Nikolai Bugàiev
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 setembre 1837 Dusheti (Geòrgia) (en) |
Mort | 29 maig 1903 (Julià) (65 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 16″ E / 55.724852°N,37.554325°E |
Formació | Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Universitat Estatal de Moscou |
Director de tesi | Karl Weierstrass, Ernst Kummer i Joseph Liouville |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, teoria de nombres, filosofia, teoria de funcions i matemàtic |
Ocupació | matemàtic, filòsof, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Imperial de Moscou |
Membre de | |
Professors | Karl Weierstrass |
Alumnes | Dmitri Iegórov, Leonid Lakhtin (en) , Pavel Nekrasov (en) , Nikolai Iàkovlevitx Sonin, Pjotr Pokrovski, Konstantín Andréiev, Vasily Anisimov (en) , Boleslav Mlodzeevskii (en) , Vladimir Preobrazhensky (en) i Pavel Florenski |
Obra | |
Estudiant doctoral | Dmitri Iegórov, Pjotr Pokrovski, Leonid Lakhtin (en) , Pavel Nekrasov (en) i Nikolai Iàkovlevitx Sonin |
Família | |
Fills | Andrei Beli |
Nikolai Bugàiev (Dusheti, 2 de setembre de 1837 - Moscou, 29 de maig de 1903 (Julià)), nom complet amb patronímic Nikolai Vassílievitx Bugàiev, rus: Никола́й Васи́льевич Буга́ев, fou un matemàtic rus, pare de l'escriptor Andrei Beli.[1]
Vida i Obra
[modifica]Bugàiev, fill d'un metge militar, va ser educat a Moscou, on va ser enviat molt jove. El 1855 va ingressar a la Universitat de Moscou, on es va graduar el 1859 i el 1863 hi va obtenir el mestratge. Els dos anys següents va continuar estudis a Berlín (amb Kummer i Weierstrass) i a París (amb Liouville). El 1866 va tornar a Moscou on va ser nomenat professor de la universitat.
Va ser un dels primers membres de la Societat Matemàtica de Moscou, fundada el 1864 i una de les més antigues del món. També va ser membre de la Societat Psicològica de Rússia i va escriure alguns articles enllaçant matemàtiques i psicologia.[2] En particular, destaca la seva conferència al primer congrés internacional dels matemàtics de Zuric el 1897, en la qual associava el lliure albir a la discontinuïtat.[3]
La recerca de Bugàiev va ser sobretot en teoria de nombres i anàlisi matemàtica. Durant el darrer quart del segle xix va exercir una notable influència en els treballs de la facultat de matemàtiques de la universitat de Moscou.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Jiménez de la Fuente, 2011, p. 32.
- ↑ Graham i Kantor, 2009, p. 67.
- ↑ Graham i Kantor, 2009, p. 68.
- ↑ Volodarsky, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
Bibliografia
[modifica]- Graham, Loren; Kantor, Jean-Michel. Naming Infinity (en (anglès)). Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03293-4.
- Jiménez de la Fuente, Mercedes «St. Petersburg, Andrei Biely» (en (castellà)). Ángulo Recto, Vol. 3, Num. 1, 2011, pàg. 31-52. DOI: 10.5209/rev_ANRE.2011.v3.n1.19518. ISSN: 1989-4015.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nikolai Bugàiev» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Volodarsky, Aleksandr. «Bugaev, Nicolay Vasilievich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 juny 2017].