Vés al contingut

Suite per a piano núm. 2 (Enescu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSuite per a piano núm. 2

George Enescu Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsuite Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorge Enescu Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aLouis Diémer Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4861036e-a936-43dc-bf91-1e2a8e0ea90e IMSLP: Suite_No.2_for_Piano,_Op.10_(Enescu,_George) Modifica el valor a Wikidata

La Suite per a piano núm. 2 en re major (Des cloches sonores), op. 10, és la segona suite per a piano de George Enescu, composta entre 1901 i 1903 a París. Es va publicar el 1904 i està dedicada a Louis Diémer.

Origen i context

[modifica]

La Tocata la va escriure l'agost de 1901 i la Suite es va completar l'estiu de 1903 amb altres tres moviments, per a la seva presentació en un concurs organitzat per la revista Musica. Es va inscriure a la divisió de piano del concurs, el Premi Pleyel, sota el lema Des cloches sonores. Va guanyar el primer lloc. Entre els jutges hi havia Claude Debussy, Vincent d'Indy, Georges Hüe, Pierre Lalo, Charles Malherbe, Reynaldo Hahn, Henri de Curzon, Gabriel Pierné i Alfred Cortot.[1] És una composició que mostra un neoclassicisme a l'estil francès, el mateix músic reconeix la influència de Debussy, i el folklore romanès d'Enescu no està absent, però més aviat en forma discreta.

Moviments

[modifica]

Dividida en quatre moviments, una actuació requereix uns vint minuts.

  • Toccata
  • Sarabanda
  • Pavane
  • Bourrée

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bentoiu, 2010, p. 72, 80.

Bibliografia

[modifica]
  • Bentoiu, Pascal. 2010. Masterworks of George Enescu: A Detailed Analysis, translated by Lory Wallfisch. Lanham, MD: Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-7665-1 (paper) ISBN 978-0-8108-7690-3 (ebook).
  • Malcolm, Noel. 1990. George Enescu: His Life and Music, amb un pròleg de Sir Yehudi Menuhin. Londres: Toccata Press. ISBN 0-907689-32-9 ISBN 0-907689-32-9.
  • Hoffman, Alfred i Adrian Rațiu. 1971. "Succese ale simfonistului (1900–1906)". A George Enescu: Monografie, 2 vols., Editat per Mircea Voicana, 237-329. Bucarest: Editura Academiei Republicii Socialiste România.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Suite_per_a_piano_núm._2_(Enescu)&oldid=33739692»