Vés al contingut

Simfonia núm. 1 (Tippett)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 1
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorMichael Tippett Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1945 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLiverpool Modifica el valor a Wikidata, Liverpool Modifica el valor a Wikidata
Director musicalMalcom Sargent Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: eb4d9611-c10a-4a7a-ab4c-39d5a2601f27 Allmusic: mc0002381080 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 1 del compositor britànic Michael Tippett es va completar el 1945.

Instrumentació

[modifica]

La simfonia està composta per a 3 flautes (totes doblades amb flautins), 2 oboès, 2 clarinets en la, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, timbales, percussió (1 músic): bateria, plats i cordes.[1]

Estructura

[modifica]

La simfonia es divideix en quatre moviments, marcats de la manera següent:

  • 1. Allegro vigoroso, quasi alla breve
  • 2. Adagio
  • 3. Presto
  • 4. Allegro moderato ma con brio

Història

[modifica]

Tippett va començar a pensar a escriure una simfonia mentre es trobava a la presó el 1943. Ja havia escrit una simfonia (en si bemoll), però la va rebutjar per considerar-la immadura i sobreinfluenciada per Sibelius.

La nova simfonia es va completar el 25 d’agost de 1945 i es va estrenar el 10 de novembre de 1945 per la Liverpool Philharmonic Orchestra dirigida per Sir Malcolm Sargent.[2]

Elements musicals

[modifica]

El mateix Tippett va dir que la simfonia era exuberant més que refinada.[3] Després d’un moviment d’obertura energètic i rítmicament obert, l’Adagio és un fosc i misteriós ostinato amb variacions, a la manera purcel·liana. El tercer moviment (Presto) és un vigorós scherzo amb un trio similar a les pavanes. El final és una doble fuga basada en dos temes molt diferents i contrastats, que després combina Tippett en una figuració contrapuntal intrincada. En el moment àlgid, però, la música es desfà i l'obra acaba d'una manera totalment inesperada.

Referències

[modifica]
  1. Study Score (ED 10657) Published by Schott & Co. Ltd
  2. Kemp, Ian (1984). Tippett, the composer and his music. OUP. p.197
  3. Hayes, J. Notes to the Decca 6-disc edition of Tippett's instrumental works, p.12