la realització de grans avenços científics.[1]

En un període en què es manté l'absolutisme monàrquic, la burgesia anirà adquirint cada cop més pes social i guanyant presència en els òrgans de poder polític, relegant l'aristocràcia a un paper secundari.[1]

Un nou model de teatre

[modifica]

Al llarg del segle xviii, la monarquia porta a terme una forta repressió cultural i política que desprestigia enormement la llengua catalana, prohibida en els teatres públics o oficials, i que provoca una profunda crisi en les arts escèniques catalanes.[2]

El teatre que prospera arriba sota el guiatge de l'aristocràcia francesa i està dirigit a un públic erudit i cortesà. Segueix les teories classicistes, segon les quals l'art té l'obligació d'educar i les obres han de ser al màxim d'objectives, limitant la creativitat de l'autor. El teatre s'ha d'ajustar a les tres unitats — temps, lloc i acció—, fet que resta llibertat, espontaneïtat i originalitat a les obres.[2]

Teatre privat

[modifica]
Teatre de l'Ateneu de Sant Celoni

Les manifestacions teatrals en català queden relegades a espais llogats o a cases particulars. D'aquí sorgeix el teatre de sala i alcova que es representa als palaus de la burgesia a finals de segle, i a partir del qual es desenvoluparà un nou teatre en català de gran qualitat. En aquest moment, també proliferen grups d'aficionats en els ateneus i associacions populars.[2]

Teatre religiós

[modifica]

Un altre tipus de teatre que conviu en aquesta època és el de tema religiós. Tot i ser d'arrel medieval, recupera certs esquemes de les teories dramàtiques del barroc i el neoclàssic, que rebaixen considerablement el component meravellós i sobrenatural. Un exemple d'aquestes peces són les passions arranjades per fra Antoni de Sant Jeroni, publicades el 1773.[2]

L'entremès i el sainet satíric

[modifica]
El sainet es podia veure en l'entreacte d'una funció

Però de tota la producció teatral del segle xviii, les peces de més fluïdesa dramàtica són l'entremès burlesc i el sainet satíric. Els entremesos provenen de les farses i són peces còmiques breus, en què es presenten personatges paradigmàtics del teatre universal. Aquestes obres s'intercalen en els inicis, entreactes o cloendes de les grans representacions, que són sempre en llengua castellana. L'entremès burlesc en llengua catalana viu un moment d'eclosió durant els segles xviii i xix. Aquest gènere còmic és d'origen medieval i està emparentat amb les farses europees. Des dels seus inicis, es va transmetre oralment a nivell popular, però a partir del 1700 es comença a plasmar per escrit. Els sainets es caracteritzen pel mateix to i el mateix tipus de personatges que l'entremès, però són obres més llargues que funcionen per si soles.[2]

Escenografia

[modifica]

Pel que fa a l'escenografia, en aquesta època coexisteixen tres corrents estètics que evolucionen simultàniament. D'una banda, la tendència rococó està representada per Francesc Tramulles, creador de bellíssims mons imaginaris, naturalistes. Quant a les escenografies concebudes per als salons particulars de diversos aristòcrates, cal destacar les creacions de Manel Tramulles i Pere Pau Montaña i Placeta. D'altra banda, l'escenografia d'influència barroca és molt menys continguda que la rococó, i la neoclàssica opta per la versemblança i la proporció.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Teatre de la Il·lustració». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 25 octubre 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Un nou model de teatre. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012 [Consulta: 25 octubre 2012]. 
  3. «Escenografia». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 25 octubre 2012].