Vés al contingut

Rea Sílvia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeRea Sílvia

Modifica el valor a Wikidata
Tipusésser humà llegendari Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdotessa i vestal Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlba Longa Modifica el valor a Wikidata
NaixementAlba Longa Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata, segle VIII aC Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMart Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTiberinus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Marevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
PareNumítor Modifica el valor a Wikidata
FillsRòmul i Rem Modifica el valor a Wikidata
GermansLausus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia romana Modifica el valor a Wikidata
Càrrecvestal Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia[1]) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma. La història l'explica Titus Livi al primer llibre de la seva obra Ab Urbe Condita.[2]

El rei Amuli, germà de son pare, va usurpar el tron i assassinà tots els seus germans, possibles prínceps hereus del tron d'Alba Longa. La seva neboda, la filla del rei Numítor, en canvi, va ser obligada a entrar al cos de les Vestals, que havien de mantenir-se castes i verges per espai de trenta anys, en cas contrari eren condemnades a mort.[3]

Segons el relat que en fan Titus Livi i Plutarc,[4] un dia, va anar al bosc consagrat al déu Mart, a buscar aigua per al temple. Allà es va trobar amb Mart i espantada va fugir i es va amagar en una cova, però el déu la va trobar i la va violar i es quedà embarassada. Mart li va prometre que els seus fills serien molt importants. Quan va arribar-li l'hora d'infantar, va néixer una bessonada: Ròmul i Rem.[5] Vesta, per mostrar que estava ofesa perquè una vestal havia tingut fills, va fer tremolar l'altar del temple, va apagar el foc sagrat i la seva imatge va tancar els ulls. Segons Enni, la deessa Venus va estar d'acord amb aquell infantament.[6][7]

Quan Amuli va conèixer els fets, va fer empresonar Rea Sílvia i va fer llançar els nadons al riu per evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa. El servent que havia de complir aquesta ordre en va tenir compassió i els va deixar a la deriva al riu Tíber, que per un creixement sobtat, els va deixar amb suavitat a la riba, on els bessons van sobreviure, alletats per la lloba Luperca, que acabava de perdre els seus cadells. A Rea Sílvia, el seu oncle la va condemnar a sofrir el càstig habitual per a les vestals que haguessin perdut la seva virginitat: la va fer enterrar viva. Aquesta història s'explica tant a l'Eneida[8] com a les obres d'Ovidi.[9]

Segons Titus Livi, el déu Tiberí va salvar els bessons i els lliurà a una prostituta, de sobrenom Lloba (del llatí lŭpa 'puta', d'on procedeix la paraula lupanar). El déu del riu va rescatar Rea Sílvia i la va fer immortal i s'hi va casar. Ròmul i Rem van enderrocar Amuli i van restablir Numítor com a rei. Aleshores van fundar Roma.[10][11][12]

Arbre genealògic

[modifica]
 
 
 
Anquises
 
 
 
Venus
 
 
Latinus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Creüsa
 
 
 
Enees
 
 
 
 
 
Lavínia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ascani o Iulo
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
Enees Silvi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Brutus
 
 
 
 
Llatí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alba
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capetus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tiberí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agripa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ròmul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aventí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Proca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Numítor
 
 
Amuli
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rea Sílvia
 
Ares/Mart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hersília
 
Ròmul
 
Rem
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Reis de Roma
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
  1. Erasmo, Mario. Archaic Latin Verse. Newburyport [MA]: Focus Publishing, 2001, p. 79. ISBN 9781585100439. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 3-4
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 3
  4. Plutarc. Vides paral·leles: Ròmul, III, 3-4
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 4, 2
  6. Niebuhr, B. G. (et al.). The history of Rome. Filadelfia: Lea & Blanchard, 1844, p. 184-185. 
  7. Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία, I, 79, 1
  8. Mathisen, Ralph W. Ancient Roman civilization: history and sources, 753 BCE to 640 CE. Nova York: Oxford University Press, 2019, p. 246. ISBN 9780190849603. 
  9. Ovidi. Fastos, II, 597; III, 54
  10. Estrabó. Geografia, V, 3, 2
  11. Varró. De lingua latina, V, 54
  12. Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 4