Nereides

Nereides
	;
Tipus	grup de personatges de la mitologia grega
Família
Mare	Doris
Pare	Nereu
Germans	Nèrites

En la mitologia grega, les nereides^[1] (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d'Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar.^[2] Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d'or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins.^[3]

Nombre de nereides

Les nereides eren moltes, però el seu nombre exacte varia segons la font. Homer, a la Ilíada, dona el nom de 34 nereides,^[4] Hesíode en compta 53,^[5] al Pseudo-Apol·lodor se'n citen 45^[6] i Gai Juli Higí en dona 48.^[7]

Generalment, però, en són 50, i a vegades el nombre s'eleva fins a cent. Tenim quatre llistes de nereides, que es complementen mútuament. Per ordre alfabètic són:^[3]

Aquesta llista global, que conté setanta-set noms, mostra la diversitat de tradicions sotmeses al gust individual dels mitògrafs i poetes. Les pintures dels vasos citen encara altres nereides, com, per exemple:

Nao
Pontomeda
Cal·lice
Coro
Iresia
Cimatotea
Eudia
...

Aquestes nereides, en general, no exerceixen individualment cap paper a les llegendes; això no obstant, algunes tenen una personalitat més rellevant que les seves germanes. Així, en primer lloc, tenim Tetis, mare d'Aquil·les; després Amfitrite, esposa de Posidó; Galatea i Oritia, que, més generalment, passa per ser la filla del rei d'Atenes Erecteu.^[3]

Vegeu també

Referències

↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 13
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972
↑ Homer. Ilíada, XVIII, 38 i seg.
↑ Hesíode. Teogonia, 240-264
↑ Pseudo-Apol·lodor. Βιβλιοθήκη, I, 2, 7
↑ Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 8

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nereides

Les nereides en la literatura i l'art clàssic (anglès)

[Ovidi-1] Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 13

[RBA-2] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].

[u-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972

[4] Homer. Ilíada, XVIII, 38 i seg.

[5] Hesíode. Teogonia, 240-264

[6] Pseudo-Apol·lodor. Βιβλιοθήκη, I, 2, 7

[7] Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 8

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]