Vés al contingut

Strashimirita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralStrashimirita

Boletes de strashimirita de Schwarzleograben, Salzburg, Àustria
Fórmula químicaCu₈(AsO₄)₄(OH)₄·5H₂O
EpònimStrashimir Dimitrov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.08.DC.12
Nickel-Strunz 9a ed.8.DC.12 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.6.5.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls tabulars i allargats; crostes; agregats radiats
Estructura cristal·linaa = 9.71 Å, b = 18.81 Å, c = 8.94 Å; β = 97.2°; Z = 3
Grup puntualmonoclínica P 2/m, P 2, o Pm
Colorblanc, verd clar
Exfoliaciódesconeguda
Duresa2,5 a 3
Lluïssornacrada i grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitatsemitransparent
Gravetat específica3,67 (calculada)
Densitat3,8
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.726 nγ = 1.747
Birefringènciaδ = 0,021
Pleocroismefeble; Y = verd groguenc molt pàl·lid; Z = verd groguenc
Angle 2V70°
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967-025 Modifica el valor a Wikidata
SímbolSsh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La strashimirita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1968 en una mina de la província de Sofia (Bulgària). Rep el seu nom del petròleg búlgar Strashimir Dimitriov.

Característiques

[modifica]

La strashimirita és arsenat hidroxilat i hidratat de coure que cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls tabulars i allargats, crostes o agregats radiats. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3, i la seva ratlla és blanca. Algunes varietats fibroses, així com la parnauïta en crostes, poden semblar visualment similars.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la strashimirita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.

Formació i jaciments

[modifica]

És un rar mineral secundari que es forma a partir de l'oxidació de diversos arsenurs, a la zona d'oxidació de jaciments de minerals contenint coure i arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tirolita, cornwallita, clinoclasa, eucroïta, olivenita, parnauïta, goudeyita, arthurita, metazeunerita, calcofilita, cianotriquita, escorodita, farmacosiderita, brochantita, atzurita, malaquita o crisocol·la. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[3]

Referències

[modifica]
  1. «Strashimirite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2015].
  2. «Parnauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2015].
  3. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].