Marta Rojas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 maig 1928  Santiago de Cuba |
| Mort | 3 octubre 2021 (93 anys) l'Havana (Cuba) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Granma |
| Ocupació | periodista, historiadora, novel·lista, corresponsal de guerra |
| Activitat | 1953 - 2021 |
| Premis | |
Marta Rojas Rodríguez (Santiago de Cuba, 17 de maig de 1928 - L'Havana, 3 d'octubre de 2021) va ser una periodista, historiadora, escriptora de ficció històrica i heroïna revolucionària cubana.[1] Testimoni de l'atac del 26 de juliol de 1953 a la caserna de Moncada, va informar sobre el tema de la censura a la Revista Bohemia.
Biografia
[modifica]Marta Rojas, filla d'un sastre, va néixer a Santiago de Cuba, el 17 de maig de 1928 (altres fonts afirmen el 1931).[2] Va estudiar a l'Escola Normal. Va considerar convertir-se en metgessa abans de canviar d'opinió un cop va arribar a l'Havana. Es va graduar a l'Escola Professional de Periodisme Manuel Márquez Sterling.[3][4]
Periodisme
[modifica]L'any 1953, Rojas va assistir al judici dels atacants revolucionaris contra la caserna de Moncada. Va escriure un reportatge a la Revista Bohemia que va ser censurat pel govern de l'època,[5] però publicat durant el triomf de la revolució cubana el 1959 a la secció En Cuba de la mateixa revista.[6]
Rojas va treballar a la revista Revista Bohemia, i després de la revolució, també a Verde Olivo i Trabajo. Va treballar al diari Granma des de la seva fundació, cobrint nombrosos esdeveniments nacionals i internacionals, incloent nombrosos viatges a l'estranger de Fidel Castro.[7] També va exercir com a corresponsal de guerra al Vietnam.[8] Marta Rojas és en aquest context l'última periodista estrangera que va entrevistar Ho Chi Minh.[8]
Escriptora
[modifica]Rojas va escriure diverses novel·les que tracten sobre la fundació de la nació cubana i la lluita dels mestissos des del segle XVIII.[9] Pel que fa a la ficció històrica,[4] va publicar diversos llibres, com Moncada, La Generación del Centenario, El juicio del Moncada, Tania la Guerrillera (coautora) i El que debe vivir (testimonis sobre Abel Santamaría).[10][11] El 1992, un extracte traduït per Jean Stubbs i Pedro Perez Sarduy de la novel·la aleshores inèdita de Rojas, El columpio de Rey Spencer, es va incloure a l'antologia Daughters of Africa, editada per Margaret Busby.[12]
L'any 2011, Marta Rojas va ser nomenada membre del jurat del Premi Cervantes.[13]
Va morir d'un atac de cor el 3 d'octubre de 2021.[8]
Premis i honors
[modifica]Rojas ha rebut nombrosos premis, com ara el Premi Casa de las Américas (1978),[2] el Premi Nacional de Periodisme José Martí (1997), en reconeixement a la seva obra de tota la vida,[14] i el Premi Alejo Carpentier (2005).[15][16]
Obra
[modifica]- 1960, Moncada: un juicio insolito
- 1964, La generación del centenario en el Moncada
- 1971, Tania, la guerrillera
- 1978, El que debe vivir
- 1996, El columpio de Rey Spencer
- 2007: Santa lujúria
Referències
[modifica]- ↑ Haney, 2005, p. 5.
- ↑ 2,0 2,1 Fister, 1995, p. 264.
- ↑ «Marta Rojas» (en castellà). encaribe.org. Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Noble, 2016, p. 47.
- ↑ Bermúdez i Rojas, 2006, p. 135-144.
- ↑ «Marta Rojas se despide, nos deja la obra de su vida» (en castellà). Granma, 04-10-2021. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Cuban President mourns death of prominent journalist Marta Rojas» (en anglès). Radio Habana Cuba, 05-10-2021. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Cuban journalist Marta Rojas – Vietnam’s close friend passes away» (en anglès). Vietnam Plus, 05-10-2021. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Marta Rojas, hija de Santiago» (en castellà). Afro Cuba Web. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Journalist Marta Rojas an Unrecognized Witness to Cuban History» (en anglès). Common Dreams, 21-03-2016. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Marta Rojas Rodríguez» (en castellà). Granma. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ Busby, 1992, p. 412-414.
- ↑ «LA FELAP EN EL PREMIO CERVANTES» (en castellà). Irradia Noticias, 29-04-2022. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Premio Nacional de Periodismo José Martí» (en castellà). Cuba Periodistas. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Premio Alejo Carpentier fue para Marta Rojas» (en castellà). La Nación, 28-12-2005. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Marta Rojas» (en castellà). Traficantes de Sueños. [Consulta: 29 març 2024].
Bibliografia
[modifica]- Bermúdez, María Elena; Rojas, marta «Desde el periodismo a la novela antiesclavista: conversando con Marta Rojas». Confluencia, 21, 2, 2006, pàg. 0888-6091.
- Busby, Margaret. Daughters of Africa (en anglès). Londres: Jonathan Cape, 1992. ISBN 978-0224035927.
- Fister, Barbara. Third World Women's Literatures: A Dictionary and Guide to Materials in English (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1995. ISBN 978-0-313-28988-0.
- Haney, Richard. Celia Sánchez: The Legend of Cuba's Revolutionary Heart (en anglès). Algora Publishing, 2005. ISBN 978-0-87586-397-9.
- Noble, Dennis L. Hemingway's Cuba: Finding the Places and People That Influenced the Writer (en anglès). McFarland, 2016. ISBN 978-1-4766-2638-3.