Oritia (amazona)
Tipus | personatge de la mitologia grega |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | The Dinner Party |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Mare | Marpesia |
Germans | Antíope i Hipòlita |
Altres | |
Càrrec | reina de les Amazones |
Segons la mitologia grega, Oritia va ser una de les reines de les amazones, juntament amb les germanes Antíope[1] i Hipòlita, succeint Marpesia quan aquesta va morir lluitant contra els bàrbars. Alguns autors la confonen amb Hipòlita, i de vegades es barregen les gestes de les dues.
El seu talent militar era destacat, el que va portar a que les amazones es convertissin en un poble temut i admirat. Això va portar terribles conseqüències, ja que el rei Euristeu, qui va encomanar a Hèracles les seves dotze tasques, també li va demanar com a prova que li portés les armes de la reina de les amazones, gesta que considerava impossible per la fama de guerreres imbatibles que havien aconseguit.[2]
Hèracles i el seu exèrcit grec van penetrar en territori de les amazones mentre Oritia lluitava contra els reis frigis Otreu i Migdone i Príam, rei de Troia, de forma que van sorprendre Antíope sola i indefensa. El mateix Teseu, que formava part de l'expedició, la va raptar i la convertir en la seva esposa.[3]
En rebre la notícia de la derrota i del segrest de sa germana, Oritia va jurar venjança, i va demanar ajuda a Sagil, rei d'Escítia. Es deia que les amazones decendien de pobles escites i que van abandonar les terres quan els seus marits van ésser assassinats. Els dos pobles conservaven una estreta alliança, i Sagil va enviar el seu propi fill Panasàgor, a venjar les seves aliades.[4] Van envair l'Àtica, van infligir als grecs nombroses derrotes, arribant a ocupar Atenes i a assetjar l'Acròpoli, però Panasogoro les va abandonar en mig d'una batalla crucial, provocant que les amazones patissin una derrota gairebé definitiva.[5]
Oritia va fugir Megara, on va morir de pena i d'impotència. Com que no va deixar descendència, havent jurat mantenir-se verge tota la vida, Pentesilea es va fer càrrec de dirigir les amazones, que majoritàriament van tornar a Escítia.
Referències
[modifica]- ↑ Orosio, Historias, I, 15, 8.
- ↑ Biblioteca mitológica 2. 5. 9
- ↑ Marco Juniano Justino, Epítome de las "historias filípicas" de Pompeyo Trogo, II, 4, 17-25.
- ↑ Marco Juniano Justino, Epítome de las "historias filípicas" de Pompeyo Trogo, II, 4, 27-31.
- ↑ Marco Juniano Justino, Epítome de las "historias filípicas" de Pompeyo Trogo, II, 4, 29-30.