Röstäm Yaxin

Röstäm Yaxin
Biografia
Naixement	16 agost 1921 ; Kazan (Rússia)
Mort	23 novembre 1993 (72 anys); Kazan (Rússia)
Sepultura	Yaña Bistä cemetery (en)
Residència	Paris Commune Street, Kazan (en) ; Vosstaniya street (en)
Formació	Conservatori de Moscou
Activitat
Camp de treball	Interpretació de piano, educació musical, composició i composició musical
Lloc de treball	Unió Soviètica
Ocupació	compositor, pianista, pedagog musical
Membre de	Unió de Compositors Soviètics
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1993) Himne Nacional de la República del Tatarstan ;
Premis
	Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945; Medalla dels Treballadors Distingits; Medalla dels Treballadors Veterans; Artista del Poble de l'RSFSR; Medalla de la defensa de Moscou; Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde de la Insígnia d'Honor; Artista del Poble de l'URSS; Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia ;

Röstäm Yaxin (Kazan, 16 d'agost de 1921 - Kazan, 23 de novembre de 1993), (nom complet en tàtar Yaxin Röstäm Möxämmätxaci ulı / Яхин Рөстәм Мөхәммәтхаҗи улы, AFI / jɑçin rœsˈtæm mœxæˌmætxæˈʑɪ uˈɫɯ /; rus: Я́хин Русте́м Мухаме́т-Хазе́евич, Iakhin Rustem Mukhamet-Khazéievitx^[1]) fou un compositor i pianista soviètic d'ètnia tàtara.

Biografia

Va començar a estudiar música a partir dels tretze anys. Es va graduar en un període abreujat (durant tres anys i mig) a l'escola de música infantil núm. 1 de Kazan "P.I. Txaikovski" a la classe del professor A. V. Txernixev.

Per consell dels professors de l'escola, el 1937 es va traslladar a Moscou, on va estudiar a l'escola de música del Conservatori de Moscou, a la classe de piano, amb A.G. Rubbakh, però l'esclat de la guerra va interrompre els seus estudis.

A causa d'una malaltia (que el va fer passar pel quiròfan) va tornar a Kazan, on va treballar durant un temps com a pianista - acompanyant del Comitè de Ràdio Tàtar. Els primers intents d’estudi de composició es remunten a aquesta època.

El 1942 fou reclutat a les files de l'Exèrcit Roig.^[2]Durant la guerra va exercir de fuseller en una divisió d’artilleria antiaèria i, després, en el conjunt de cançons i danses del Front de Defensa Aèria de Moscou com a pianista-acompanyant (1942-1945).

El 1950 es va graduar al Conservatori de Moscou en classes de composició amb Víktor Beli, després amb Iuri Xaporin i s'especialitzà en piano amb V. M. Epstein. Després d'això, va tornar a Kazan i el 1950-1952 va ensenyar composició i música de cambra al Conservatori de Kazan.

És conegut com el primer pianista-solista tàtar que va participar activament en concerts i actuacions. Al llarg de la seva carrera va fer diverses gires, amb concerts com a compositor i pianista, interpretant les seves pròpies obres a ciutats de la Unió Soviètica. Va actuar també com a pianista, interpretant música d’altres autors. El 1968 va fer un concert a Finlàndia i, el 1977, a Iugoslàvia per al Festival Internacional de Música Contemporània.

Va participar en concerts simfònics com a solista amb els directors G. Stoliarov, V. Pavlov (Bulgària), G. Rojdéstvenski, N. Faktórovitx, F. Mansúrov, A. Frídlendler, N. Rakhlin i altres.

Les seves obres van ser interpretades per A. Ógnivtsev, A. Vedérnikov, A. Dníxev, R. Djamànova, A. Krivtxénia, Ie. Serkebàiev, G. Tuftina, N. Postavnitxeva i altres.

És autor de l'Himne Nacional de la República de Tatarstan.^[3]

Va publicar 21 col·leccions de les seves cançons i romances, música instrumental i un concert per a piano.

Membre de la Unió de Compositors de l'URSS des de 1948. Va ser elegit repetidament membre de la junta de la Unió de Compositors de la RSFSR i de la República Socialista Soviètica Autònoma del Tatarstan.

Va morir el 23 de novembre de 1993 a Kazan. Va ser enterrat al cementiri tàrtar de l'assentament novotàtar de Kazan.

Estigué casat amb Halima Zakirovna Tazetdinova (1923-2004). El matrimoni no va tenir fills.

Composicions

Concert per a piano i orquestra (1951)
Cantates: "Ural" (lletra de Kadir Daian, 1949), "Idel" (lletra de Renat Kharis)

conjunts instrumentals de cambra: sonata (1948) i poema (1954) per a violí i piano, elegia per a violoncel i piano, per a violí - "Cançó sense paraules" / rus: Песня без слов, "Vella melodia" / rus: Старинный напев

Per a veu i piano: prop de 400 cançons i romances (13 d’ells van ser guardonats amb diplomes i premis en diversos concursos).
Per a piano: sonata, suite (4 parts) (1941-1948), "Vals impromptu", peces (més de 20).
Arranjaments de cançons populars

Referències

↑ També pot aparèixer transcrit com a Rustem Yakhin
↑ (rus) Память народа
↑ «Кто есть кто. Яхин Рустем Мухаметхазеевич» (en rus). Arxivat de l'original el 2009-04-20. [Consulta: 29 abril 2009].

Enllaços externs

Concert per a piano i orquestra (1951) a YouTube, interpretat pel mateix Röstäm Yaxin.
Composicions de Röstäm Yaxin al web classic-online.ru

[1] També pot aparèixer transcrit com a Rustem Yakhin

[2] (rus) Память народа

[3] «Кто есть кто. Яхин Рустем Мухаметхазеевич» (en rus). Arxivat de l'original el 2009-04-20. [Consulta: 29 abril 2009].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) NKC (1)
Bases d'informació	Europeana (1)