Vés al contingut

Robert Merle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Merle
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata
Theveste (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 2004 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Grosrouvre (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière d'Aiguillon (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat d'Art de París - humanitats (–1948)
Liceu Michelet
Liceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, biògraf, dramaturg, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, guionista, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata - 2003 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsPierre Merle Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0580975 Allocine: 69174 Allmovie: p318465 TMDB.org: 138920
Goodreads author: 54354 Find a Grave: 8577089 Modifica el valor a Wikidata

Robert Merle (Tebessa, Algèria francesa, 29 d'agost de 1908[1][2] - Yvelines, França, 27 de març de 2004)[3] va ser un escriptor francès.

Biografia

[modifica]

Naix a Algèria, prop de la frontera amb Tunísia, en una família de colons francesos, i passa allà la seua infantesa. El 1916 mor son pare —oficial de l'exèrcit i intèrpret d'àrab— de febre tifoide. Llavors marxa a França, on estudia, entre altres centres, en el liceu Louis-le-Grand de París. Després continua els estudis a la universitat: es gradua en filosofia i obté el doctorat d'anglès.[2] 

Acabats els estudis, es dedica a l'ensenyament. El 1934 és professor en un liceu de Burdeus, i el 1936 ensenya a Neuilly, on és col·lega de Jean-Paul Sartre.[2]

En 1939 és mobilitzat per a participar en la Segona Guerra Mundial. En l'exèrcit és intèrpret i fa d'enllaç amb les forces britàniques. El 1940 es troba a Dunkerque quan els soldats aliats, arraconats pels alemanys, han de ser evacuats en vaixells, en l'anomenada operació Dinamo. Merle conta l'experiència d'aquells dies en un documental.[4] Allí és fet presoner i posteriorment enviat al camp de Dortmund, on el seu captiveri durarà tres anys. Quan acaba la guerra es retira a Sarlat, on comença a escriure.

Però no abandona la seua activitat docent, i a partir de 1944 ensenya en diverses universitats, com a Rennes, Toulouse, Caen o Rouen.

Durant la guerra d'Algèria pren clarament posició contra una guerra que considera «estúpida i sense futur». En acabar el conflicte se'n va a Alger a fer classe durant 2 anys, entre 1963 i 1965.[2][5]

Torna a França per a exercir la docència a la universitat de Nanterre, on es troba en maig del 1968. Presencia els esdeveniments que es produiran a la universitat, que més tard plasmarà en la novel·la Derrière la vitre.[2]

Robert Merle va morir el 27 de març de 2004 a la seua residència del departament de les Yvelines, com a conseqüència d'un atac al cor.

Obra

[modifica]

Durant els seus primers anys de docent, Merle ja havia fet algunes traduccions de l'anglès per a l'editorial Gallimard. I va consagrar la seua tesi doctoral a Oscar Wilde.[6]

A part de les novel·les, Merle va escriure altres tipus de publicacions, com ara obres de teatre, crítiques, traduccions de clàssics anglesos, etcètera. En 1949, va escriure la seua primera novel·la, Week-end à Zuydcoote, publicada en les edicions Gallimard, gràcies a la qual va guanyar el premi Goncourt.[7] El 1964 es va estrenar un llargmetratge basat en aquesta novel·la, en què va participar en el guió. A partir de 1977, Merle va escriure una sèrie de novel·les històriques ambientades en la França dels segles XVI i XVII, titulada Fortune de France,[8] per la qual cosa és considerat un mestre de la novel·la històrica. Precisament l'últim llibre que va publicar, Le glaive et les amours, pertany a aquesta saga.[3]

Bibliografia de l'autor

[modifica]
Portada de Week-end à Zuydcoote

Novel·les

[modifica]
  • 1949: Week-end à Zuydcoote.[a]
  • 1952: La mort est mon métier
  • 1962: L'Île.[b]
  • 1967: Un animal doué de raison.[c]
  • 1970: Derrière la vitre
  • 1972: Malevil
  • 1974: Les hommes protégés
  • 1976: Madrapour
  • 1986: Le jour ne se lève pas pour nous
  • 1987: L'Idole
  • 1989: Le propre de l'homme
R. Merle al seu despatx, el 1985

Sèrie Fortune de France

[modifica]
  • 1977: Fortune de France
  • 1979: En nos vertes années
  • 1980: Paris, ma bonne ville
  • 1982: Le Prince que voilà
  • 1983: La Violente amour
  • 1985: La Pique du jour
  • 1991: La volte des vertugadins
  • 1993: L'enfant-roi
  • 1995: Les roses de la vie
  • 1997: Le lys et la pourpre
  • 1999: La gloire et les périls
  • 2001: Complots et cabales
  • 2003: Le glaive et les amours

Teatre

[modifica]
  • 1950: Tom I, Flamineo, Sisyphe et la mort, Les sonderling
  • 1957: Tom II, Nouveau Sisyphe, Justice à Miramar, L'Assemblée des femmes
  • 1992: Tom III, Le mort et le vif suivi de Nanterre la Folie (adaptació de Sylvie Gravagna)
  • 1996: Tom IV, Pièces pies et impies

Altres obres

[modifica]
  • 1948: Oscar Wilde, appréciation d'une œuvre et d'une destinée (tesi doctoral)[9]
  • 1955: Oscar Wilde ou la destinée de l'homosexuel (assaig).[d]
  • 1958: Vittoria, Princesse Orsini (biografia)
  • 1965: Moncada, premier combat de Fidel Castro (història contemporània)
  • 1965: Ahmed Ben Bella (biografia del polític algerià).[e]

Premis

[modifica]
  • 1949: premi Goncourt, per Week-end à Zuydcoote.
  • 1962: premi de la Fraternité, per L'Île.
  • 1974: premi John W. Campbell Memorial, per Malevil.
  • 2003: premi Jean Giono, per Le glaive et les amours.[2]

Adaptacions cinematogràfiques

[modifica]

Week-end à Zuydcoote va ser adaptat al cinema el 1964 per Henri Verneuil. Merle va col·laborar en els diàlegs d'esta pel·lícula protagonitzada per Jean-Paul Belmondo.[10]

El 1973 es va estrenar The day of the dolphin, film de Mike Nichols basat en la novel·la Un animal doué de raison.[11]

I el 1981 el director francès Christian de Chalonge va adaptar lliurement Malevil.[12]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Traducció catalana: Fi de setmana a Dunkerque. Edicions 62, 1965
  2. ↑ Traducció a l'espanyol: La isla. Barcelona : Luis de Caralt, [1965]
  3. ↑ Traducció a l'espanyol: Un animal dotado de razón. Aguilar, 1971
  4. ↑ Traducció a l'espanyol: El Destino del homosexual a través de la vida de Oscar Wilde. Buenos Aires : Sur, 1961
  5. ↑ Traducció catalana: Ahmed Ben Bella, Edició de Materials, 1966

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Robert Merle (1908-2004) - Ressources de la Bibliothèque nationale de France». data.bnf.fr. [Consulta: 1r novembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Robert Merle, romancier» (en francès). Le Monde.fr, 31-03-2004.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Robert Merle, ganador del Premio Goncourt el 1949». www.elmundo.es, 30-03-2004. [Consulta: 1r novembre 2016].
  4. ↑ «La Bataille de France» (Vídeo, a partir de 1:09:40) (en francès).
  5. ↑ «J'ai toujours cru en mon succès» (en francès). LExpress.fr, 25-09-2003.
  6. ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  7. ↑ «Robert Merle reçoit le prix Goncourt et Louis Guilloux le prix Renaudot» (en francès). Ina.fr. [Consulta: 9 novembre 2016].
  8. ↑ «Robert Merle, novelista francés» (en castellà). elpais.com, 01-04-2004.
  9. ↑ «BnF Catalogue général». catalogue.bnf.fr, 01-01-1948. [Consulta: 3 novembre 2016].
  10. ↑ «Week-end à Zuydcoote». En http://www.imdb.com.
  11. ↑ «The day of the dolphin». En http://www.imdb.com.
  12. ↑ «Malevil». En http://www.imdb.com.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Merle&oldid=31601717»