Vés al contingut

Neolític antic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Paleolític
Paleolític inferior
Paleolític mitjà
Paleolític superior
Epipaleolític
Mesolític
Neolític
Neolític antic
Neolític mitjà
Neolític final
Edat del coure
Edat del bronze
Cultura dels túmuls
Cultura dels camps d'urnes
Edat del ferro
Cultura de Hallstatt
Cultura de La Tène

El neolític antic es va iniciar a l'Orient abans del 7000 aC i s'estengué cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània.

L'existència de contactes entre Orient i la península Ibèrica està acreditada per algunes troballes.

La primera fase del neolític la situaríem a Catalunya i al País Valencià entre el 4500 aC i el 3500 aC i és possible que influències culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental.

A Catalunya s'han datat objectes neolítics del 4300 aC

Cultures destacades del neolític inicial

[modifica]
  • Beixin (Xina)
  • Cultura cishan (Xina)
  • Sesklo (Grècia)
  • Starčevo (Balcans)

Neolític inicial a la península Ibèrica

[modifica]

A la península Ibèrica, van arribar els primers emigrants orientals després del 4500 aC. Es creu que venien d'Anatòlia, i que van seguir el curs del Danubi, i després la vall del Po, per arribar als Pirineus. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes mediterrànies, i encara que aquesta arribada és problemàtica, els assentaments, majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar en l'arribada dels orientals.

Neolític a la zona de parla catalana

[modifica]

A l'actual zona litoral catalana, sembla que llavors s'hi assentaren poblacions foranes que van desplaçar o absorbir la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de l'anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània oriental (Síria, Turquia).

L'arribada a la costa mediterrània de viatgers procedents d'Orient o d'altres llocs però que ja havien tingut contactes o influències d'Orient fa pensar que des d'allí la civilització s'estengué cap a l'interior.

Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la mà, contra pedres més grans i planes. La farina obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitats petites properes als rius i en valls fèrtils. S'enterraven acuradament. Encara que coneixien l'agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol·lecció.

Aquesta primera civilització neolítica, estesa pel nord d'Àfrica, les zones que ara coneixem com el País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s'allunyà gaire de les zones costaneres. S'observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la península Ibèrica, el nord d'Àfrica, el sud-est francès i la península Italiana, sobretot de la banda de l'Adriàtic. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent quilòmetres de la costa, cosa que no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades.

Les coves més destacades a Catalunya són les de Montserrat (per exemple, la cova Gran de Montserrat al terme de Collbató, o la cova Freda al mateix terme), però n'hi ha al Baix Llobregat, el Penedès, el Priorat i més avall de l'Ebre continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a Bocairent, la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d'Or, a Beniarrés).

Les pintures apareixen en molts indrets dels Països Catalans o de la rodalia (Aragó i Múrcia):

Referències

[modifica]

Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph, Steve. Prehistoria (en castellà). Mexico DF, Madrid i Buenos Aires: Siglo XXI, 1970 (Historia universal, volum 1). ISBN 84-323-0034-9. 



Vegeu també

[modifica]