Pimpinella morada
Lepista nuda  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Dades | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Lepista | ||||||||
| Espècie | Lepista nuda Cooke, 1871 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus nudus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La pimpinella morada (Clytocibe nuda o Lepista nuda, del grec Lepista, lepasté: vas ample de terrissa amb forma de bolet; del llatí nuda: nua) és un fong de l'ordre de les agaricals. Produeix un bolet comestible.[1]
També rep els noms de blavet, blaveta, fredolic blau, moixernó blau, peu blau o peu violeta, noms recollits al DIEC. Algunes fonts també el citen com a "moixeró blau".[1][2]
Descripció
[modifica]Produeix un barret molsut de 4-6 a 12 cm de diàmetre, convex al centre i aplanat després. Coloració violada, molt vistosa, més fosc en el centre, tacada sovint amb tons marronosos; amb l'edat però, tota la coloració violàcia esdevé completament grisa o marronosa. Llis, suau al tacte i marge caragolat. Cutícula del barret hidròfug en temps humit. Amb freqüència és d'un color ocre o torrat en el centre i fins i tot aquest color pot estendre's per tot el barret. Làmines fines i atapeïdes de color violat en exemplars joves i més brunes en exemplars vells, més pàl·lides que el capell. El peu és cilíndric, lleugerament bulbós a la base, de 8 a 10 cm d'alçada per 1-1,5 cm d'amplada, elàstic i manté aquest color lila i blavós, encara que apareix sovint recobert per una fina capa com de polsim blanc. La carn és tendra, compacta i de color blanc violat.[1][3]
Hàbitat
[modifica]Habita tant als boscos de coníferes com de planifolis, a brolles i camps oberts. Prefereix terrenys amb abundant fullaraca i molsa. El bolet fructifica en rodals de nombrosos peus; a la tardor, si bé se'n troba a la primavera i fins i tot a l'hivern.[3]
Gastronomia
[modifica]És bon comestible, però si es menja cru és tòxic. No sol ser massa preuat pel seu color, ja que encara enfosqueix més en coure'l. Sol fer-se servir en barreges de bolets. El sabor és agradable i delicat, una mica dolç. Es parasita amb facilitat, pel que han d'escollir-se els exemplars més joves.[1][3]
Perill de confusió
[modifica]Una altra espècie molt pròxima és la Lepista sordida, molt semblant en coloració pel seu peu blau, però de molt menor port, amb peu prim i barret poc carnós, sense especial interès culinari. Es pot confondre amb espècies del gènere Cortinarius: Cortinarius violaceus i Cortinarius hercynicus, no comestibles distingibles perquè els bolets joves presenten una tela cotonosa que cobreix les làmines.[1]
Altres imatges
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Joan J. Montón; Carlos Cortés, Josep Labraña, Carmelo Curcó. Bolets de les terres de Lleida: recopilació ampliada i actualitzada. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2012. ISBN 978-84-96908-74-1.
- ↑ «Pimpinella morada». Bolets.com. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2019. [Consulta: 4 octubre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Becker, Georges. El gran libro de las setas. Madrid: Susaeta Ediciones, 1989. ISBN 3-13-06-55-01.
