Vés al contingut

Pont de Tragó de Noguera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pont de Tragó de Noguera
Imatge
8 de desembre de 1889
Dades
TipusPont Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
TravessaNoguera Ribagorçana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOs de Balaguer (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTragó de Noguera Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 56′ 45″ N, 0° 36′ 25″ E / 41.94579°N,0.606869°E / 41.94579; 0.606869
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC32509 Modifica el valor a Wikidata

El pont de Tragó de Noguera era un pont de Tragó de Noguera al municipi d'Os de Balaguer (Noguera) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Del pont es conserven els muntants dels dos extrems assentats directament sobre la roca natural, i una de les arcades centrals (segurament en tenia 4) amb arc de mig punt adovellat. A partir dels trams conservats sabem que tenia 3m. d'amplada incloent-hi les baranes. En la zona de l'arcada es conserva una alçada màxima de 5'50m. mentre que l'obertura de l'ull és de 7'50m.[1]

Història

[modifica]

L'única referència d'aquest pont és la que apareix en un document de l'arxiu d'Àger per la qual un tal Pere de Tartareu, el 5 de gener del 1156, llegà un morabatí al pont de Balaguer, dos al de Tragó i un al de Corbins, si aquest es construïa. Aquest pont romànic fou destruït per una riuada durant la segona guerra carlina. Durant els anys seixanta, el pont va quedar negat per les aigües de l'embassament de Santa Anna.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Pont de Tragó de Noguera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].
Pont vell de Tragó

La fotografia y l'emplaçament corresponen al pont "penjat" que es va construir a finals del s. XIX, construit després que una riuada fes malbé el romànic i era a uns 500m agües amunt del darrer en la confluència del barranc de la Barbuixera.