Vés al contingut

Societat Lingüística d'Amèrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSocietat Lingüística d'Amèrica
Dades
Nom curtLSA Modifica el valor a Wikidata
Tipussocietat científica
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballlingüística Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAssociació de Publicacions Acadèmiques d'Accés Obert
National Humanities Alliance
Alliance for Open Scholarship (en) Tradueix
Consortium of Social Science Associations
American Council of Learned Societies (1927–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • 522 21st St. NW, Suite 120, Washington, DC 20006-5012
  • Washington DC
President Modifica el valor a WikidataHermann Collitz Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblinguisticsociety.org Modifica el valor a Wikidata
X: lingsocam Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Societat Lingüística d'Amèrica (en anglès Linguistic Society of America, LSA) és una societat científica de lingüistes. Fou fundada en 1924 per tal d'avançar en l'estudi científic del llenguatge humà, així com divulgar la investigació lingüística a un públic més ampli a través de la seva pàgina web, reunions anuals, instituts d'estiu biennals i la seva revista acadèmica Language. La LSA té uns 5.000 membres individuals i dona la benvinguda als lingüistes de totes les subdisciplines. A més de la investigació, la Societat també contribueix als debats sobre polítiques en temes com l'educació bilingüe, "ebonics," i el moviment English-only.

Hermann Collitz, el primer president de la LSA, fou elegit en 1925. Des del final del seu mandat molts lingüistes destacats han servit en aquesta posició; entre ells es troben Franz Boas (1928), Edward Sapir (1933), Zellig Harris (1955), Leonard Bloomfield (1935), Roman Jakobson (1956), Mary Rosamund Haas (1963), Morris Halle (1974), Peter Ladefoged (1978), William Labov (1979), Walt Wolfram (2001), i Joan Bybee (2004). L'actual president de la LSA (2014) és Joan Maling.

Missió

[modifica]

La missió principal de la LSA és avançar en l'estudi científic del llenguatge. La LSA aspira a un món en què la naturalesa essencial de la llengua i el seu paper central en la vida humana sigui ben entès. Per complir la seva missió, la LSA ha establert els següents objectius:[1]

  1. Promoure l'estudi científic del llenguatge a través de la publicació, la presentació i discussió de l'erudició lingüística.
  2. Fomentar la interacció i la comunicació entre els investigadors interessats en l'estudi científic del llenguatge.
  3. Donar suport als acadèmics interessats en l'estudi científic del llenguatge en la recerca de les seves metes professionals.
  4. Educar i informar el públic i a la comunitat científica en general sobre l'estudi científic del llenguatge.

Per tal d'assolir aquests objectius, la LSA ha adoptat i continua seguint el seu Pla Estratègic a llarg termini.[2]

Publicacions

[modifica]

La LSA publica una sèrie de revistes inclosa Language [3] i Semantics and Pragmatics. Language compta amb importants articles i breus informes d'investigacions originals que cobreixen totes les àrees del camp de tots els marcs teòrics. També conté ressenyes d'articles publicats recentment i llibres d'especial interès per a la comunitat lingüística, alguns dels quals són premis Leonard Bloomfield Book Award de la LSA.[4] Entre 2007 i 2013 la LSA també ha patrocinat eLanguage,[5] una plataforma online de publicacións d'accés obert.

Trobades

[modifica]

La Trobada Anual de la LSA se celebra cada mes de gener. Es tracta d'una conferència de quatre dies el programa de la qual consta de conferenciants plenaris, simposis i sessions de cartell per als investigadors que comparteixen el seu treball amb ajuda visual. La Societat Americana del Dialecte, la Societat Americana del Nom, l'Associació per a la Història de les Ciències del Llenguatge, la Societat pel Pidgin i Llengües Criolles d'Amèrica del Nord i la Societat per a l'Estudi de les Llengües Indígenes de les Amèriques fan trobades conjuntes amb la LSA.

La Trobada Anual de 2014 va incloure una sessió de celebració que commemora el 90è aniversari de la fundació de la LSA.[6]

El lloc de la reunió és cíclic, alternant entre les ciutats de la costa est, costa oest i en el Mig Oest. La següent és una llista de les reunions passades i futures i la seva ubicació:

  • Albuquerque, NM 2006
  • Anaheim, CA 2007
  • Chicago, IL 2008
  • San Francisco, CA 2009
  • Baltimore, MD 2010
  • Pittsburgh, PA 2011
  • Portland, OR 2012
  • Boston, MA.[7][8] 2013
  • Minneapolis, MN[9] 2014
  • Portland, OR[10] 2015
  • Washington, DC 2016
  • Austin, TX 2017
  • Salt Lake City, UT 2018

Instituts lingüístics

[modifica]

La LSA acull un Institut d'Estiu biennal; una escola d'estiu de quatre a sis setmanes en què experts en la matèria porten a terme cursos lingüístics, xerrades i tallers per a uns 400 estudiants, professors i altres interessats en la lingüística. Cada Institut ret homenatge a les contribucions dels lingüistes particulars amb el nomenament dels presidents titulats: la càtedra Sapir en lingüística general,[11] la càtedra Collitz en lingüística històrica,[12] i des de 2005 la càtedra Ken Hale en treball de camp lingüístic i preservació de llengües amenaçades.[13]

Els llocs i dates dels instituts del passat i futur són els següents:

Resolucions i declaracions

[modifica]

La LSA es pronuncia sobre molts temes relacionats amb el llenguatge, especialment les relatives a les polítiques públiques. Per exemple, el 1987 la LSA va prendre oficialment una postura en contra del moviment English-only als Estats Units. La declaració de la LSA va argumentar que "les mesures English-only ... es basen en idees errònies sobre el paper d'una llengua comuna en l'establiment de la unitat política, i ... són incompatibles amb les tradicions nord-americanes bàsiques de la tolerància lingüística." El 1997 una resolució de LSA va donar suport a la junta escolar d'Oakland en el seu intent d'afavorir l'ensenyament que fos sensible a les característiques distintives de l'anglès vernacle afroamericà (l'anomenat debat ebonics).

Presidents

[modifica]

Han estat presidents de la Societat Lingüística d'Amèrica els següents:[14]

Premis

[modifica]

La LSA presenta una sèrie de premis durant la seva reunió anual. La llista de premis, les seves descripcions i els seus actuals titulars s'enumeren a continuació:

  • Millor article a Language' : el millor article publicat a la revista en un any determinat; tots els articles publicats escrits per almenys un autor de la LSA són objecte de revisió. Actualment (2014) el tenen: Judith Tonhauser, David Beaver, Craige Roberts i Mandy Simons Toward a taxonomy of projective content, aparegut a Language Volum 89, N. 1 (2013).
  • Premi Carrera Inicial: a un dels membres actuals de LSA que ha fet "contribucions excel·lents en el camp de la lingüística" al principi de la seva carrera; també ofereix reemborsament de viatge (fins a 500 $) i el registre gratuït per a la pròxima reunió anual. Actualment (2014) el tenen: Adrian Brasoveanu (Universitat de Califòrnia, Santa Cruz)
  • Premi d'Excel·lència a la Comunitat Lingüística: els membres de les comunitats lingüístiques (en general fora de l'àmbit acadèmic dels lingüistes professionals) que fan "contribucions excel·lents" en benefici de la llengua de la seva comunitat. Actualment (2014) el tenen: Mary Ann Metallic (Directori d'Educació Listuguj – Govern Listuguj Mi'gmaq)
  • Premi Kenneth L. Hale: a un dels membres actuals de LSA que ha fet "treball excepcional" en la documentació d'una llengua o família de llengües que està en perill d'extinció o ja no es parlen. Actualment (2014) el té: Claire Bowern (Universitat Yale)
  • Premi Llibre Leonard Bloomfield: a un volum que ha fet una "contribució excepcional de valor durador" a la nostra comprensió de la llengua i la lingüística; les candidatures han d'anar acompanyades d'una carta de suport substantiu que s'ocupa del valor acadèmic del volum, valor durador, novetat, importació empírica, significació conceptual i claredat; és elegit pel Comitè del Premi Llibre Bloomfield de la LSA i és aprovat pel Comitè Executiu de la LSA. Actualment (2014) el té: Johnathan Bobaljik per Universals in Comparative Morphology: Suppletion, Superlatives and the Structure of Words, (MIT Press)
  • Premi al Servei Lingüístic: a un dels membres de LSA que ha realitzat "serveis distingits" a la Societat; les candidatures han d'anar acompanyades d'una carta d'aval on esbossi per què l'individu ha de ser reconegut i una breu cita que es pot llegir en la presentació de l'adjudicació. Actualment (2014) el titular és David Lightfoot (Universitat de Georgetown), per la seva inestimable ajuda a traçar un curs per al programa de publicacions de la LSA.
  • Premi Lingüística, Llengua i el Públic: a un individu o grup de qualsevol membre de la LSA pel treball que "efectivament augmenta la consciència pública i la comprensió de la lingüística i la llengua" en els quatre anys immediatament anteriors a la data límit de candidatures; són elegibles treballs en qualsevol mitjà i poden ser considerats per a múltiples cicles. Actualment (2014) el té: Donna Jo Napoli (Swarthmore College).
  • Premi Estudiant Abstracte[Cal aclariment]: a un estudiant qualsevol que hagi presentat un resum de la Reunió Anual; ofereix 500 $ al millor resum i 300 $ als autors dels resums valorats segon i tercer; nomenat automàticament després de la presentació dels resums; elegit pel Comitè de Premis. Actualment (2014) el tenen: John Sylak (Universitat de Califòrnia, Berkeley) per The Phonetic Properties of Voiced Stops Descended from Nasals in Ditidaht; Marc Garellek (Universitat de Califòrnia, Los Angeles) per Prominence vs. phrase-initial strengthening of voice quality; Josef Fruehwald (Universitat de Pennsilvània) per Differentiating Phonetically and Phonologically Conditioned Sound Change.
  • Premi Servei en Vida Victoria A. Fromkin : a un dels membres de LSA que hagi realitzat "un extraordinari servei a la disciplina i a la Societat" al llarg de la seva carrera; les candidatures han d'anar acompanyades d'una carta d'aval que esbossi per què l'individu ha de ser reconegut i una breu cita que es pot llegir en la presentació de l'adjudicació. Actualment (2014) el té: Stephen R. Anderson (Universitat Yale).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «What We Do». [Consulta: 30 setembre 2013].
  2. ↑ «Long-Range Strategic Plan». [Consulta: 10 gener 2014].
  3. ↑ «LSA: Publications». linguisticsociety.org. Arxivat de l'original el 2010-10-18. [Consulta: 24 juny 2012].
  4. ↑ «LSA: Honors and Awards». linguisticsociety.org. [Consulta: 10 setembre 2013].
  5. ↑ «eLanguage». linguisticsociety.org. [Consulta: 10 setembre 2013].
  6. ↑ «90th Anniversary Activities at the Annual Meeting». [Consulta: 30 setembre 2013].
  7. ↑ «2013 Annual Meeting». [Consulta: 30 setembre 2013].
  8. ↑ «Past Annual Meetings». [Consulta: 30 setembre 2013].
  9. ↑ «2014 Annual Meeting».
  10. ↑ «2015 Annual Meeting».
  11. ↑ «Edward Sapir Professorship».
  12. ↑ «Collitz Professorship». [Consulta: 30 setembre 2013].
  13. ↑ «Ken Hale Professorship». [Consulta: 30 setembre 2013].
  14. ↑ «LSA: About LSA». Lsadc.org. Arxivat de l'original el 2009-05-17. [Consulta: 24 juny 2012].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Societat_Lingüística_d%27Amèrica&oldid=33913493»