Vés al contingut

Santiago Estapé i Pagès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSantiago Estapé i Pagès

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1876 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJaume Estapé i Pagès Modifica el valor a Wikidata
GermansGabriel Estapé i Pagès Modifica el valor a Wikidata

Santiago Estapé i Pagès (El Masnou, Maresme, 1876Barcelona, 16 de març de 1936[1]) fou un polític i advocat català.

Era fill del dramaturg Jaume Estapé i Pagès i germà del metge Gabriel Estapé i Pagès. Estudià dret i exercí al llarg de la seva vida com a advocat a Barcelona, on va viure. Es va casar amb Serafina Tort i Bonjoch, filla del polític Francesc Xavier Tort i Martorell.[2]

Era d'ideologia republicana i catalanista. El seu debut a la política fou quan es presentà per la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) a les eleccions a Corts del 1910 per Mataró, sense obtenir representació. El 1914 va participar en la comissió del Segon Centenari de la Caiguda de Catalunya com a representant del Centre Nacionalista Republicà. Després del Pacte de Sant Gervasi, l'any 1914, canvià de partit i es passà a la Lliga Regionalista, amb qui obtingué representació el 1915 a Barcelona i el 1921 pel districte de Mataró.[2]

Tingué diverses responsabilitats a la Diputació de Barcelona i a la Mancomunitat de Catalunya. En totes dues institucions participà i presidí nombroses comissions. Fou membre del consell de govern de la Mutualitat de Secretaris i Funcionaris Municipals de Catalunya. Fou nomenat president accidental de la Mancomunitat després de l'absència de Puig i Cadafalch quan es produí el cop d'estat de Primo de Rivera, i fins a la dissolució el gener de 1924. Maldà per salvar-la, sense èxit, tot convocant una reunió l'11 de gener, en què tots els presents excepte un, signaren a favor de mantenir els organismes públics i que fossin governats per homes escollits democràticament.[2]

Al Masnou va comprar, l'any 1920, la masia de Can Casas o Can Malet, que va rebatejar com a "el Mas Nou". Va presidir la junta del Casino del Masnou i l'agost de 1935 va ser nomenat fill predilecte de la vila.[3]

Durant els anys trenta, fou president de la Junta de la Federació Industrial d'Autotransports de Catalunya i de la Mutualitat de la FIATC. Morí a Barcelona però fou enterrat al cementiri del Masnou.[2]

Referències

[modifica]
  1. Necrològica a "La Vanguardia", dimarts 17 de març de 1936, pàgina 3
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «"Estapé i Pagès, Santiago" al web "Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya"». Arxivat de l'original el 2020-08-03. [Consulta: 27 abril 2019].
  3. Toran, Rosa. Historia contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal, 2017, p. 552. ISBN 978-84-697-2290-9.