Povest

El povest, rus: Повесть, és un subgènere narratiu prosàic en la literatura russa el qual es basa d'històries curtes, és a dir, obres narratives que per la seva extensió se situen entre el conte i la novel·la. És un gènere del qual se'n coneixen adaptacions tant en el món del cinema com del teatre.

A Catalunya, la narració més semblant a un povest és la novel·la curta.

Característiques

El gènere d'una història povest és una transició entre la novel·la i la història i, per tant, és difícil de determinar sense ambigüitats.

El Povest és un tipus d'història escrita en prosa, que, en ser considerat com una novel·la curta, normalment consta d'una extensió d'entre 7.000 a 40.000 paraules, tot i que pot variar.^[1]

La trama del povest clàssic (com s'ha desenvolupat en la literatura realista de la segona meitat de segle XIX) generalment es concentra en la imatge del protagonista; la seva personalitat i destinació es revelen en els pocs esdeveniments en els quals hi està directament involucrat. Les històries secundàries en la història (a diferència de la novel·la), com a regla, són absents; el cronòtop narratiu es concentra en un interval estret de temps i espai. El nombre de personatges al povest, en general, és menor que a la novel·la, i la clara distinció entre els personatges principals i secundaris de la història, característica de la novel·la, generalment està absent o aquesta distinció no és essencial per al desenvolupament de l'acció.

De vegades, el mateix autor caracteritza la mateixa obra en diferents categories de gènere. Per exemple, Turgenev primer va definir "Rudin" un povest i després una novel·la. Els noms de les històries sovint s'associen amb la imatge del protagonista ("Pobre Lisa" de N. Sr. Karamzin) o amb un element clau de la trama ("El gos dels Baskerville" A. Conan-Doyle).

El povest a les diferents llengües

El povest és un terme existent des de fa segles, i per tant, no és fins a dia d'avui que podem conèixer arreu del món amb facilitat la seva existència i entendre què és a partir de la comparació de termes semblants en altres llengües diferents.


	Narració curta de tradició oral	Narració curta de tradició escrita	Narració mitjana	Narració llarga
Català	Conte Història	Conte Novel·la curta	Novel·la	Novel·la
Castellà	Cuento Historia	Cuento Novela corta	Novela	Novela
Anglès	Tale Story	Short story	Short novel Long story "Novella"	Novel Romance
Francès	Historie Nouvelle	Conte Novellette Récit	Nouvelle (Sotie)	Roman
Italià	Storia Fiaba Favola	Novella	Racconto (lungo, breve)	Romanzo
Alemany	Marchen Erzählung	Geschichte Kursgeschichte	Novelle	Roman
Rus	Istoriya Skazka	Rasskaz Novella	Povest'	Roman

^[2]

Història

El povest és un dels gèneres literaris èpics del qual la seva la definició ha anat canviant al llarg de la història.

En la literatura russa antiga, el terme povest' es va aplicar originalment en obres breus o en prosa (i de vegades vers) que mancaven d'un estil netament expressiu del llenguatge literari, independentment del seu contingut genèric. N'és un exemple el Relat de la Destrucció de Riazan de Batyi).

A la meitat del segle xviii, després que els escriptors russos adoptessin del terme roman (per a narracions llargues o novel·les), les designacions genèriques de les obres en prosa es van fer menys clares i es van aplicar diferents termes a les obres amb una extensió semblant. Per exemple, Fyodor Emin va classificar el seu llibre Aventures de Miramond escrit l'any 1763 ^[3]com a roman, mentre que per altra banda, M. M. Kheraskov es referia al seu Polidoro com a povest'. Després de N. M. Karamzin, el povest es considerava una obra en prosa relativament curta i la romana com una obra relativament llarga. Així, Pushkin va publicar una de les seves obres amb el títol Povesti Belkina (Contes de Belkin), però es referia a La filla del capità com a roman.

L'any 1835, l'escriptor V. G. Belinski va proposar una definició general que resumís la distinció entre el roman i el povest, que va descriure com a "una novel·la (roman) ... dividida en parts", o "un capítol arrencat d'una novel·la". Aleshores, les rasskazy (narracions curtes), moltes d'elles escrites a l'estil d'esbossos literaris (ocherki), van aparèixer a la dècada de 1840. El concepte del rasskaz va ocupar un lloc especial entre les denominacions de gèneres literaris. Gradualment, es va anar desenvolupant una concepció teòrica ferma: el rasskaz era la forma curta de la prosa èpica, el povest era la forma de longitud mitjana i el roman era la forma llarga. Avui dia, aquestes definicions continuen sent acceptades.

Tanmateix, tal com va explicar Belinski, el povest no només "pot contenir" "un esbós lleuger dels modals", "una sarcàstica esbossada a l'home i la societat", sinó també "el misteri profund de l'ànima" i "el joc cruel de les passions". Dit d'una altra manera, Belinski va observar que les obres en prosa de la mateixa longitud (per exemple, de longitud mitjana) poden variar en el seu contingut genèric. Poden ser descriptius de costums (“un esperit de l'home i de la societat”) o poden ser de novetat (romanicheskie), revelant el “misteri de l'ànima” i el “joc de les passions”. Un tercer tipus possible de el contingut genèric és l'heroic (el conflicte de les forces socials). Així, l'obra creativa de N. V. Gogol inclou el povest que exemplifica tres tipus de contingut genèric ("La història de com Ivan Ivanovich es va disputar amb Ivan Nikiforovitx", "El retrat" i "Taras Bulba"). L'obra creativa d'Anton Txékhov inclou povest (textos de longitud mitjana) que són essencialment novel·les curtes (per exemple, Three Years and My Life). De vegades, fins i tot obres de versos narratius llargs, o “poemes” èpics que no tenen un tema elevat, s'anomenen povest, que s'afegeixen a la confusió sobre la terminologia. Evidentment, la terminologia genèrica existent s'ha de revisar i precisar.^[4]

Adaptacions cinematogràfiques

En ser una història curta, és normal trobar novel·les povest que s'hagin adaptat al cinema. Aquí hi ha un recull d'adaptacions cinematogràfriques de llibres considerats povest al llarg de la història:


Nom del llibre	Autor/a	Any de la publicació	Nom del film	Director/a	Any
The Story of a Real Man	Boris Polevoy	1946	Tale of a True Man	Aleksandr Stopler	1948
Dersu Uzala	Vladimir Arsèniev	1921	Dersú Uzalà	Agasi Babayan / Akira Kurosawa	1961 / 1975
Quo Vadis? (en episodis)	Henryk Sienkiewicz	1896	Quo Vadis	Mervyn Lerroy	1951 / 2016
Ivan	Vladimir Bogomolov	1957	La infancia de Ivan	Andrei Tarkovski	1962
Jack and the Beanstalk*	?	1734 i 1807	Jack the Giant Slayer	Bryan Signer	2013

*Tot i ser un conte anglès tradicional, s'han fet adaptacions literàries arreu del món. En el cas de Rússia, se l'ha considerat povest.

Referències

↑ «Хусяинов Т.М. Где живут студенты университета? (на примере Нижегородского государственного университета им. Н.И. Лобачевского)». Урбанистика, 3, 3, 3-2016, pàg. 11–16. DOI: 10.7256/2310-8673.2016.3.17123. ISSN: 2310-8673.
↑ Palazuelos, Juan Carlos; M, Palazuelos Montecinos Palazuelos. El cuento hispanoamericano como género literario (en castellà). RIL Editores, 2003. ISBN 978-956-284-275-4.
↑ The Encyclopedia of the Novel (en anglès). John Wiley & Sons, 2014-02-11. ISBN 978-1-118-77907-1.
↑ «The Free Dictionary» (en anglès).

[1] «Хусяинов Т.М. Где живут студенты университета? (на примере Нижегородского государственного университета им. Н.И. Лобачевского)». Урбанистика, 3, 3, 3-2016, pàg. 11–16. DOI: 10.7256/2310-8673.2016.3.17123. ISSN: 2310-8673.

[2] Palazuelos, Juan Carlos; M, Palazuelos Montecinos Palazuelos. El cuento hispanoamericano como género literario (en castellà). RIL Editores, 2003. ISBN 978-956-284-275-4.

[3] The Encyclopedia of the Novel (en anglès). John Wiley & Sons, 2014-02-11. ISBN 978-1-118-77907-1.

[4] «The Free Dictionary» (en anglès).

[1]

[2]

[3]

[4]