Vés al contingut

Quarta dominació xinesa del Vietnam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Història

del Vietnam
2879–258 Dinastia Hồng Bàng
257–207 Dinastia Thục
207–111 Dinastia Triệu
11140 1a dominació xinesa
40–43 Germanes Trung
43–544 2a dominació xinesa
544–602 Dinastia Lý anterior
602–938 3a dominació xinesa
939–967 Dinastia Ngô
968–980 Dinastia Đinh
980–1009 Dinastia Lê anterior
1009–1225 Dinastia Lý posterior
1225–1400 Dinastia Trần
1400–1407 Dinastia Hồ
1407–1427 4a dominació xinesa
1428–1788 Dinastia Lê posterior
1527–1592 Dinastia Mạc
1545–1787 Senyors Trịnh
1558–1777 Senyors Nguyễn
1778–1802 Dinastia Tây Sơn
1802–1945 Dinastia Nguyễn
1858–1945 Imperialisme francès
1945–1976 República del Vietnam /
República Democràtica del Vietnam
1976-act. República Socialista del Vietnam

La quarta dominació xinesa del Vietnam és el període comprés entre 1407 i 1427, en què el país va ser governat per la dinastia xinesa dels Ming, la quarta vegada a la història que Vietnam va trobar-se sota el poder de la Xina.[1]

L'imperi Ming (en groc) sota l'emperador Yongle

L'any 1406 l'emperador xinès Yongle va enviar els marquesos Zhang Fu i Mu Sheng a conquerir Vietnam. El pretext era enderrocar la dinastia Hồ, que havia arribat al poder amb un cop d'estat contra els Trần. L'any següent van aconseguir capturar els Hồ i obtenir el control del país.

Hi van haver diverses revoltes contra el domini xinès. Entre elles hi va haver un intent de restaurar la dinastia Trần entre 1407 i 1409, que van resultar infructuoses.

El 1418 va començar una nova revolta liderada per Le Loi. Nascut en una família rica de terratinents, havia servit com a oficial vietnamita fins a la invasió, però va renunciar a treballar pels xinesos. Després d'una dècada aplegant seguidors a la seva causa, el seu exèrcit va derrotar els Ming el 1428. Le Loi es va coronar emperador amb el nom de Lê Thái Tổ establint una nova dinastia que regnaria fins al 1788.[2]

Encara que la quarta dominació xinesa va ser relativament curta, va ser especialment dura. Els impostos eren molt alts, molts llibres van ser segrestats, i els artistes i artesans van ser deportats a l'aleshores capital xinesa de Nanquín.[3]

Referències

[modifica]