Sima Samar

Sima Samar
	;
Biografia
Naixement	(fa) سیما سمر ; 3 febrer 1957 (67 anys); Jaghori District (Afganistan) (en)
Vicepresidenta Afganistan
	desembre 2001 – 2003
Dades personals
Religió	Islam
Formació	Universitat de Kabul
Activitat
Ocupació	política, metgessa, activista pels drets humans
Partit	Truth and Justice Party (en)
Premis
	(2012) Right Livelihood Award; (2011) Geuzenpenning; (2004) Profile in Courage Award; (2001) Paul Grüninger Preis (en) ; (1994) premi Ramon Magsaysay; doctor honoris causa per la Universitat d'Alberta; Premi de la Llibertat John Humphrey; Oficial de l'Orde del Canadà ;

Sima Samar (en persa: سیما سمرر, Jaghori, província de Gazni, 3 de febrer de 1957) és una metgessa, defensora dels drets humans i de la dona, activista i treballadora social en fòrums nacionals i internacionals, que treballà en el Ministeri d'Afers de la Dona de l'Afganistan des de desembre del 2001 fins al 2003. Fou presidenta de la Comissió Independent de Drets Humans d'Afganistan i, del 2005 al 2009, relatora especial de les Nacions Unides sobre la situació de drets humans a Darfur, Sudan. El 2011, formà part del Partit Veritat i Justícia. El 2012, va rebre el Right Livelihood Award per "la seua llarga i valenta dedicació als drets humans, sobretot als drets de les dones, en una de les regions més complexes i perilloses del món".^[1]

Biografia

Obtingué el títol en medicina de la Universitat de Kabul el 1982, i fou la primera dona hazara a fer-ho, i té 4 doctorats honoraris.^[1] Treballà en un hospital estatal de Kabul; uns mesos després, però, es va veure forçada a fugir al seu nadiu Jaghoori per la seua seguretat, i hi assistí a pacients en les remotes àrees centrals d'Afganistan.

El 1984, el règim comunista arrestà al seu espòs, i Samar i el seu fill fugiren cap al Pakistan. Hi treballà com a metgessa en l'ala per a refugiats en un hospital de la missió de l'ONU. Preocupada per la manca de centres de salut per a dones refugiades afganeses, creà el 1989 l'Organització Shuhada i la Clínica Shuhada a Quetta, el Pakistan. L'Organització Shuhada dona atenció mèdica a dones i xiquetes afganeses, entrenament de personal mèdic i educació. Se n'han obert sucursals de la clínica en tot Afganistan.

Després de viure com a refugiada més d'una dècada, Samar retorna a Afganistan al 2002 per a assumir un lloc en l'Administració Transicional Afganesa dirigida per Hamid Karzai. En el govern interí, fou presidenta interina del Ministeri d'Afers de Dones. Hi hagué de renunciar després d'haver estat amenaçada de mort i assetjada per qüestionar lleis islàmiques conservadores, en concret la llei xaria, durant una entrevista al Canadà amb un diari de llengua persa. Durant la Loya Jirga del 2003, alguns grups religiosos islàmics conservadors feren publicitat en un diari local anomenant a Samar la Salman Rushdie d'Afganistan.

Fou la cap de la Comissió Independent de Drets Humans d'Afganistan.

I una de les quatre dones que aparegueren en el documental del 2004 de Sally Armstrong, Filles de l'Afganistan (Daughters of Afghanistan).En el documental, es mostra el treball de Sima Samar en el Ministeri d'Afers de Dones i la seua posterior caiguda del poder.

Samar es nega públicament a acceptar que les dones hagen de romandre recloses a casa i s'oposa obertament a l'ús del burca, fet obligatori primer pels primers mujahidins fonamentalistes i després pels talibans. També ha fet públic el fet que moltes dones afganeses sofreixen osteomalàcia, l'afebliment dels ossos a causa d'una dieta inadequada. Usar burca redueix l'exposició al sol i empitjora la situació de les dones amb osteomalàcia.

Premis

Ha rebut nombrosos premis internacionals per la seua tasca en favor dels drets humans i la democràcia, entre els quals s'inclouen:^[2]

1994 - Premi Ramon Magsaysay
1995 - Líder global per a l'avenir, del World Economic Fòrum de Suïssa
1998 - Premi 100 Heroïnes dels Estats Units
2001 - Premi Paul Grunninger Human Rights, Fundació Paul Grunninger, Suïssa
2001 - Premi Voices of Courage (Veus de coratge), Comissió de Dones per a Dones i Xiquets Refugiats, Nova York
2001 - Premi John Humphrey Freedom, Drets i democràcia, del Canadà
2001 - Ms. magazine, Dones de l'any en nom de les dones afganeses, Estats Units
2001 - Women of the Month (Dona del Mes), Toronto, Canadà, desembre de 2001
2001 - Premi Best Social Worker (Millor treballadora social), Fundació Mylo Trust, Quetta, del Pakistan
2002 - Premi International Human Rights Award, Grup de Dret Internacional dels Drets Humans, Washington
2002 - Premi Freedom Award (Llibertat), Associació de Dones per la Llibertat i la Democràcia, Barcelona, Països Catalans
2002 - Comité d'Advocats de Drets Humans, Nova York
2003 - Premi Perdita Huston Human Rights
2004 - Premi Profile in Courage 2004
2008 - Premi Pau de la ciutat de Ieper, Bèlgica
2008 - Premi Asia Democracy and Human Rights^[3]
2009 - Orde del Canadà^[4]
2011 - Geuzenpenning
2012 - Right Livelihood Award^[5]
2012 - Mother Teresa Awards per la justícia social al novembre de 2012^[6]
2013 - Doctorat Honorari de la Universitat Estatal de Salem
2013 - Premi Allard d'Integritat Internacional^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Second Part: Word APPLICATION FORM FOR SPECIAL PROCEDURES MANDATE HOLDERS» (en anglès). ohchr.org. [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Perdita Huston Human Rights Award», 01-09-2006. Arxivat de l'original el 2006-09-01. [Consulta: 4 novembre 2022].
↑ Https://web.archive.org/web/20120225000208/http://www.tfd.org.tw/english/HTML/ADHRA0408.html.
↑ «Governor General announces 60 new appointments to the Order of Canada», l'1 juliol 2009. Arxivat de l'original el 8 de juliol de 2009. [Consulta: 31 març 2011].
↑ «Alternative Nobel Prize to Hazara Human Rights Activist Sima (...) - Kabul Press کابل پرس». [Consulta: 30 desembre 2016].
↑ «Mother Teresa Awards 2012». Mother Teresa Awards: A Harmony Foundation Initiatives. Arxivat de l'original el 15 de desembre de 2014. [Consulta: 15 desembre 2014].
↑ «Allard Prize Recipient and Honourable Mentions». Allard Prize for International Integrity. Peter A. Allard School of Law. Arxivat de l'original el 5 de juliol de 2015. [Consulta: 17 agost 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sima Samar

Ms. magazine "A Voice for the Voiceless" Winter 2007 conversation with Sima Samar and Ms. executive editor Katherine Spillar.
The New England Journal of Medicine "Despite the Odds -- Providing Health Care to Afghan Women" Arxivat 2004-10-28 a Wayback Machine. Vol. 351, No. 11 (2004).

[ref1-1] 1,0 ^1,1 «Second Part: Word APPLICATION FORM FOR SPECIAL PROCEDURES MANDATE HOLDERS» (en anglès). ohchr.org. [Consulta: 7 maig 2020].

[2] «Perdita Huston Human Rights Award», 01-09-2006. Arxivat de l'original el 2006-09-01. [Consulta: 4 novembre 2022].

[3] Https://web.archive.org/web/20120225000208/http://www.tfd.org.tw/english/HTML/ADHRA0408.html.

[4] «Governor General announces 60 new appointments to the Order of Canada», l'1 juliol 2009. Arxivat de l'original el 8 de juliol de 2009. [Consulta: 31 març 2011].

[5] «Alternative Nobel Prize to Hazara Human Rights Activist Sima (...) - Kabul Press کابل پرس». [Consulta: 30 desembre 2016].

[6] «Mother Teresa Awards 2012». Mother Teresa Awards: A Harmony Foundation Initiatives. Arxivat de l'original el 15 de desembre de 2014. [Consulta: 15 desembre 2014].

[7] «Allard Prize Recipient and Honourable Mentions». Allard Prize for International Integrity. Peter A. Allard School of Law. Arxivat de l'original el 5 de juliol de 2015. [Consulta: 17 agost 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]