René Coty

René Coty

(1954)
Biografia
Naixement	20 març 1882 Le Havre (França)
Mort	22 novembre 1962 (80 anys) Le Havre (França)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cimetière Sainte-Marie (en)
President de la República francesa
16 gener 1954 – 8 gener 1959 ← Vincent Auriol – Charles de Gaulle →
Copríncep laic d'Andorra
16 gener 1954 – 8 gener 1959 ← Vincent Auriol – Charles de Gaulle →
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: França 13 agost 1949 – 20 maig 1954
Senador de França
7 novembre 1948 – 23 desembre 1953 Circumscripció electoral: Sena Marítim
Ministre de la Reconstrucció i el Desenvolupament Urbà
24 novembre 1947 – 7 setembre 1948 ← Jean Letourneau – Eugène Petit →
Diputat a l'Assemblea Nacional
21 octubre 1945 – 19 novembre 1948 Circumscripció electoral: Sena Marítim
Gran mestre de la Legió d'Honor
Senador de la Tercera República Francesa
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Caen
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, advocat
Partit	Centre Nacional d'Independents i Agraris Partit Republicà Radical i Radical-Socialista Aliança Democràtica
Membre de	Académie des Sciences Morales et Politiques Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Carrera militar
Rang militar	soldat
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França
Família
Cònjuge	Germaine Coty (1907–1955)
Premis
(1955)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant (19 novembre 1954)  Gran Creu de la Banda dels Dos Ordes (16 gener 1954)  Gran Creu de la Legió d'Honor  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana  Suprem Orde de Crist  Orde Militar de Crist  orde de Nichan el Anouar  Orde de l'Estrella d'Anjouan

René-Jules-Gustave Coty (Le Havre, 1882 - 1962) fou un polític, president de la República francesa de 1954 a 1959. Fou el segon i darrer president de la Quarta República francesa.

Home de dret, lletres i filòsof, s'especialitza en dret marítim i comercial, i exercí en matèria civil i penal a Le Havre. El 1905 fundà el cercle literari Cercle Vallonges. Laic i demòcrata, es va inscriure sota la línia política de Léon Gambetta, Jules Ferry i Waldeck-Rousseau. Fou conseller de districte pel partit Radical Socialista el 1907 i conseller municipal de Le Havre el 1908. També defensà en judici al sindicalista Jules Durand el 1910. El 1913 fou conseller general del Sena inferior.

Durant la Primera Guerra Mundial fou reclutat i lluità a la batalla de Verdun. El 1923 fou secretari del Partit Radical i el 1930 secretari d'estat d'interior. Senador des del 1936, fou un dels que votà a favor de donar plens poders al mariscal Henri Philippe Pétain. Per aquest motiu fou inhabilitat un temps el 1945, però el 1946 tornà a la política com a cap dels Republicans independents.

Vicepresident del Consell de la República (Senat) el 1948, el 1954 es presentà a les eleccions presidencials i va substituir Vincent Auriol després d'un escrutini molt accidentat. Nogensmenys, durant el seu mandat es va fer estimar pels francesos per assumir el càrrec amb dignitat i delicadesa.

Davant la crisi política del 1958, va fer una crida al general Charles de Gaulle, «el més il·lustre dels francesos», perquè formés govern. Com que l'Assemblea Nacional, dominada per l'esquerra, es negà a acceptar-ho, va amenaçar de dimitir, raó per la qual ell i De Gaulle foren acusats d'intentar donar un cop d'estat institucional. El gener del 1959 s'aprovà una nova constitució (la de la Cinquena República) i es convocaren noves eleccions presidencials, a les quals no es presentà en profit del general De Gaulle. Fou nomenat membre del Consell Constitucional i es retirà a Le Havre, on va morir el 1962.