Sindicatura Electoral de Catalunya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | òrgan col·legiat  |
| Història | |
| Creació | 7 setembre 2017 |
| Data de dissolució o abolició | 31 octubre 2017 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Format per | Marta Alsina i Conesa (2017–2017) Josep Pagès Massó (2017–2017) Jordi Matas Dalmases (2017–2017) Marc Marsal i Ferret (2017–2017) Tània Verge i Mestre (2017–2017) |
| Part de | Parlament de Catalunya |
La Sindicatura Electoral de Catalunya (SEC) va ser un òrgan creat en la llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2017 per garantir l'exercici dels drets electorals i la transparència i objectivitat del procés electoral. El Parlament de Catalunya va nomenar els seus cinc membres per majoria absoluta el 7 de setembre de 2017. Acte seguit, el Tribunal Constitucional va suspendre-la a petició del Govern d'Espanya i, posteriorment, va declarar-la nul·la i inconstitucional.[1][2]
Composició
[modifica]| Càrrec | Nom | Data de nomenament |
|---|---|---|
| President | Jordi Matas Dalmases | 7 de setembre de 2017 |
| Vicepresidenta | Marta Alsina i Conesa | 7 de setembre de 2017 |
| Secretari | Marc Marsal i Ferret | 7 de setembre de 2017 |
| Vocal | Josep Pagès Massó | 7 de setembre de 2017 |
| Vocal | Tània Verge i Mestre | 7 de setembre de 2017 |
| Suplent | Josep Costa i Rosselló | 7 de setembre de 2017 |
| Suplent | Eva Labarta i Ferrer | 7 de setembre de 2017 |
Cronologia
[modifica]El ple del Parlament de Catalunya de 6 de setembre de 2017 va ampliar l'ordre del dia a proposta de Junts pel Sí i la CUP per designar la composició de la Sindicatura Electoral de Catalunya. Aquests dos grups parlamentaris van proposar els juristes i politòlegs Marta Alsina, Marc Marsal, Jordi Matas, Josep Pagès i Tània Verge com a vocals, i Josep Costa i Eva Labarta com a suplents. Es va aprovar aquesta formació a la matinada del 7 de setembre amb 70 vots favorables de Junts pel Sí i la CUP, 8 en contra de CSQP i cap abstenció. El PSC, C's i PP no van votar. Els partits de l'oposició van criticar el procediment d'elecció de la sindicatura, entre altres coses, per l'absència de jutges entre els seus membres, la manca de temps per conèixer els perfils i la majoria necessària per a l'elecció, ja que l'estatut d'autonomia estableix una majoria de tres cinquens per aprovar el règim electoral.[3][4][5]
El mateix 7 de setembre es va celebrar la sessió constitutiva de la sindicatura, en la qual es va nomenar Jordi Matas president, Marta Alsina vicepresidenta i Marc Marsal secretari.[6] Paral·lelament, el President del Govern d'Espanya, mitjançant l'Advocacia de l'Estat, impugnava al Tribunal Constitucional (TC) la resolució per la qual s'havien nomenat els membres de la sindicatura. Aquest tribunal va suspendre tal resolució i va deixar sense efecte qualsevol actuació duta a terme per la sindicatura. L'endemà, 8 de setembre, es va publicar al BOE la providència del Tribunal Constitucional. El mateix dia que la Generalitat publicava un acord de la sindicatura en el qual es designava la composició de les sindicatures electorals de demarcació.[2][7]
El 13 de setembre, el Tribunal Constitucional va requerir als membres de la sindicatura que l'informessin abans de 48 hores de les mesures que havien adoptat amb relació a la suspensió d'aquest òrgan. També va acordar notificar la providència del 7 de setembre a les 15 persones de les sindicatures de demarcació.[8][7] L'endemà, la Fiscalia de Barcelona va presentar una querella contra els membres de la sindicatura sota l'acusació de delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació. També va demanar que s'ordenés a la directora del Diari Oficial de la Generalitat i al responsable de publicacions del Butlletí Oficial del Parlament que s'abstinguessin de publicar els acords de la sindicatura.[9]
El 19 de setembre, l'Advocacia de l'Estat va sol·licitar al TC que imposés multes coercitives als síndics mentre no haguessin renunciat als seus càrrecs i haguessin publicat la revocació de totes les resolucions i acords adoptats. L'endemà, el TC va dictar una interlocutòria en la qual imposava una multa diària de 12.000 euros a cada membre de la Sindicatura Electoral de Catalunya i 6.000 euros en les sindicatures de demarcació, mentre no justifiquessin que havien dut a terme aquestes actuacions.[10] Les multes començarien a aplicar-se a partir de les 10 h del 23 de setembre.[11]
La presidenta de la Sindicatura de la Vall d’Aran, Carme Vilanova, va enviar la renúncia al TC el 21 de setembre i la resta de síndiques ho van fer el 22 de setembre, després que ho demanés el Govern de Catalunya amb la previsió que les seves funcions serien assumides per entitats d'observació internacional.[12][13][14] El 31 d'octubre el Tribunal Constitucional va resoldre la impugnació de 7 de setembre contra el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya. En la sentència va declarar-lo nul i inconstitucional, ja que el nomenament donava compliment a la llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya que el mateix tribunal havia declarat nul·la i inconstitucional.[1]
Judici dels síndics
[modifica]En relació a la querella del 14 de setembre de 2017, la Fiscalia va demanar una pena de dos anys i nou mesos de presó a cada membre de la sindicatura per delictes de desobediència greus i d'usurpació de funcions, juntament amb una inhabilitació del dret a sufragi passiu durant el temps de la condemna. Alternativament, demanava una pena per desobediència, amb una multa de 5.400 euros, i la inhabilitació per a qualsevol funció «que respongui a un nomenament discrecional efectuat per una administració pública» durant un any.[15][16]
El judici, que es va ajornar tres vegades, es va celebrar els dies 3 i 4 de març del 2021.[17][18] Diverses associacions de politòlegs i juristes es van posicionar en contra, entre les quals l'Associació Americana de Ciències Polítiques, l'Associació de Ciència Política del Regne Unit o l'Associació Canadenca de Ciència Política, que van qualificar la querella de vulnerar la llibertat de càtedra.[19][20][21] El 14 d'abril de 2021, la jutgessa Silvia Pedrola González, del Jutjat Penal número onze de Barcelona, va absoldre els cinc acusats per no haver-se provat cap actuació per part seva després de la providència del TC de 7 de setembre.[7][22][23]
La fiscalia va presentar un recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Barcelona al·legant indefensió, incoherència en la sentència, fonament insuficient i errors en l'apreciació de la prova. El 19 de juliol de 2022, la secció 8ena de l’Audiència de Barcelona va estimar el recurs i va declarar la sentència de 14 d'abril nul·la, havent-se de repetir el judici.[24][25]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pleno. Sentencia 120/2017, de 31 de octubre de 2017. Impugnación de disposiciones autonómicas 4332-2017. Formulada por el Gobierno de la Nación respecto de la resolución 807/XI del Parlamento de Cataluña por la que se designan los miembros de la sindicatura electoral de Cataluña al amparo de la disposición adicional tercera de la Ley 19/2017, de 6 de septiembre, denominada "del referéndum de autodeterminación". Soberanía y unidad nacional, reforma constitucional, procedimiento legislativo y competencias en materia de consultas referendarias: nulidad de la resolución parlamentaria dictada para dar cumplimiento a una ley declarada inconstitucional y nula (STC 114/2017).». BOE, 278, 16-11-2017, pàg. 110696-110702.
- ↑ 2,0 2,1 «Impugnación de disposiciones autonómicas (Título V LOTC) n.º 4332-2017, contra la Resolución 807/XI del Parlamento de Cataluña por la que se designan los miembros de la sindicatura electoral de Cataluña al amparo de la disposición adicional tercera de la denominada Ley del Parlamento de Cataluña 19/2017, de 6 de septiembre, del Referéndum de Autodeterminación.». BOE, 216, 08-09-2017, pàg. 88207-88209.
- ↑ «El Ple aprova la Llei del referèndum d'autodeterminació». Parlament.cat.
- ↑ Sailés, Quico «Los cinco que controlarán el referéndum». La Vanguardia, 05-09-2017.
- ↑ «Tres juristes i dos politòlegs per a la Sindicatura Electoral». 324.cat, 06-09-2017.
- ↑ Solé, Alba «Els síndics electorals de l'1-O neguen haver comès cap delicte: "És una revenja"». ElNacional.cat, 01-03-2021.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Liñán, Gemma «Absolts els síndics del referèndum de l'1-O». ElNacional.cat, 15-04-2021.
- ↑ «El TC posa la Sindicatura Electoral en el punt de mira per l'1-O». 324.cat, 09-09-2020.
- ↑ «La Fiscalia de Barcelona presenta una querella contra els membres de la Sindicatura Electoral». 324.cat, 14-09-2017.
- ↑ Brunet, José María «El TC multa con 12.000 euros diarios a Jové y a los miembros de la sindicatura electoral». LaVanguardia.com, 21-09-2017.
- ↑ «Pleno. Auto 126/2017, de 20 de septiembre de 2017. Impugnación de disposiciones autonómicas 4332-2017. Acuerda la imposición de multas coercitivas en la impugnación de disposiciones autonómicas 4332-2017 planteada por el Gobierno de la Nación respecto de la resolución del Parlamento de Cataluña 807/XI, por la que se designan los miembros de la sindicatura electoral de Cataluña al amparo de la disposición final tercera de la Ley del referéndum de autodeterminación. Voto particular.». BOE, 229, 22-09-2017, pàg. 93253-93270.
- ↑ Brunet, José María «La presidenta de la Sindicatura en Val d’Aran renuncia para evitar la multa diaria del TC». LaVanguardia.com, 22-09-2017.
- ↑ «Los miembros de la Sindicatura Electoral de Cataluña presentan su renuncia ante el Tribunal Constitucional». EurpaPress, 22-09-2017.
- ↑ «La Sindicatura Electoral passa el relleu als observadors internacionals per garantir l'1-O». Nació Digital, 22-09-2017. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ «La fiscalia demana 2 anys i 9 mesos de presó per als síndics electorals de l'1-O». 324.cat, 09-09-2020.
- ↑ «La Fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per als membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O». El País, 26-10-2018.
- ↑ Vilaweb. «S’acaba el judici contra els síndics de l’1-O: la fiscalia manté la petició de presó». Vilaweb, 04-03-2021. [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ RTVE Catalunya «Judici a la Sindicatura Electoral de l'1-O: demanen 2 anys i 9 mesos de presó». RTVE.es, 03-03-2021.
- ↑ «L’Associació Canadenca de Ciència Política també exigeix que es retiri la querella contra els síndics de l’1-O». VilaWeb, 04-12-2018.
- ↑ Muñoz, Sara «La llibertat de càtedra, en la corda fluixa». La República, 05-03-2021.
- ↑ «Chomsky, Varoufakis, Resina, Boix i més de 400 acadèmics denuncien a The Guardian la repressió contra els síndics de l’1-O». VilaWeb, 07-12-2018.
- ↑ «Sentencia JUZGADO DE LO PENAL NUMERO 11 DE BARCELONA Procedimiento Abreviado 478/2018» (en castellà). Consejo General del Poder Judicial [Barcelona], 14-04-2021, pàg. 22.
- ↑ Albalat, J. G. «Una jueza absuelve a los miembros de la Sindicatura Electoral del 1-O». ElPeriódico, 15-04-2021.
- ↑ Quico Sallés. «Fiscalia al·lega “indefensió” i demana repetir el judici dels síndics amb jutge nou». El Món, 30-04-2021. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ Piulachs, Mayte «L’Audiència de Barcelona fa repetir el judici als síndics de l’1-O, que van ser absolts». El Nacional, 19-07-2022.